Autoria: Franz Kafka
Editorial, any: Sembra Llibres, 2021 (tercera edició, primera el 2016)
Títol original, idioma, any: Die Verwaldlung, alemany, 1915
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Pera
Número de pàgines: 103
Llegit en: Català
RELECTURA

Ha passat una nit agitada per somnis desagradables, però el malson comença justament quan obre els ulls. Jeu sobre l'esquena, que nota dura com una cuirassa. Té la panxa fosca, inflada i, encara pitjor, segmentada. En comptes de braços i cames té potes primes, i més de les que tocaria. S'ha transformat en una panerola gegant. No entén què passa, ha de ser una al·lucinació, o encara està dormint. En qualsevol moment ha de tornar a la normalitat, això que li passa no és real. El criden des de fora l'habitació, si no espavila perdrà el tren per anar a la feina i arribarà tard. Dels seus ingressos depèn el benestar de la família. Però com ha de sortir en el seu estat actual? S'espantaran, no el reconeixeran. O potser sí, en Gregor és el seu fill estimat, potser l'acceptaran com és ara. Però no està preparat per exposar-se al món i complir els seus deures. Mentrestant, els minuts van passant i continuen reclamant-lo fora.

Vaig llegir La metamorfosi fa moltíssims anys en una vella edició en castellà, encuriosit per la fama que precedia aquest relat. Saber que existia una traducció recent de Marta Pera, una de les meves traductores de referència, em va fer decidir a rellegir-lo, perquè no havia tornat a apropar-me a Kafka des de llavors. La història de Gregor Samsa és una narració aparentment senzilla, però que ha estat objecte de moltes càbales per part dels estudiosos. El plantejament és conegut, aquesta transformació sobtada i inexplicable en insecte, de la qual n'haurem d'anar desgranant les conseqüències i les implicacions. La família s'horroritza i el rebutgen. No volen, a més, passar per la vergonya que se sàpiga que tenen un monstre amagat a casa. L'única que intenta acceptar-lo és la seva germana Grete, però la comunicació és difícil i els gestos tant d'en Gregor com de la família es poden malinterpretar per l'altra part. El relat es va enfosquint, genera una atmosfera densa i opressiva, es va transformant en un lament penós paral·lel a l'acceptació de la situació per part d'en Gregor, i el seu allunyament progressiu de tot el que significa ser humà. Tot i l'esperança que puguem tenir d'una solució miraculosa al conflicte, ens encaminem inexorablement a un final tràgic.

La metamorfosi és l'únic llibre de Kafka que he llegit. Per tant, no conec els seus grans temes, més enllà del que he llegit sobre ell. D'un relat tan curt com aquest se n'han fet múltiples interpretacions i no em vull apropiar de cap d'elles. És un text trist per com es desenvolupa, pessimista. Partim de la situació d'un home que és el puntal econòmic de la família. La germana és jove i els pares no treballen. Els Samsa estan orgullosos del seu fill, el tenen en gran concepte. Tot això és mentre les coses van bé i funcionen. Quan en Gregor canvia i ja no pot sostenir-los, la perspectiva que en tenen és tota una altra, el rebutgen i se'n volen desfer. La Grete, que és qui més se'n cuida, potser és qui acaba desenvolupant una posició més cruel davant de la impotència dels pares. Hi ha qui diu que la veritable transformació és la d'ella, de noia dolça a dona pràctica i sense gaires escrúpols, però jo no m'atreviria a dir tant. El que queda clar és que La metamorfosi no és un llibre còmode, ni bonic. Deixa una sensació de buidor existencial, de desconfiança en els congèneres, la impressió que el món se't pot esfondrar en qualsevol moment per motius que s'escapen del teu control. Pensar això no és agradable, és clar. No diria que m'ha fascinat com a lectura, però per escriure un relat amb aquesta premissa i fer-lo evolucionar així, s'ha de ser d'una pasta molt especial. Potser ha arribat l'hora de provar-ho amb alguna de les obres més llargues de Kafka.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja