Autoria: Nikolai Gógol
Editorial, any: Cal Carré, 2025
Títol original, idioma, any: Повесть о том, как поссорился Иван Иванович с Иваном Никифоровичем, rus, 1832
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Cabal
Número de pàgines: 157
Llegit en: Català

Són amics inseparables. Que en fa de temps que van junts, tot i ser diferents en molts aspectes. Però comparteixen l'essència i s'entenen a la perfecció. De fet, els seus conciutadans de Mírgorod els tenen com a exemple de com ha de ser una amistat entre dos homes respectables. Fins i tot comparteixen nom: Ivan Ivànovitx i Ivan Nikíforovitx. Però res no dura per sempre. Un bon dia tenen una desavinença que desemboca en baralla i comencen a fer-se morros l'un a l'altre. I no queda aquí la cosa, comencen també a malparlar de l'altre davant dels veïns, que no se'n saben avenir, és clar. Arriben al punt de no voler estar en el mateix espai que l'altre. Ningú entén que hagin renyit, bé ha d'haver-hi una solució per arreglar aquest destret. Tothom sap que són carn i ungla i això no pot canviar. Però mentre es pregunten quan acabarà la broma, entre els dos Ivans l'odi va creixent i creixent.

Fa pocs anys que he començat a llegir literatura russa clàssica, però si hagués de triar, de moment em quedaria amb Nikolai Gógol. Per això no vaig voler deixar escapar aquest Menut de Cal Carré, una col·lecció de mida butxaca real. De com van renyir els dos Ivans ja paga amb el títol. Ens avisen que hi haurà una disputa entre dos russos, i ja sabem com les gasten els russos literaris. El cas és que es tracta de dos bons amics que s'enemisten per una ximpleria que, a més, no acabem de saber fins al final per què és tan greu per a ells. Fins aquí, res estrany, la majoria de baralles  comencen per alguna discussió que s'arreglaria fàcilment amb una conversa senzilla. Però no amb els russos. O no amb Gógol, si més no. Ivànovitx i Nikíforovitx comencen fent morros per orgull, però la distància entre ells va en augment i l'autor va escalant la baralla fins a portar-la fins als tribunals. Entrem en el terreny de l'absurd, és incomprensible per què no baixen del burro, els seus arguments són hilarants. Gógol retrata la societat rural russa, la tossuderia humana quan l'orgull i l'honor estan presents. I parlem del segle XIX, però salvant totes les distàncies que vulgueu, tots coneixem individus que es discuteixen actualment amb tan poc sentit comú com els Ivans. I si extrapolem això a ciutats, països i superpotències, s'entenen moltes coses del nostre món actual.

He llegit que en aquesta novel·la breu s'hi albira el que seria Ànimes mortes, però jo el relaciono més amb Relats de Sant Petersburg, pel to juganer i foteta que porta la disputa entre els dos protagonistes a posicions absurdes. El text té vocació de conte, una mica allargassat, perquè sempre es pot embolicar una mica més la troca. És una bona representació de les discussions que s'enquisten i es mantenen per tossuderia, aquelles que temps després no saps ni com van començar, però que han enrarit tant l'ambient que ja són irreconciliables. M'ho he passat bé llegint-lo, tot i que té estones. En general, la manera de narrar de Gógol és força graciosa. Com els presenta amb grandiloqüència, les converses entre ells, com es comencen a discutir, i tot el que se'n deriva després, començant perquè un d'ells denuncia l'altre només pel fet que imagina que l'altre el denunciarà a ell. El llibre té una evolució delirant. Un cop més, cal destacar la feina de Miquel Cabal Guarro a la traducció, i la tasca de recuperació de l'editorial. Queden moltes obres breus de l'autor que encara no s'han traduït al català, espero tenir l'oportunitat de llegir-lo més, sempre em fa passar una bona estona.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja