Autoria: Marta Orriols
Editorial, any: Proa, 2025
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 277
Llegit en: Català

Es diu Joana, però podries ser tu, o podria ser jo. La Joana és una dona de mitjana edat. Separada d'en Biel de mutu acord i amb bona relació amb l'ex. Tenen dos fills adolescents en comú. Viu en el que va ser el pis dels seus pares, encara no ha superat la seva pèrdua i se sent culpable per poder viure còmodament gràcies a la seva absència. Treballa al MNAC com a restauradora d'art i recentment ha ascendit i té noves responsabilitats. La seva feina l'apassiona. La Joana, de joveneta, era un cul inquiet i res no l'aturava. Ara és conscient que s'ha fet gran i es pren la vida d'una altra manera. Si pot ser, vol estalviar-se qualsevol ensurt. No necessita res més del que ja té. Però el Biel ha refet la seva vida i està a punt de tenir un fill amb la seva nova companya. Ara vol demanar a la Joana el divorci formal, per poder-se tornar a casar. La Joana sap que això, molt o poc, destarotarà el seu món, encara no sap de quina manera. I per si fos poc, fa uns dies li va semblar veure en Mateu a Barcelona, l'únic home que li ha despertat passió després de la separació. Però viu molt lluny, no pot ser que sigui a la ciutat, oi?

A l'altra banda de la por és la quarta novel·la de Marta Orriols, la segona que publica al segell Proa després d'haver publicat tres llibres a Edicions del Periscopi. Des que vaig llegir el recull Anatomia de les distàncies curtes, he procurat estar al dia de l'obra d'Orriols, que per mi és una de les grans autores actuals de la literatura catalana. Aquesta és una novel·la madura, escrita amb la delicadesa habitual de l'autora, però en la qual s'endevina una evolució en la seva narrativa que l'aproxima a l'obra de Mercè Rodoreda o Virginia Woolf, salvant les distàncies temporals i de trajectòria amb aquestes autores, és clar.

A parer meu, el que millor sap fer Marta Orriols és posar-se a la pell de les seves protagonistes i descriure amb detall els seus sentiments, les seves sensacions i reaccions davant les situacions que els proposa la vida. I això és precisament el que trobem a A l'altra banda de la por. Ens situem en un context actual, en el qual una dona d'ara, amb una situació familiar que no ha de sorprendre, si descomptem que manté una relació molt cordial amb l'exmarit. Pateix pels fills, que es comporten com toca per edat, es pregunta com canviarà la relació que té amb ells i el seu pare, ara que en Biel tindrà una nova família i ja no només una altra companya de vida. Adora la seva feina, que és passió i alhora vàlvula d'escapament. I intenta entomar les notícies i els canvis del món que vivim, tot i que sovint són difícils de pair. El que passa en el llibre no és innovador, és el que pot viure qualsevol de nosaltres. La gràcia és que s'explica des del pensament de la Joana, el seu flux de consciència divaga d'un cantó a l'altre, recorda, reflexiona i interpreta tot allò que passa. Tenim accés al seu jo més íntim, fins a l'últim raconet de la seva essència de dona. I aquí Orriols no té rival.

Paral·lelament, tenim la història amb en Mateu, un antic amant esporàdic, que va conèixer a Tòquio i que viu a Nova York, tot i ser català. És músic i té una gran sensibilitat per l'art, i això els uneix gairebé més íntimament que l'atracció física. A través d'aquesta trama, accedim a altres aspectes de la consciència de la Joana: les inseguretats, la necessitat de companyia, la incertesa del que és i el que pot ser. Tot plegat, molt ben narrat i descrit. És una subtrama que potser no satisfarà tothom perquè estem acostumats que les coses funcionin d'una determinada manera, però que a mi em sembla bé que sigui tal com és.

Però no tot en A l'altra banda de la por és la consciència de la Joana i les coses que van passant al seu entorn. A través d'ella també trobarem una reivindicació de les dones invisibilitzades per la història, en aquest cas centrats en el món de l'art, i reflexions sobre com l'art és important per entendre la vida. També reflexiona molt sobre el món actual, les relacions personals després dels quaranta, la criança responsable dels fills i la comunicació amb ells, la sensació d'inseguretat actual, especialment per part de les dones o la insensibilització que patim avui dia davant de conflictes armats com el d'Israel, que de tanta informació disponible, acabem per normalitzar-ho tot.

En definitiva, A l'altra banda de la por és un llibre amb moltes capes, en el qual val la pena fixar-se en els detalls per trobar-hi allò que ocupa els pensaments, ja no de la protagonista, sinó de l'autora. La història de la Joana no és nova, no ens allunyem de l'estil de les obres anteriors, però hi he trobat una millora respecte a les dues últimes, i personalment el situaria a l'alçada d'Aprendre a parlar amb les plantes. De fet, trobo que els dos llibres comparteixen força trets argumentals i fins i tot estructurals. Però la solvència que et donen els anys d'escriure fan que, si bé no és un llibre que aporti especialment res de nou, la qualitat literària ho compensa. Potser perquè ens centrem molt en la Joana i no anem gaire més enllà. Les incursions en la seva feina són moderades, ben documentades i tenen un propòsit. Aquesta vessant laboral és la que em va fallar una mica a La possibilitat de dir-ne casa, però aquí no m'ha grinyolat. Marta Orriols és solvència contrastada, sempre que t'agradi el que fa, i a mi m'agrada. Escriu bonic, elegant i amb molta correcció, és una escriptura molt polida i treballada. La Joana és una dona molt versemblant, un personatge que se'ns fa proper. En algun dels seus llibres anteriors, els personatges masculins no m'han convençut, però els dos principals d'aquí, en Biel i en Mateu, els he trobat ben definits i molt diferents entre ells. És una delícia de llibre que converteix el que és quotidià en extraordinari. Encara que no ho sembli, és molt difícil d'aconseguir, així que no puc fer res més que aplaudir l'autora i esperar la seva pròxima proposta.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@