Autoria: Laura Tomàs Mora
Editorial, any: Medusa, 2025
Gènere: Relats
Número de pàgines: 179
Llegit en: Català

Avui dia ja no és estrany trobar llibres que abordin la maternitat des de perspectives diverses, però no fa tant temps hi havia temes sagrats que la literatura no tocava. Els últims anys han aparegut molts llibres, tant d'autoria catalana com internacionals, que han parlat de la cara més fosca de la maternitat, o que l'han explicada des del gènere fantàstic. Això demostra que les autores, perquè generalment són autores, trenquen murs i tomben els tabús que les havien fet callar històricament. Matermorfosis de Laura Tomàs Mora n'és un bon exemple. L'editorial Medusa publica la primera obra en solitari de l'autora, que ja havia publicat contes en diverses antologies, i que domina molt bé aquest format. El recull té peces de llargada variable, molts d'ells d'unes poques pàgines, però en tots Tomàs Mora sap expressar allò que buscava. Molts d'ells tracten la maternitat des de punts de vista sorprenents, però Matermorfosis va més enllà i aprofundeix en la naturalesa de tota mena de persones i éssers.

El primer conte que trobem al recull, Princesa, ens planta davant d'un dilema que només una mare pot afrontar completament: prendre la decisió d'interrompre un embaràs quan saps que la teva futura filla naixerà amb una greu malaltia genètica. És un text tendre, amorós, però que baixa fins als inferns de la sensibilitat i la tristesa. La primera plantofada que ens enduem, però no serà l'última. És potser el text més realista, narra una situació en la qual, malauradament, moltes dones s'hauran de trobar. Però a mesura que el llibre pren embranzida, va transcendint els límits de la realitat per portar-nos per terrenys més foscos -encara- de la maternitat i d'altres temes. Si només pogués posar-los una etiqueta de gènere, diria que són relats de terror, però la ciència-ficció, la mitologia, la fantasia i la distopia també hi tenen cabuda. Molts d'ells inclouen la participació d'éssers mitològics o fantàstics, com ara bruixes o sirenes, i juguen amb la fina línia de la realitat, la fantasia i els somnis. Però sí que és cert que molts d'ells tenen elements esgarrifosos que posen els pèls de punta. En general, tots generen tensió, són inquietants, però la paraula que els descriu millor és pertorbadors. L'autora sap trobar les fibres sensibles, toca les tecles que ens fan saltar de la cadira, sentir fàstic o esborronar-nos de dalt a baix. I això que sovint parla de maternitats, que podíem dir que és un tema que fa por per ell mateix, però Tomàs Mora ens demostra que hi ha coses pitjors en el nostre món. Si més no, en els mons que ella imagina. També la pandèmia de Covid-19 té paper en diverses històries, però sempre reimaginada.

Tot el recull manté un bon nivell, els contes són imaginatius, molt ben construïts i escrits, i causen l'efecte que persegueixen. Com deia, això és mèrit de l'autora, que potser ha recorregut a les seves pròpies pors per aconseguir trobar les nostres. Com és habitual, n'hi ha de millors i de pitjors, però, en aquest cas, jo parlaria més aviat de més o menys impactants. Per exemple, el que més m'ha esgarrifat és Sang de la meva sang, que sembla un dietari de maternitat d'allò més realista, però que compta amb un gir que et tomba a terra. Destacaria també Herois, amb les sirenes i la gent de mar com a protagonistes, un conte força dur, o Cucafera, un dels més inquietants. Fins i tot n'hi ha un, Perduda, que és una reinterpretació de la llegenda de sant Jordi. L'últim, Ada o l'origen de les flors, és una distopia de ciència-ficció que compta amb un argument més detallat i complex que la resta de relats. És ja, segurament, el més llarg, però podria convertir-se en una història més llarga, fins i tot una novel·la sencera ambientada en l'univers que crea, ja que passa només de puntetes per molts dels seus elements. Matermorfosis és un compendi de tot allò que es pot explicar fent servir els gèneres fantàstics com a eina. De vegades estem més lluny de la realitat, i altres més a prop, però no ens allunyem de les vivències i experiències que coneixem del nostre propi món. Molt bon debut en solitari de Laura Tomàs Mora, que demostra conèixer el gènere i n'explota bé les possibilitats, i bona estrena per part meva amb l'editorial Medusa, editorial andorrana que ha d'anar fent forat a casa nostra. Amb propostes com aquesta, el camí serà més curt.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de l'editorial.