Autoria: Brandon Sanderson
Editorial, any: Duna Llibres, 2025
Títol original, idioma, any: Elantris, anglès, 2005
Gènere: Fantasia
Traducció: Marta Armengol
Número de pàgines: 696
Llegit en: Català

Elantris era la ciutat dels déus. Els elantrins dominaven la màgia aònica i portaven pau i seguretat a les quatre ciutats que envoltaven els seus altíssims murs. Eren adorats a Arelon i temuts pels seus possibles enemics. Però la Reod va acabar amb la seva hegemonia. Amb el gran terratrèmol, Elantris va caure en desgràcia i la màgia es va esvair. Des de llavors, els murs només allotgen els afectats de Shaod, que ja no és la porta al paradís, sinó una malaltia que els condemna a l'agonia eterna. El príncep Raoden es lleva un bon dia amb les marques característiques de la malatia, i el seu pare, Iadon, rei d'Arelon, l'envia a Elantris. Però la versió oficial és que ha mort sobtadament, patir la Shaod a la família és una deshonra. La malaltia arriba en un moment molt inoportú: en Raoden estava a punt de casar-se amb la princesa Sarene de Teod, enllaç que suposaria una aliança entre les dues nacions que enfortiria els vincles i els protegiria de l'amenaça fjordellesa constant. Justament, el gyorn derethi Hrathen arriba a Kae, l'única de les ciutats que queden dempeus al voltant d'Elantris, disposat a derrocar el govern i convertir tot el regne a la religió derethi. En Raoden ja no hi és per oposar-s'hi, però la princesa Sarene no està disposada a deixar que se'n surti.

Tercer llibre del popular Brandon Sanderson que té traducció al català, en aquest cas, la seva primera novel·la publicada i una de les més estimades pels seus fans. Elantris és una novel·la independent dins de l'univers Cosmere. Això vol dir que no forma part de cap de les seves sagues. Per ara, perquè està previst que tingui una seqüela, i també hi ha altres llibres que passen al mateix planeta Sel, com ara L'ànima de l'emperador.

Elantris s'explica des de la perspectiva de tres personatges: el príncep Raoden, la princesa Sarene, i el monjo Hrathen. Està tot escrit en tercera persona, però el protagonisme es va alternant entre ells fins que les seves trames es trenen en una trama única. En Raoden és enviat a Elantris, la seva entrada a la ciutat ho canvia tot. Els elantrins són persones defenestrades i es troben en un estat entre la vida i la mort, pateixen un dolor i una gana terribles. Però el príncep és un optimista empedreït i els dona esperança. La Sarene ve de Teod i, quan arriba per casar-se amb en Raoden, li diuen que és mort. Però la tradició d'Arelon l'insta a quedar-se i a actuar com si fos la princesa consort del regne. De seguida s'uneix a una facció de nobles que estan en contra del rei Iadon. La trama de palau és plena d'intrigues i d'estratègies polítiques i és la que ens descobreix l'estructura social de Kae. La tercera pota de la història és la religiosa. Fjorden és una gran nació, a l'est d'Arelon, que té una profunda unió entre el poder i la religió derethi. Ara que Elantris ha caigut, els fjordellesos estan conquerint territoris sense oposició a través de la religió. El gyorn Hrathen pensa que ho tindrà fàcil perquè el govern del rei Iadon és feble i es basa en el rendiment econòmic dels seus negocis. N'hi ha prou amb fer prosperar més que ell un altre noble afí a qui pugui controlar. Però li surt un deixeble encara més radical que ell, en Dilaf.

Tot i ser una obra primerenca, Sanderson imprimeix ritme i un to distès a cadascuna de les trames. És d'aquests llibres absorbents que et van atrapant i que millora a mesura que avances. Es pot englobar Elantris dins del gènere de la fantasia èpica, ja que té una estètica medieval i hi trobem elements sobrenaturals i màgia. Un dels misteris a resoldre, precisament, és per què la màgia aònica, que era la font de poder d'Elantris, ja no funciona. Però també tenim un ordre religiós format per individus que pràcticament ja no són humans, i els propis elantrins, als quals el cos se'ls deteriora i no els batega el cor, són ja una anomalia per ells mateixos. Sense oblidar els seons, unes esferes lluminoses que acompanyen alguns personatges i que els fan funció de servent, de telèfon mòbil i d'intel·ligència artificial, tot alhora.

Però com ja sol passar en la fantasia i el gènere fantàstic en general, a Elantris no hi trobem una història merament escapista. Arelon és una monarquia que es va establir després de la caiguda d'Elantris. Fins llavors no havia calgut cap govern, perquè tot girava al voltant de la ciutat màgica. El tron de Kae està en mans de comerciants i s'ha establert una noblesa i un feudalisme econòmic que no convenç la població. Hi ha una clara divisió de classes i la lluita pel poder és ben viva. També hi ha una crítica al fanatisme religiós i es parla de manipulació de l'opinió pública amb enganys i amb l'estratègia de la por i de l'odi a la diferència. Fins i tot es posa sobre la taula el patriarcat i el costum ancestral que només els homes ponen ostentar certs rols socials o posicions, i hi ha una aposta per l'empoderament femení. I a banda dels temes, Sanderon també desenvolupa els seus personatges. Especialment dels tres protagonistes, però també d'algun més, coneixem en profunditat els seus bagatges, les motivacions i la percepció que tenen d'ells mateixos. Fa una anàlisi psicològica interessant que ens permet conèixer-los molt i empatitzar amb ells. Això sí, he trobat que els personatges principals tenen personalitats semblants a alguns de Fills de la boira, de manera que va mantenir les seves estratègies creatives, i també que, amb alguna excepció, acaba tractant-se d'una lluita del bé contra el mal, en la que els bons són molt bons, i els dolents molt dolents. Com dic, hi ha matisos que s'han de descobrir, però és la tònica general.

Després d'un inici dubtós amb l'autor, he trobat en Fills de la boira i ara en Elantris allò que esperava i que agrada a tantes lectores. Una actualització de la fantasia èpica clàssica, que aprofundeix en temes socials i que no descuida els seus personatges. Una narrativa àgil i planera que et planta a la història sense context, però que sap anar-te'l proporcionant quan toca. Els protagonistes són carismàtics, saben guanyar-se al lector, però alguns secundaris són igualment importants i també se't fiquen a la butxaca. Si he de triar entre la bona colla de personatges que hi tenen algun paper, tot i que molts m'han agradat, em quedaria amb en Galladon, el company pessimista d'en Raoden a Elantris, que m'ha caigut molt bé i amaga misteris encara no revelats. Bona proposta per introduir-se a l'obra de l'autor, sempre tenint en compte que són gairebé set-centes pàgines, amb molt de diàleg, però llegir-les vol el seu temps. He trobat que a estones s'allarga una mica massa i podria retallar, però no és un llibre al qual li sobri molta palla, a parer meu. Hi ha diversitat de trames i fils, però tot té un sentit i lliga força bé. Continuaré llegint Sanderson, al meu ritme, perquè tenim ja dos títols més a llibreries, El pou de l'ascensió, segona part de Fills de la boira, i Illes de Caliufosc. I encara en faltarà un per sortir dels promesos per l'editorial. Més enllà, Domi dirà.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de Duna Llibres.