Recordeu què fèieu ara fa setze anys? Jo sí. Estava completament immers en el món dels blogs, havia trobat un lloc on em sentia molt còmode. Després de la lectura d'El nom del vent de Patrick Rothfuss vaig notar que em calia alguna cosa més, un espai específic per parlar dels llibres que llegís, perquè al Bona nit, i tapa't! ja en parlava, però molt de tant en tant. Així que quan l'altre blog ja tenia tres anys, va néixer aquest blog secundari que no enganyava amb el nom, ja que la seva finalitat era només la de fer-hi ressenyes de llibres, i potser algun altre format, però sempre relacionat amb la lectura. Quan va estar en ple funcionament, vaig tenir clar que el Llibres, i punt! sobreviuria el Bona Nit, que algun dia em cansaria d'explicar les meves misèries, però que no deixaria de llegir i de voler parlar de llibres. No m'agrada dir que tenia raó, però tenia raó.El cas és que han passat setze anys des d'aquell 2010, i el Llibres continua dempeus. I no només, li han sortit un munt de fillets i de parents propers i llunyans que, com sempre em passa, em mantenen ben ocupat. Però centrem-nos en l'aquí i l'ara. El Llibres fa setze anys a falta de menys de deu ressenyes per arribar a les mil. Cada centena de llibres ressenyats he anat fent resums estadístics de les meves lectures, i al principi sempre preguntava "creieu que arribaré a la pròxima centena?". Però darrerament ja no ho qüestionava, és tan rutinari per mi fer ressenyes dels llibres que llegeixo, que el temps i les xifres es van acumulant soles.
I ara ens trobem així: aviat arribem a les mil i em fa moltíssima il·lusió. Canviar de magnitud fa patxoca! Perquè, ara sí, això serà l'última vegada que passi. Potser arribo a canviar l'1 per un 2, no se sap mai. Però a les deu mil no hi arribaré, això segur. Però mentre em vingui de gust anar escrivint sobre els llibres que llegeixo, i mentre no ens tanquin la paradeta, que això també podria passar, aquí em tindreu, si m'hi voleu acompanyar. Ja no poso xifres límit, serà fins que en tingui ganes. I, de moment, encara me'n queden.
Tot i que m'agrada celebrar les coses, no tinc prevista cap celebració amb gorrets i confeti per commemorar les primeres mil ressenyes del blog. Però sí que tinc previst fer un post estadístic diferent del que és costum per aquí. Però bé, primer hi he d'arribar, una mica de paciència.
Moltes gràcies a tothom que passeu per aquí a dir la vostra, o que llegiu les ressenyes sense dir res a través dels enllaços a xarxes socials. Espero que em continueu acompanyant una temporada més.
4 Comentaris
Gallina de piel amb aquest A-16 😁 no tothom ho entendrà però molt bon detall.
ResponEliminaDéu n'hi do quina dedicació i consistència, Sergi. Enhorabona per la constància i "l'imperi" construït.
Per cert, era jo el d'abans... Això que permeti comentaris anònims és perillós 😁
EliminaAra fa 16 anys, en feia gairebé un i mig que jo havia començat el XAREL-10. Tot ha canviat força des d'aleshores, però el que compta és que encara som per aquí... anant fent.
ResponEliminaNo recordava que havies començat aquest blog amb la ressenya de "El nom del vent" i m'ha fet gràcia la coincidència perquè just aquest 2025 vaig decidir llegir en català els dos volums publicats de la trilogia que el 2012 havia llegit en espanyol. He volgut, doncs, anar a llegir també la teva ressenya d'aleshores que he trobat força més concisa que les actuals. També he vist que jo no vaig deixar cap comentari en aquell post, però que l'Assumpta en va escriure nou. Sí que han canviat les coses, sí...
En fi, deixo estar la nostàlgia i aprofito per felicitar-te per aquest nou blogversari amb la il·lusió també de compartir-lo amb tu. Ja no et comento gairebé mai perquè els nostres gustos literaris s'han anat distanciant, però m'agrada veure que el "Llibres i punt!" continua apareixent actualitzat a la barra lateral del meu blog. És una molt bona notícia, com també ho serà arribar a les 1000 ressenyes. Ja tinc ganes de llegir aquest post estadístic especial.
Una abraçada, amic!!
Enhorabona, pels 16 anys i perles 100 ressenyes!
ResponEliminaJo també recordo molt bé què feia fa 16 anys!
Intensa dedicació als blogs!
Una abraçada.