Autoria: Stefan Zweig
Editorial, any: la biennal, 2025
Títol original, idioma, any: Buchmendel, alemany, 1929
Gènere: Narrativa
Traducció: Usha Polo
Número de pàgines: 48
Llegit en: Català

Qualsevol que passés per Viena i visités el Cafè Gluck coneixia en Mendel, el dels llibres. El llibreter de vell de Galítsia havia fet de la taula del racó la seva oficina i passava els dies al cafè. Allà rebia els clients, nombrosos i admirats per la seva prodigiosa memòria que retenia qualsevol referència bibliogràfica que hagi existit, i qui sap si les que existiran. En Mendel era un erudit, un home que vivia exclusivament per a la lectura i els llibres i, de fet, qualsevol cosa que no pogués llegir en lletra impresa, no era del seu interès ni aconseguia arrencar la seva concentració granítica de les pàgines de la lectura en curs. Un individu singular, sens dubte. Per això al nostre narrador li sap tant greu haver oblidat que fa molts anys ja havia estat al Cafè Gluck i en Mendel li havia solucionat un problema bibliogràfic. Com pot haver oblidat un mestre com en Mendel? I què se'n deu haver fet del llibreter de vell?

En Mendel dels llibres és un text popular en l'extensa bibliografia de Stefan Zweig. Es tracta d'un relat de mida mitjana que havia estat inclòs en algun recull, però que ara podem llegir com a volum independent a càrrec d'una jove editorial: la biennal. Si una cosa va fer cèlebre Zweig, a banda de les seves biografies, va ser la seva capacitat de concentrar en molt poques pàgines una gran quantitat de significat. El relat d'en Mendel no n'és l'excepció. Ens presenta un home extraordinari en el qual molts bibliòfils ens voldríem emmirallar, si no fos perquè converteix el seu amor pels llibres en una obsessió, en una religió, i rebutja gairebé tot el que troba fora de les pàgines. Tret dels seus clients. Més que rebutjar-ho, no li interessa ni ho entén. La narració és un cant d'amor a la literatura i a l'afició a la lectura, és clar. Però també ens mostra que no pots viure aliè al que passa al teu voltant. El context polític no ajuda en Mendel, que és d'origen jueu, i per la seva manca de lligam amb la realitat haurà de pagar un preu molt alt. Després d'un temps fora de circulació, ja no tornarà a ser el mateix. És l'efecte que tenen les guerres, ho canvien tot, ho espatllen tot. En el llibre també hi ha una reflexió sobre el pas del temps i els records. L'impacte d'una persona en el seu entorn es va diluint a mesura que el temps s'endú aquells que l'estimaven, el coneixien o el valoraven. De mica en mica, passem a ser només un record, una pinzellada en la memòria d'algú i, tard o d'hora, acabem desapareixent del tot, com si mai no haguéssim existit.

He llegit altres llibres breus de Stefan Zweig i la meva relació amb ell és complexa. Li sé apreciar la virtut de síntesi a l'hora d'exposar la psicologia dels seus personatges: amb molt poc et construeix bons retrats. També la manera que té de parlar de les seves pròpies pors i cabòries. No connecto tant amb la intensitat d'alguns personatges i, en general, no m'agrada gens el retrat que fa de les dones, tot i que a moltes dones sí que els agrada, així que l'equivocat dec ser jo. A En Mendel dels llibres tant el narrador com el protagonista són homes. Les dones que hi apareixen també m'han fet arrufar el nas en algun moment, però podria dir que, per ara, és el llibre de Zweig que més m'ha agradat, juntament amb Novel·la d'escacs. La descripció d'en Mendel és molt especial, et desperta sensacions contraposades, admiració, estranyesa, desconcert. Es podrien fer molts debats sobre la seva salut mental, el seu comportament és malaltís i tota la memòria que té per recordar dades sobre llibres, tots els seus coneixements acadèmics, li manquen també en intel·ligència emocional. Potser ens ho hauríem de prendre com a advertiment els que ens obsessionem una mica amb la lectura i els llibres. Qualsevol cosa en excés pot ser perjudicial. Fins i tot la literatura.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és gentilesa de la biennal.