Autoria: Eliza Barry Callahan
Editorial, any: La Singular (Bromera), 2025
Títol original, idioma, any: The Hearing Test, anglès, 2024
Gènere: Narrativa
Traducció: Míriam Cano
Número de pàgines: 168
Llegit en: Català

La nostra protagonista és una noia jove que viu a Nova York i es dedica a produir bandes sonores de pel·lícules. Treballa i viu de la música. Per això li suposa un daltabaix quan un brunzit sobtat se li instal·la en una orella i el metge li diu que és un tipus de sordesa, que no té cura, i que, probablement, vagi a pitjor. Cadascú pot imaginar-se com reaccionaria davant d'una situació així: veure malmès el sentit que, justament, és més important per les nostres vides. Ella es reclou al seu pis amb l'única companyia del gos i veu esfondrar-se el seu món i les seves relacions, mentre les capacitats auditives van en davallada i la medicina no li dona cap esperança. S'ha d'adaptar. Per fer-ho, té l'exemple de molts personatges que al llarg de la història han patit sordesa i se'n van sortir. Evocar la seva història, però, no canvia la situació insòlita i desesperant que viu.

El debut d'Eliza Barry Callahan ha rebut una bona acollida de la crítica, però a mi m'ha deixat més aviat fred. Encarna bé l'esperit de la col·lecció La Singular de portar-nos noves veus de la literatura actual, però em resigno a creure que el tema generacional sigui l'únic impediment per poder-ne gaudir. Del recull de Saba Sams Envia nudes en vaig gaudir prou. El plantejament de la història és prou engrescador, perquè quan ens parlen de temes de salut que ens poden afectar a totes, val la pena prestar atenció. Encara més, quan parlem de perdre algun dels sentits encara és més impactant, i la pèrdua d'oïda és un dels que es presenta més incapacitants. No he acabat de treure'n l'entrellat, però sembla que es tracta d'un text autoficcional en el que l'autora reflexiona, sobretot, del que suposa la pèrdua d'audició quan és una part fonamental del teu modus vivendi i descriu un tipus de relacions personals que disten força del que consideraríem sanes. També relaciona el seu cas amb el d'altres personalitats que van patir casos semblants, o sordesa d'altres tipus. Personalment, m'ha semblat una escriptura força esnob, plena de referències elevades, i una mica pretensiosa. Fa d'un cas personal un tema de reflexió general, però no ha aconseguit despertar el meu interès pràcticament en cap moment.

Estic molt obert a descobrir nous talents, a llegir allò que preocupa al jovent d'avui, que no tenen una vida fàcil, malgrat la tecnologia i el coneixement que tenim avui, però sovint el retrat que fan de les seves vides em sembla més complicat i volgudament més complex del que en realitat és. Evidentment, Eliza Barry Callahan narra un problema de salut greu que et capgira la vida, però la seva escriptura i la manera d'afrontar la malaltia incerta no m'han permès connectar amb el llibre. Podria dir que el vaig llegir en un moment de màxima dispersió mental, però tinc l'exemple del llibre que el va precedir, i del que he llegit després, que sí que m'han atrapat i agradat força malgrat tenir el cap en altres bandes. La prova d'oïda no m'ha aportat cap reflexió aprofitable perquè, senzillament, no hi he entrat i els drames de l'autora no m'han despertat empatia ni interès. I aquí sí que hi ha una barrera generacional, em sembla. El llibre expulsa els lectors que no tinguin la concepció del món i de la societat que tenen els mil·lennistes tardans com Callahan. No parlaria en termes de decepció perquè el vaig llegir sense cap expectativa concreta, però no li he trobat el què. He connectat més amb altres autors coetanis seus, així que la deixo per a gent que sí que s'hi pugui sentir identificat.

IMPRESSIÓ GENERAL: @
L'exemplar és una gentilesa de Bromera.