Autoria: Zadie Smith
Editorial, any: JAŊDE Editorial, 2025
Títol original, idioma, any: The Fraud, anglès, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Pera
Número de pàgines: 526
Llegit en: Català

Quin ensurt que se t'ensorri el terra de casa pel pes de la biblioteca personal. Per sort, ningú ha pres mal, però recollir el desgavell no serà fàcil. La senyora Touchet, com sempre, serà qui s'haurà d'encarregar de gestionar la reparació. Viu amb el seu cosí fa una pila d'anys i exerceix de majordoma, des dels temps del seu matrimoni amb la primera senyora Ainsworth, l'Anne Frances. Ara William Ainsworth, aclamat escriptor, però en hores baixes i a la recta final de la seva vida, s'ha tornat a casar amb una dona molt més jove i de nivell sociocultural més aviat baix. L'Eliza Touchet va perdre el seu home i un fill petit en un accident. Des de llavors, s'ha mantingut vídua i ha consagrat la vida als Ainsworth. Però si ho mirem amb retrospectiva, no ha tingut una existència exempta d'estímuls i sorpreses. Mirar enrere pot fer mal, però també pot portar records més dolços que la situació en què es troben actualment. Mentrestant, la societat victoriana viu immersa en el cas Tichborne, en el qual un home vingut d'ultramar assegura ser l'hereu legítim d'una gran fortuna. Els anglesos benestants de l'època viuen dividits entre els qui donen suport al Reclamant i els que pensen que és un impostor. La dicotomia arriba també a casa els Ainsworth, que no es poden resistir al serial del moment.

L'aclamada autora britànica Zadie Smith arriba finalment al lector català gràcies a l'editorial Jande i a una traducció impecable, com sempre, de Marta Pera. El frau és la seva darrera novel·la, i després d'aquesta lectura, confio i desitjo que no sigui l'única obra seva que ens arribi. Es tracta d'una ficció històrica que dona veu i cos a una persona que va existir de veritat, l'Eliza Touchet, però que va tenir un paper invisible en la vida dels altres personatges de la novel·la, tots ells reals. Personalment, desconeixia la figura de William Harrison Ainsworth, però a la primera meitat del segle XIX va arribar a competir en vendes amb Charles Dickens que, per cert, juntament amb altres escriptors i intel·lectuals de l'època victoriana, són també part de l'elenc d'El frau.

El temps present d'El frau ronda el 1870, moment en el qual s'estava debatent als jutjats el cas Tichborne, molt famós entre les famílies benestants d'una societat victoriana amant de la tafaneria. L'interès pel cas provoca un acostament entre l'Eliza i la nova senyora Ainsworth, tot i que, inicialment, per postures contraposades. L'Eliza no pot sofrir la Sarah Ainsworth, que associa a la decadència de la família, que ha anat perdent pistonada i rebaixant pretensions perquè en William no ha escrit res decent des de les seves primeres obres. En aquest present se'ns dibuixen dos fils argumentals: per una banda, la història del judici, que permet a l'autora abordar una trama relacionada amb l'esclavatge a Jamaica gràcies a la participació d'Andrew Bogel, descendent d'esclaus i company de qui assegura ser Roger Tichborne, i per l'altra, coneixerem l'evolució de la família Ainsworth des dels anys trenta del segle XIX fins al present. En el primer cas, l'Eliza és espectadora i oient. En el segon, en forma part activa.

El llibre està estructurat en capítols molt curts que van combinant un temps i altre. A la primera meitat hi té més pes la trama dels Ainsworth, i el judici només hi va traient el cap, i a la part final es dona molta més importància al cas Tichborne, però que a Smith li serveix d'excusa per explicar la història familiar dels Bogel que, en definitiva, és la història de l'esclavatge, de les plantacions i dels negocis d'ultramar que tenien els europeus. Els capítols curts fan que la lectura avanci a molt bon ritme, sempre hi ha temps per a un altre més i t'has d'autoimposar frenar, perquè totes les trames que hi ha mantenen l'interès. No es tracta d'una escriptura especialment complexa, però cal prestar atenció al temps i a l'escenari en el qual ens trobem per no despistar-se. A banda d'això, Zadie Smith té una capacitat de narrar i anar construint la trama que et manté atrapat sense remei, gestiona bé la sorpresa i alguns girs que no t'esperes, i encara es permet un sentit de l'humor esmolat especialment present entre en William Ainsworth i l'Eliza Touchet, que tenen una relació molt especial.

Cal fer un punt a part per a la protagonista. La senyora Touchet és d'aquells personatges que no s'obliden. Smith inventa una realitat augmentada per a ella, ja que la fa viure més anys dels que va viure realment. A més, la presenta com una persona intel·ligentíssima, sempre a l'ombra del cosí, però amb idees pròpies, amb inquietuds intel·lectuals, amb una visió del món molt avançada al seu temps, i molt conscient dels entrebancs que la vida li posa al davant només pel fet de ser dona. Coneixent-la com la descriu Zadie Smith, em fa pensar que Eliza Touchet podria materialitzar-se en el 2026 i se'n sortiria perfectament. I encara ens donaria més d'una i més de dues lliçons de vida.

Molt grata sorpresa aquesta lectura. M'esperava un llibre complex i enrevessat i m'ha semblat tot el contrari: absolutament llegidor i amb una gran capacitat de mantenir-te atrapat. Té un punt exigent, és cert, però no és difícil de seguir i entendre els temes que Smith vol posar de manifest, alhora que ens submergeix a l'interior de la seva protagonista i explora la seva essència, els seus pensaments i els seus motius. Desconec si aquest llibre és representatiu de la resta de l'obra de Zadie Smith, però m'ha encantat descobrir la seva literatura i espero poder-hi aprofundir. Quin encert l'aposta de Jande per acostar-nos aquesta autora consagrada, però encara tan poc traduïda al català. No em cansaré de dir que no podem considerar que tenim un ecosistema literari sa i potent mentre autores com ella i llibres com aquest no ens arribin i rebin el reconeixement que es mereixen.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@ i mitja
L'exemplar és gentilesa de Jande Editorial.