Autoria: Muriel Villanueva
Editorial, any: Sembra Llibres, 2025
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 149
Llegit en: Català

Té motius per estar enfadada amb el món, però també és massa jove per deixar que la venci el desànim. La Quer té només quinze anys i acaba de patir un sotrac. La seva mare acaba de morir, i no de qualsevol manera: ha tingut un accident d'escalada. La Quer la culpa, feia massa anys que es jugava la vida, i finalment ha perdut l'aposta. Com pot haver-la abandonat així? Per si no fos prou, la Cat, la seva altra mare, se l'ha tret de sobre per passar el dol a la seva manera, i l'ha enviat a casa de l'avi al barri de Gràcia de Barcelona. Un avi, per cert, que amb prou feines coneix, i a un lloc que mai ha estat casa seva, per més que les seves mares en vinguessin. És estiu i el barri barceloní es prepara per a les tradicionals festes i el guarniment de carrers. No pot haver-hi res en el món que vingui menys de gust a la Quer, però subestima el poder de l'associacionisme veïnal. I el que no es pot imaginar és que, en aquest entorn inhòspit per ella, trobarà algunes respostes entre els veïns del carrer de l'avi.

Muriel Villanueva és una autora valenciana amb una carrera prolífica en literatura juvenil i adulta, de la qual només n'havia llegit un llibre fa temps. Els últims anys ha publicat a Sembra Llibres, i El cel de l'aigua és la seva darrera novel·la juvenil, que personalment penso que té una coberta preciosa, il·lustrada per Ame Soler (Tres Voltes Rebel). El cel de l'aigua és una història sobre el dol, secrets familiars i penediment. Però també és una novel·la en la qual la localització i l'ambientació són fonamentals. Gràcia a l'agost es converteix en un univers de fantasia, amb els carrers guarnits i la col·laboració de moltes associacions i veïns per tirar endavant una festa bicentenària que els turistes encara no han aconseguit carregar-se. La Quer, la jove protagonista, és enviada a passar l'agost a casa del seu avi després de la mort de la mare. No vol ser allà, no coneix ni l'avi ni a ningú del barri. Però ells sí que la coneixen, i la trama, de mica en mica, ens anirà desgranant per què. Amb el pas dels dies, l'enrabiada amb el món anirà passant i apareixeran les amistats, les complicitats i també els primers amors. Però hi ha un element que destaca encara més, i per sobre de l'experiència social de la Quer: enguany els veïns dediquen el guarniment del carrer a La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, llibre que llegeix la protagonista i que era el preferidíssim de la seva àvia, que va morir fa uns anys. El tema de la decoració és un homenatge a l'àvia, que sempre havia volgut fer-ho, però per al lector és també un homenatge a l'obra de Rodoreda, que és present durant tot el llibre i Villanueva va fent paral·lelismes entre la vivència de la Quer i la de la Natàlia, i en va citant fragments.

El cel de l'aigua és una història maca i commovedora que retrata molt bé el procés de dol i l'aprenentatge de la protagonista. És desacomplexada i tracta temes com la sexualitat de manera natural i actual, i també fa servir un registre juvenil molt reeixit a través de converses per missatgeria instantània entre la Quer i el seu amic de l'ànima. Diria que la lectura m'ha transportat a la infància, però no perquè tingui res a veure amb el barri de Gràcia o la protagonista: m'ha fet pensar en les lectures que feia quan tenia l'edat objectiu del llibre. És a dir, que me la imagino perfectament com a lectura recomanada per a alumnes de catorze o quinze anys. Té ritme, té misteri i una protagonista que passa per un procés que val la pena retratar. A més, és una altra manera d'aproximar-se a l'obra de Rodoreda i generar interès per la seva figura i per llegir-la. Una lectura adulta fa que potser alguns dels elements que intriguen la Quer no suposin gaire misteri i siguin senzills de preveure, però en general és una obra de bon llegir i per lectors amb menys bagatge pot aportar força aprenentatges. La novel·la de Muriel Villanueva confirma el bon criteri de Sembla amb la seva línia de literatura juvenil, que, per raons evidents, jo no llegeixo gaire, però que és sempre una opció a tenir en compte si tens jovent a prop. 

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa de Sembra Llibres.