Autoria: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2021 (primera traducció al català, 2006)
Títol original, idioma, any: 海辺のカフカ, japonès, 2002
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Nolla
Número de pàgines: 478
Llegit en: Català
RELECTURA

Té quinze anys i ja n'ha tingut prou. El dia que els compleix, decideix deixar-ho tot enrere i buscar el seu propi destí. El seu pare ni ho notarà, no li fa gens de cas. No sap res de la seva mare ni de la seva germana. Per tant, en Kafka Tamura ja no té res que el lligui a Tòquio. Malgrat les advertències del noi que es diu Corb, està ben decidit, i res ni ningú l'aturarà. Sense cap motiu aparent, ha decidit que se'n va a l'illa de Shikoku, concretament a la ciutat de Takamatsu. Ha estat un rampell i ha comprat un bitllet d'autobús cap allà. Mirant el mapa, va saber que havia d'anar a aquest lloc on no ha estat mai. Però quan descobreix la biblioteca privada Komura, sap que no s'ha equivocat: passa els dies allà i s'hi troba bé. Ell no ho sap, però al mateix barri de Tòquio del qual ha marxat, hi ha en Nakata, un home d'uns seixanta anys que no sap llegir i té molts problemes d'aprenentatge arran d'un accident que va patir de nen. Viu d'un subsidi i del sobresou que treu trobant gats perduts dels veïns. I és que en Nakata, tot i ser una mica totxo, com diu ell mateix, sap parlar amb els gats. Això li facilita força la feina de trobar els que s'han perdut, és clar.

Kafka a la platja és una de les obres que tots els fans d'Haruki Murakami, i fins i tot els seus detractors, sabrien citar. Va ser la segona lectura que jo vaig fer de l'autor, després de Tòquio Blues, i en guardava bon record, però també una sensació de desconcert respecte a la seva trama. El vaig llegir abans de tenir el blog, concretament fa divuit anys. Ja tocava fer una relectura per així, a més, poder fer-ne ressenya i que quedi registrada aquí. Deixo que decidiu si és casualitat o no que hagi triat aquest llibre per convertir-se en la ressenya número 1000 d'aquest espai.

Definir Kafka a la platja és difícil, perquè és moltes coses. És una novel·la de formació molt particular: un noi jove s'escapa de casa intentant recuperar el seu passat sense saber-ho. Pel camí, entra en contacte amb el món adult, amb el sexe i amb personatges que el porten a fer un camí d'aprenentatge, per bé que no serien els aprenentatges que ens tenen acostumats aquesta mena d'obres. També és una peça canònica de realisme màgic en la qual els límits de la realitat es deformen fins a l'extrem, els somnis tenen participació directa en la trama i els protagonistes accepten, sense immutar-se, tot allò que es van trobant, per més sorprenent i inversemblant que sigui. Hi ha una part de la trama que es converteix en thriller per la investigació d'un assassinat en circumstàncies molt estranyes. Però per mi, sobretot, és un text ple de simbolisme, un viatge introspectiu a la recerca de la identitat i de respostes, ple de dolor que necessita ser curat, i amb personatges que representen la personificació d'algunes estacions d'aquest camí de superació i redempció.

Tenim dues trames principals que van convergint subtilment sense gairebé tocar-se. Per una banda, en Kafka a la biblioteca Komura. Per altra, en Nakata, aquest senyor gran que sabem que es va veure involucrat en uns fets estranys quan era d'excursió amb l'escola i no es va recuperar mai. En Nakata és un personatge inoblidable per la seva bonhomia i candidesa, i al qual unes forces misterioses arrosseguen a llocs que no entén. Començant perquè pot parlar amb els gats, cosa que per a ell és perfectament normal, i perquè coneix personatges que no acaben de ser reals, amb noms molt populars com Johnnie Walker o Coronel Sanders. No és un lligam evident, però les seves accions tenen repercussió en el món d'en Kafka.

