Autora: Annika Norlin
Editorial, any: Les Hores, 2026
Títol original, idioma, any: Stacken, suec, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Herranz
Número de pàgines: 443
Llegit en: Català

Sempre disposada a treballar, sempre oferint-se a suplir els companys, a fer totes les substitucions. Fins que un dia el cos diu prou i no es pot aixecar del llit. L'Emelie té un episodi d'esgotament, un cas de burnout, que en anglès tot sona molt millor. Una veïna que assegura haver passat també per aquí, li aconsella anar sola al bosc i aïllar-se del món per treure's les cabòries de sobre. I l'Emelie, que és ben urbanita, li fa cas. La soledat, però, no li acaba d'aportar les solucions desitjades. Això sí, descobreix una petita comunitat que viu fora de qualsevol sistema social conegut, sense contacte amb l'exterior, i que sembla tenir les seves pròpies dinàmiques i normes. Tot just set persones en una propietat apartada, però tot un univers fascinant per descobrir, perquè sembla únic, exòtic. L'Emelie queda fascinada i els observa des de la distància, es debat entre la curiositat i la por. Fins que, de la manera més inesperada, entra en contacte amb un dels membres de la comunitat, el més jove. Això ho precipita tot.

Annika Norlin és més coneguda a Suècia per la seva vessant musical, però també té un parell de llibres publicats. La comunitat és una història impactant que proposa una reflexió profunda sobre el ritme del nostre món i els límits de la naturalesa humana. Comencem amb l'Emelie, que és un personatge abocat a l'estrès laboral, amb poques habilitats socials i que s'aferra a les coses que fa bé per encaixar en el seu entorn. Però ella és qui ens obrirà la porta a La comunitat i qui s'encarregarà de tancar-la. Durant el seu retir al bosc descobreix un grup de set persones que conviuen al marge de la societat. No sap qui són, ni quina relació tenen entre ells, però els estudia des de la distància i treu les seves conclusions. Com a lectors, no només coneixem el rol que els assigna l'Emelie, sinó que també tenim accés als historials personals de cadascun al llarg dels anys, que ens permetran entendre què fan allà i per què es comporten com ho fan.

El primer que pensem en conèixer l'argument és que es tracta d'una secta. Fan rituals estranys, sembla que tenen un líder espiritual que mana per sobre de tots els altres. Però això seria desdibuixar-ho tot molt. Cadascun dels personatges té una funció, representa un paper i en podem interpretar una explicació. Aquesta forma de vida que porten, aïllats, en comunió amb la natura, autosuficients, és, en gran part, per la voluntat de la Sara, que és la persona dominant, la que assumeix el rol de líder per incompareixença dels altres, tot i que assegura que no el vol. Però tothom té clar qui mana i no discuteixen. L'Aagny és la força, la dona determinada capaç de qualsevol cosa per aconseguir els objectius. Inestable, però devota de la gent que estima. En Läke, el més jove, va néixer a la comunitat i no coneix cap altra realitat. L'Emelie és el seu primer contacte amb els externs, com els anomenen. No ha tingut accés a la sanitat ni ha estat escolaritzat. A més, la Sagne, la seva mare, el rebutja i no el vol a prop. El grup el té al marge, no contempla cap convenció social, però així i tot és un noi alegre i feliç. Ells i els altres membres de la comunitat tenen el seu bagatge i els seus dimonis. En definitiva, són allà perquè fugen, de la justícia, dels records, del seu passat o d'ells mateixos. Han trobat un refugi lluny de totes les comoditats i del món que coneixen on, malgrat tot, han aconseguit fer-hi arrels. Però cadascun d'ells és una bomba de rellotgeria en potència.

La lectura de La comunitat t'endinsa en un mar de reflexions. És possible viure a banda de tota norma i construcció social? Es poden formar vincles profunds en una estructura familiar que transcendeix els llaços de sang o d'amistat? Podem viure incomunicats avui dia que estem tan acostumats a la sobreinformació? Som capaços els humans d'alliberar-nos de tot el condicionament que hem rebut des que vam néixer? I al contrari, es pot considerar humà algú que no ha tingut mai contacte amb altres humans? Els personatges de La comunitat són marginats i marginals. La crueltat del nostre món, les seves experiències, els han conduït a aquesta mena de vida que, malgrat les seves limitacions, és millor que la que tenien o podrien tenir fora. Fins i tot l'Emelie, una persona urbanita i mesella del sistema, després d'horroritzar-se inicialment, acaba veient aquesta forma de vida com una sortida. Però no es tracta només d'un llibre per fer pensar. És també una lectura absorbent que crea i descriu amb detall les vides de tots els personatges, especialment dels femenins, que busca els seus motius i assenyala les seves contradiccions. Hi ha escenes incòmodes, comportaments inquietants i pràctiques que s'escapen de la comprensió, però en essència són tots humans i molt humans, amb tot l'espectre de significats que té la paraula.

M'ha sorprès molt aquesta història. És de les que no pots deixar, vols saber què passa amb aquesta gent, què fan allà, com una colla de desconeguts ha acabat vivint fora de qualsevol circuit conegut. I sobretot, vols saber com acabarà. No ho diu enlloc, però l'ideal de La comunitat retira als preceptes anarquistes, i els intents històrics que hi ha hagut per muntar societats així no han funcionat. Per saber si el Grup dels Bojos, com els anomena l'Emelie inicialment, se'n surten, haureu de llegir el llibre. I jo us recomano que ho feu, perquè és una lectura sorprenent i força singular, tot i que no té gran complicació narrativa ni argumental. El que explica deixa empremta.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa de Les Hores.