Autoria: Antal Szerb
Editorial, any: Males Herbes, 2025
Títol original, idioma, any: Utas és holdvilág, hongarès, 1937
Gènere: Narrativa
Traducció: Jordi Giné i Imola Nikolett Szabó
Número de pàgines: 314
Llegit en: Català

En Mihály i l'Erzsi s'han casat fa poc i estan de viatge de noces per Itàlia. Tots dos passen de la trentena, el seu enllaç va ser una mica accidentat. S'estimen, tot i que no s'acaben d'entendre mútuament, són molt diferents. En Mihály és hermètic i necessita els seus espais. Però té motius per ser així, i es manifestaran tots alhora quan, pels volts de Ravenna, un vell amic d'estudis els encalça perquè té un missatge per donar-li. La visita sobtada obre l'aixeta i en Mihály ho explica tot a la seva dona. Quan estudiava formava part d'un grup reduït d'estudiants amb una relació exclusiva i intensa entre ells. Els seus amics de l'ànima, en Tamàs i l'Eva Ulpius, eren dos germans molt peculiars que vivien reclosos i aïllats de la societat, en el seu univers particular. En Tamàs va morir en circumstàncies poc clares, i les ferides d'aquella època encara perduren en en Mihály. Tant és així que, després de baixar del tren en una aturada llarga camí a Roma, mig per error, mig per voluntat, ja no torna a pujar-hi i ho deixa tot enrere per perseguir els seus fantasmes.

Un cop més, he de començar dient que desconeixia aquest autor hongarès abans que Males Herbes el publiqués, i això que Szerb és molt reconegut al seu país. Però ja he après a confiar en el criteri de l'editorial a l'hora de recuperar bona literatura introbable o mai traduïda al català. El viatger i la claror de la lluna és un llibre força inclassificable, tot i que no compta amb elements fantàstics ni surrealistes. Es planteja com la recerca d'un home turmentat pel seu passat, capaç d'abandonar la seva dona en ple viatge nupcial, per tal de perseguir les respostes que li calen. L'escenari de la seva aventura és la Itàlia feixista de Mussolini, i és fàcilment imaginable que un home hongarès campant sol i desbocat per allà, no ho podia tenir gaire fàcil. Si la història de joventut ja és interessant, encara ho és més la seva recerca posterior. Els seus antics amics juguen un paper fonamental en el seu camí, i fins i tot en el de la seva dona, que acaba a París i s'adapta perfectament a la vida social de la ciutat. Com deia, no la consideraria una novel·la de gènere fantàstic, però sí que és inquietant i fosca. A més, alguns dels secundaris que hi van sortint tenen punts de vista i creences força esotèriques, i en Mihály és un personatge que experimenta alguns problemes de salut mental que se li manifesten d'una manera molt sorprenent i angoixant. Però la mateixa dèria del protagonista de recuperar el seu passat ja ens dona pistes sobre la mena de problemes que pot tenir.

La lectura d'El viatger i la claror de la lluna m'ha anat evocant altres obres a mesura que avançava, però em resulta inevitable la comparació amb La història secreta de Donna Tartt. El grup d'estudiants de joventut tenen moltes semblances en els dos llibres: intel·lectuals, estudiosos, però amb les ànimes ben fosques. Els dos germans tan units que se sospita que la seva relació va molt més enllà. El faldiller despietat. Les passions correspostes i no. En aquest cas no tenim una estètica dark academia, però s'hi dona un aire. Més enllà d'això, la història va per unes altres bandes i se centra sobretot en en Mihály i la seva deriva per no deixar escapar allò que va ser i no voler enfrontar-se a un futur d'estabilitat i, per què no dir-ho, d'avorriment. Sense descuidar tots els secundaris, que tenen papers destacats i ben florits, des dels membres del grup de joventut, fins a l'exmarit de l'Erzsi, que pren molt de protagonisme de manera inesperada. En conjunt, un llibre d'aventures gens convencionals, amb situacions gairebé còmiques, però també ple de reflexions sobre religió, sobre convencions socials i sobre el món de l'època. Per mi, una bona sorpresa lectora, i estic content, perquè trobo que la literatura centreeuropea és molt interessant i en general els llibres que he llegit d'autors d'allà m'han convençut força, especialment els del segle XX. Espero tenir l'oportunitat de continuar explorant-la.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa de Males Herbes.