Autoria: Quim Gómez
Editorial, any: Crims.cat, 2026
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 413
Llegit en: Català

Neo Icària és una utopia única al món. Situada en una illa artificial, construïda davant de la costa de la ciutat de Barcelona, és un refugi en el qual les persones i la tecnologia conviuen en perfecta harmonia. I no és una manera de parlar, els habitants de Neo Icària són posthumans: tots tenen alguna modificació tecnològica al seu cos. La resta de barcelonins no ho tenen tan fàcil, continuen exposats a una climatologia hostil, a la superpoblació i a uns serveis cada cop més precaris. Però sí que tenen accés a la tecnologia i a moltes modificacions que els poden fer la vida una mica més fàcil. Com per exemple Spina, un assistent personal implantat que, entre altres coses, pot retornar la visió als invidents. Però Spina també és una porta d'entrada per a finalitats no tan nobles, pot prendre el control del seu hoste i fer-li veure coses que no hi són realment, o fer-lo actuar de maneres concretes. Qui controla Spina? I sobretot, quins objectius persegueix qui ha inventat aquesta tecnologia?

Fa uns anys, l'editorial Mai Més va publicar Barcelona 2059, una antologia de relats a càrrec de nou autors reconeguts del gènere fantàstic en català, com ara Roser Cabré-Verdiell, Ivan Ledesma o Ricard Ruiz Garzón. El que unia tots els contes era un escenari comú: l'illa de Neo Icària, una ciutat de posthumans que pretenia ser una utopia en un món que va pel pedregar. L'editorial va deixar la porta oberta a continuar expandint aquell univers, però ha estat l'autor Quim Gómez al segell Crims.cat qui ho ha fet. Spina recull el testimoni de l'antologia i pren la forma d'un thriller tecnològic amb implicacions molt fondes.

Spina és un giny que, implantat a les persones, actua com una realitat augmentada, fa d'assistent personal i, en el cas de la primera protagonista, li permet veure-s'hi, ja que és invident. La nova tecnologia pertany a una gran corporació que té plans per monopolitzar el mercat posthumanista i està negociant per equipar diversos cossos de seguretat. Però una tecnologia que es comunica directament amb el sistema nerviós del seu hoste té els seus perills, i d'això és precisament de què ens parla Quim Gómez. És un etern debat científic i també tecnològic: que tinguem la capacitat de tirar endavant el que la ciència ha descobert, no implica necessàriament que ho haguem de fer. La història ja ens ha donat massa exemples de tecnologies revolucionàries que han canviat el rumb de la humanitat, de les quals se n'ha acabat fent un mal ús. Gómez converteix el seu llibre en un capítol de Black Mirror (perdó per aquest símil que tots repetim sempre ad nauseam), però portat al terreny de la intriga, perquè es tracta de conèixer la trama criminal que hi ha darrere del mal ús que s'està fent de Spina. Pel camí ens parla de modificacions posthumanes que podrien arribar a ser reals, de cotxes autònoms, de models d'intel·ligència artificial i de tot allò que ja tenim sobre la taula actualment i que pot ser l'ordre del dia l'any 2059. La gràcia, també, és que presenta una Barcelona en un context distòpic en el que tot el qual hi passa sembla producte d'una degradació amb el temps. Però si t'ho mires bé, és només la descripció de la Barcelona actual. Trist, però cert.

Però l'ou de pasqua més evident de Spina, que és tan evident que no sé ni si es pot anomenar així, és que els noms dels nou autors de Barcelona 2059 hi apareixen d'una manera o altra. Alguns són protagonistes, com la Laura Tomàs o la Susana Vallejo, i d'altres donen nom a infraestructures, com l'avinguda Carme Torras, el passeig Bel Olid o l'hospital Salvador Macip. Ah, i els noms dels dos editors de Mai Més també hi són. És probable que m'hagi perdut alguna altra referència perquè, en realitat, no he llegit el recull que descrivia aquest univers. Imagino que és recomanable fer-ho per tenir el context, però Quim Gómez ens el descriu prou bé per entendre el món en què ens movem. La història que escriu hibrida perfectament ciència-ficció i gènere negre, una intriga política i dels poders econòmics en la qual la tecnologia juga un paper fonamental. Com que descriu molt bé com funcionen aquestes tecnologies, pot espantar una mica i que alguns conceptes se'ns escapin, però la trama pròpiament és fàcil i interessant de seguir, atrapa força. A més, contínuament juguem amb la dicotomia de saber si és o no correcte que portem tan al límit els nostres coneixements tècnics. La tecnologia ens ajuda, però portar-la incorporada no ens fa vulnerables a segons quins atacs? És propi del gènere criminal qüestionar la societat i posar-nos un mirall moral per fer-nos reflexionar. I si el tema central és el que omple tantes hores de debat públic avui dia, ens ho posen en safata. Molt bona proposta, ben treballada. Reuneix bons elements de gènere negre, de la ciència-ficció que es preocupa dels problemes actuals i té el toc distòpic que tot ho millora.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa de Cims.cat i de l'autor.