Autoria: Lavanya Lakshminarayan
Editorial, any: Editorial Chronos, 2024
Títol original, idioma, any: The Ten Percent Thief, anglès, 2020-2023
Gènere: Ciència-ficció
Traducció: Elena Ordeig
Número de pàgines: 407
Llegit en: Català

Benvinguts a Ciutat Àpex, la ciutat reconstruïda de les cendres de l'antiga Bangalore per Bell Corp. Una societat basada en els índexs de productivitat, amb un vint per cent de ciutadans exemplars que conformen l'elit dels virtuals, amb el setanta restant que aspiren a poder formar part dels percentatges superiors, perquè no hi ha res més desitjable que ser al capdamunt de la piràmide, ni res prou valuós per no sacrificar-ho per arribar-hi. I bé, el deu percent inferior, que viu als suburbis aïllats dels bons ciutadans. Els improductius, el que no respecten el sistema i no tenen accés a cap tecnologia: els analògics. Ciutat Àpex funciona amb els preceptes del capitalisme més salvatge, sota un règim de vigilància estricta mitjançant un xip subcutani i amb la constant amenaça de caure en el deu per cent inferior si no fas el que toca. La lògica empresarial d'una gran corporació que controla tots els aspectes socials. Però, és clar, sempre hi haurà qui no està tan content amb el sistema.

Deixeu-me començar parlant de la coberta de La lladre del deu per cent. Em va cridar l'atenció de seguida, és d'Elsa Velasco, uni il·lustradori que m'encanta i que us recomano que seguiu. No us enganyaré si us dic que va ser la coberta el que em va fer decidir a comprar el llibre, però per sort no ens quedem a la superfície, i l'obra de Lavanya Lakshminarayan ha estat una sorpresa molt agradable. Es tracta d'una distopia tecnològica amb un ordre social molt marcat, i una gran corporació empresarial com a mestressa d'absolutament tot. De fet, va ser aquesta corporació, Bell Corp, qui va fer reflotar la ciutat de Bangalore, al sud de l'Índia, i la va convertir en Ciutat Àpex. Altres ciutats van córrer la mateixa sort, i se les esmenta al llarg del llibre. La distribució de la població per percentatges segons la seva productivitat, va molt lligada a qui governa. Trobem una societat subjugada a la tecnologia i a les normes de conducta i pensament establertes, i també el segment inferior dels desterrats i desposseïts de privilegis i de qualsevol mena d'aparell connectable. Com a bona distopia que és, hi ha qui lluita a la contra, una resistència que farà servir les poques escletxes del control absolut que exerceix Bell Corp.

La narració és fragmentària. Cada capítol té un protagonista diferent i se centra en algun aspecte de la societat de Ciutat Àpex: l'adoctrinament infantil, les xarxes socials, els drets reproductius, l'ascens o descens socials, temes concrets encarnats en un personatge determinat. De manera que ens trobem un protagonisme molt coral a través de relats que es podrien considerar gairebé independent, si no fos perquè l'univers és compartit i molt recurrent: cada capítol conté molts elements dels altres. Perquè els veritables protagonistes de La lladre del deu per cent són Ciutat Àpex i el seu ordre social. Però l'autora no es queda en la descripció, tot i fer servir aquesta estructura, és capaç de fer avançar la trama i lligar totes les peces. I, a més, no costa gens relacionar qualsevol aparell tecnològic, qualsevol xarxa social, i fins i tot la distribució de classes, amb el nostre món conegut. El llibre està ple de conceptes i de terminologia que semblen molt futuristes, però en gran mesura està descrivint i criticant el nostre propi món. És allò del mirall davant del nas per veure si som capaços de veure-hi el capitalisme destructiu, l'ús abusiu de la tecnologia i el classisme imperant. Així que, distopia sí, però futurista no tant.

La lladre del deu per cent m'ha agradat i m'ha sorprès molt. L'autora tira d'imaginació per deformar prou la nostra realitat per fer-ne sàtira, i fins a convertir-la en distopia, tot i que sigui una d'aquestes distopies que sentim terriblement properes. En aquest sentit, m'ha recordat força a QualityLand de Marc-Uwe Kling, però sense el seu humor tan àcid. Molt notable construcció, una escriptura àgil i molt llegidora, i una tria de conceptes molt actuals que porta a l'extrem per demostrar que, com a societat, anem pel pedregar. És la típica lectura que tirarà enrere alguna gent perquè va disfressada de ciència-ficció i futurisme. Però per poc que llegeixis entre línies, i creieu-me que aquí l'interlineat és immens, t'adones que parla de nosaltres i hauria d'interpel·lar a tothom que faci servir tecnologia connectable. Alhora, compleix prou els cànons de la literatura especulativa perquè els habituats al gènere puguin gaudir-ne també. Jo n'he quedat molt content, m'ho he passat molt bé. I si pot servir d'orientació, diré que va aconseguir mantenir la meva atenció fins i tot en els moments de més dispersió mental d'aquest mes de setembre que ha estat dur en termes de concentració lectora, i concentració en general. Altres llibres que he llegit ho han patit, però aquest no.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@