Autora: Gaito Gazdànov
Editorial, any: Karwán, 2021
Títol original, idioma, any: Призрак Александра Вольфа, rus, 1948
Gènere: Narrativa
Traducció: Maria García
Número de pàgines: 194
Llegit en: Català

Durant la Guerra Civil Russa un jove soldat queda despenjat del seu regiment. Es troba al sud de Rússia, a l'estepa i fa molta calor. Intenta redreçar el camí. Tot de sobte, veu com la seva euga es desploma i cau amb ella. Algú li ha disparat un tret al cap a l'animal, però per sort ell no ha quedat ferit. L'agressor és un cosac que munta un gran cavall blanc. Se li acosta confiat de la seva punteria. Però quan el té a prop aconsegueix disparar-li al pit i el cosac cau mort. Temorós que el guerrer no anés sol, fuig d'allà muntant el cavall de la seva víctima. Molts anys després, i amb el remordiment de l'incident sempre present, topa per casualitat amb un recull de relats que capta la seva atenció. Concretament, un dels contes, anomenat "L'aventura a l'estepa", el deixa garratibat. Allà s'hi narra amb detall el crim que va cometre, des de la perspectiva de l'home mort. Sembla un text autobiogràfic. Però no és possible, està convençut que el va matar. O no? Va aconseguir sobreviure? Tots aquests anys ha estat torturant-se per un crim que, en realitat, no va cometre? L'autor del llibre és un tal Aleksandr Wolf. Ha d'aconseguir trobar-lo i parlar-hi.

L'editorial Karwán fa una gran feina traduint al català obres i autors que no teníem presents en el nostre sistema literari, habitualment del món àrab, però també d'origen rus. Un d'aquests noms és Gaito Gazdànov, del qual ja han publicat tres títols. L'espectre d'Aleksandr Wolf és un dels primers llibres que vaig conèixer de Karwán. El vaig comprar fa anys, però fins ara no l'he llegit. I no és precisament perquè la premissa que planteja no sigui atractiva. Imagineu-vos per un moment que cometeu un crim sense testimonis. Ningú ho ha vist, però us queden els remordiments. I un bon dia trobeu la narració d'aquell passatge concret de la vostra vida en un llibre, descrit amb un nivell de detall que us fa saber clarament que no pot tractar-se d'una coincidència. Em sembla un plantejament extraordinari i l'inici del llibre és fulgurant. El narrador és el teòric assassí, el que va deixar mort un home en plena estepa. Explica la topada, i continua, anys després, explicant la lectura del llibre que li fa reviure i els seus intents infructuosos per trobar l'autor Aleksandr Wolf, el cosac que va matar. La intriga està servida.

Fins aquí, tot augura una lectura apassionant, plena de misteri i, qui sap, amb algun toc de realisme màgic o d'aparicions sobrenaturals. Ens podem imaginar gairebé una novel·la gòtica, una revenja orquestrada, una descripció profunda de com la por i els remordiments minen la salut del narrador. Però Gazdànov va decidir portar la història per altres verals. El que no se li pot negar és una traça narrativa molt notable, la seva escriptura és rica i agradable de llegir. Però porta els pensaments del narrador a unes divagacions filosòfiques redundants, que és habitual en els narradors russos, naturalment, però que refreden i allunyen el lector de la trama que el tenia engrescat. Bona part del llibre se centra en la relació del protagonista amb Ielena Nikolàievna, una relació amb moltes arestes, dubtes i desconfiances que fan desaparèixer Wolf del mapa molta estona. A la part final, a més, narra una situació inconnexa, completament desvinculada de la trama que, si manté algun vincle amb el fil principal, jo no l'he sabut trobar. I d'aquí a un final abrupte, correcte perquè és pràcticament obligatori acabar així, però que arriba de cop i es ventila en dues pàgines. No faré gaire esment a què els diversos personatges que apareixen en el camí del protagonista a l'altra punta d'Europa d'allà on va passar l'incident, curiosament estan tots relacionats de manera estreta amb Aleksandr Wolf.

No soc ningú per discutir les intencions d'un autor, però penso honestament que Gazdànov va perdre l'oportunitat d'escriure una obra antològica d'aquelles que tothom coneix i esmenta, l'hagin llegit o no. No negaré que em vaig endur una decepció en veure que un inici brillant i molt prometedor es diluïa en digressions i en altres interessos. Imagino que també depèn de què hi busques. És evident que la culpa, la necessitat de redempció, són temes molt presents en les reflexions del llibre. Com hem de considerar un cas en el qual algú pensa que és un assassí, perquè va disparar amb intenció, però que es demostra que la víctima no és morta? Si ets amant de les divagacions russes, potser resulta un llibre més interessant, tot i que algun defecte formal té, com el final tan abrupte que esmentava. En tot cas, s'ha de llegir sense fer-se la idea que tot girarà al voltant de l'espectre que ens han promès, que no ens abandona mai del tot, però que és menys protagonista del que a mi m'hauria agradat. Una llàstima.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@