Juntament amb 1Q84, Kafka a la platja és de les obres en què l'imaginari fantàstic de Murakami assoleix cotes més altes. Hi trobem referències recurrents: la presència de gats, ombres menys fosques del que tocaria, biblioteques, plans existencials diferents, folklore i mitologia japonesa, sexe gens convencional. Elements que ens anem trobant en altres obres seves i que fan pensar que tot el que hi ha al seu cap i a la seva ploma parteix d'un mateix univers amb moltes capes i matisos. Llegint-lo podem pensar que ja hem passat per aquí, que es repeteix i que furga constantment en els mateixos temes. Però jo tendeixo a creure que els llibres es complementen, que formen part d'un tot més gran encara que es puguin llegir com a relats independents.

Els dos protagonistes, en Kafka i en Nakata, no estan sols en aquesta història que pren la forma d'una tragèdia grega a la japonesa, o a la murakamiana, millor dit. Tots dos ensopeguen amb personatges secundaris que acaben tenint una importància cabdal. En Kafka té l'Oshima, que és un personatge intersexual, potser el primer que em trobo en tots els llibres que he llegit. La seva identitat de gènere és tema de conversa, però no el defineix. Acaba sent molt més important tota l'ajuda i el suport que dona al nano, un d'aquests personatges que tots voldríem com a amic. També hi ha la misteriosa senyora Saeki, una de les claus de volta del llibre. I l'Hoshino, que seria el Sam Seny d'en Nakata que, com en Frodo, no sap què ha de fer, només tira endavant, i sort en té del seu inseparable company. Sense oblidar el noi que es diu Corb, que podríem dir que és la representació de la consciència d'en Kafka. N'hi ha d'altres, però aquests són els més destacats.

Una altra característica comuna a les obres d'Haruki Murakami són les referències literàries i musicals, que aquí també prenen molta volada. En Kafka és un lector voraç i l'Oshima treballa a la biblioteca. Tots dos parlen de literatura sovint. I qualsevol moment és bo per introduir una referència de jazz o de música clàssica. Però a Kafka a la platja, a més, Murakami no estalvia divagacions i converses de temes que no tenen res a veure amb la trama. Hi ha molta reflexió en el llibre, s'hi parla de filosofia, de transfòbia, de capitalisme i proletariat i de la llibertat. Quan vaig llegir el llibre per primer cop, vaig aprendre el concepte de la pistola de Txékhov, que no he oblidat mai més. Es refereix al fet que tots els elements que apareixen en una narració han de ser rellevants, i posa l'exemple d'una arma: si apareix una pistola en algun moment, més endavant aquesta pistola ha de ser disparada. A Kafka a la platja Murakami explica aquesta figura, però també la fa servir de manera molt evident.

La relectura de Kafka a la platja ha estat molt més atenta i molt més conscient que el primer cop que el vaig llegir. Tot el bagatge murakamià d'aquests anys em serveix per entendre'l millor, per captar molts més detalls i aprendre a gaudir-los. Així i tot, aquesta és una obra immensa i estic convençut que molts detalls se m'han escapat. Però ja és una mica això. Si una cosa he après és a no demanar explicacions a aquest autor. No t'ho dona tot mastegat, molts dels fets de la història, especialment de la resolució, no sembla que tinguin cap sentit, freguen l'absurd. Algú pot pensar que es riu del lector. Però no, les coses van així, no cal buscar-li més explicació, si ja ha enllestit allò que volia plasmar, és igual si no tot quadra o ens deixa molt marge per la interpretació. Imagino que això és, precisament, el que desagrada a molts lectors, aquest lirisme, aquest misticisme, que vagaregi contínuament entre la realitat i un món inventat que mai ens acaba d'explicar del tot. Que després de donar tantes voltes, tot acabi i ja està, sense més explicacions. A mi tot això em fascina. No els ho compraré a altres autors, però ell té un no-sé-què que aconsegueix atrapar-me, em deixo fer. La segona lectura de Kafka a la platja m'ha agradat moltíssim més que la primera, com ja em va passar amb Tòquio Blues. No li posaré puntuació plena per alguns detalls de la trama que no m'han acabat de convèncer, però el trobo un llibre excel·lent, sens dubte un dels cims de la seva obra. Actualment, escriu a un nivell molt inferior que aquest. Però per sort, les obres són immortals mentre hi hagia lectors que en gaudeixin.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@ i mitja

AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 1000 DEL LLIBRES, I PUNT!