Autoria: Kim Andrea Brofeldt
Editorial, any: Föehn, 2025
Títol original, idioma, any: Afslutninger, danès, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Maria Rosich
Número de pàgines: 422
Llegit en: Català

Sarah Bernhardt va ser una actriu francesa molt coneguda del segle XIX i en honor seu es va crear el pastís Sara, que té una base de pa de pessic, un farcit de crema de mantega i cobertura d'ametlla laminada. Pastís i actriu van donar nom també a la protagonista de Finals, una dona que arriba a la cinquantena mirant de passar desapercebuda per la vida. La Sarah té una estranya obsessió: es dedica a acabar el que les persones que moren han deixat a mitges. Un cop que ha enllestit el que els finats no van poder acabar, tanca els ulls i veu una espurna de llum, senyal que la seva tasca ha estat completada. Treballa en una residència d'avis, de manera que, malauradament, sovint té l'oportunitat de dur a terme aquestes ofrenes. No és una afició que comenti gaire amb ningú, és clar. De fet, tampoc té gaire gent propera amb qui comentar-la. Però en literatura, o a la vida mateixa, poques coses passen perquè sí, les pràctiques de la Sarah també tenen un motiu de ser. Per conèixer-lo, ens haurem de remuntar molts anys enrere.

La sorpresa de la temporada. No tenia previst llegir Finals, però l'editorial Föehn es va posar en contacte amb nosaltres arran de la iniciativa que fa uns quants anys que organitzem, el Juny Nòrdic, que consisteix a llegir literatura escandinava durant el mes de juny. Kim Andrea Brofeldt és una autora danesa, per tant, encaixa bé en la iniciativa. Però és que Föehn es dedica a publicar literatura escandinava traduïda al català, de manera que qualsevol dels seus llibres ens podria servir. I si tots són com aquest, ja us dic jo que en cauran més, durant el juny o en qualsevol època de l'any. Deixeu-me fer menció també a l'edició, que cuida tots els detalls, amb unes dimensions perfectes per les meves mans, que són petites, molt compacta, cobertes avellutades que cap lector electrònic podrà superar mai i una traducció... bé, és Maria Rosich, la millor traductora que tenim del danès i el neerlandès, ja us podeu imaginar.

Finals té una estructura clàssica. Tenim un temps present en el qual coneixem la Sarah i sabem que té aquesta obsessió per acabar coses de la gent que es mor. Sabem que té un pare ancià amb un principi de demència, però a banda d'això es relaciona molt poc amb la gent del seu entorn. Alguna veïna, el florista que es troba de camí a casa, i poca cosa més. Però alhora anem coneixent el seu passat, des que era nena i, de fet, des d'abans que ella nasqués. Recuperem la seva història i sabrem que el seu pare es dedicava a la música i que havia comès tots els excessos possibles, que la seva mare era obesa i feia pastissos per encàrrec. També coneixem els avis, que condicionen molt la vida dels pares. Però hi ha diversos elements que no ens quadren, la situació de la Sarah quan era petita no sembla encaixar amb el que sabem d'ella quan en té cinquanta. Però és que la vida d'una persona dona moltes voltes, no hi ha camins fàcils i evidents.

Amb aquestes premisses ja es veu que estem davant de la típica història de saga familiar, amb els seus traumes, els seus esdeveniments dolorosos, però per més que ho intuïm, costa estar preparat per l'evolució de la família protagonista. Brofeldt controla perfectament els tempos per mantenir-nos sempre expectants, sap plantar-nos contínuament la pastanaga davant del nas i a fe que no pararem de perseguir-la. Va plantant llavors que et fan exclamar "espera, què??", informació que et descol·loca i que completarà uns quants compassos més endavant. Però quan poses aquella peça del trencaclosques, ja en tens un parell o tres més que no t'encaixen. La conclusió és que és una història que no pots deixar anar i que t'empasses a una velocitat meteòrica tot i les seves més de quatre-centes pàgines. Els capítols breus, els salts entre present i passat i una escriptura planera també hi ajuden. És molt hàbil l'autora en la dura tasca de mantenir l'atenció del lector.

Malgrat que Finals és un llibre de lectura molt àgil, no vol dir que no tingui arrels profundes. El llibre explora diferents tipus de soledat i la dificultat per confiar en l'altra gent quan la vida t'ha donat cops capaços de tombar el més forçut. Quan tens secrets que et foraden l'ànima, però no estàs disposada a compartir-los, quan la culpa condiciona totes les teves accions, per més que vulguis fer-ho millor que ho van fer els qui et van precedir. També aborda temes de salut mental i en busca les possibles causes. I sobretot, planteja que tenir una raresa poc acceptada socialment, que et pot venir del passat, no vol dir que siguem uns marginats que vivim fora dels marcs establerts. No som els únics, això segur, i qui no té un all, té una ceba. Acceptar-ho i treballar per conviure-hi també és un dels missatges del llibre.

Finals ha estat una meravellosa sorpresa. És un llibre capaç de despertar-te diverses sensacions en poques pàgines de diferència. Té escenes còmiques, d'altres de tendres, moments de descobriment, d'autoconsciència, i fins i tot d'angoixants i de devastadors. Però té una direcció clara, la de redreçar una vida, l'expiació d'unes culpes, en alguns casos merescudes i en altres no. Però com a objectiu últim té la vida, tornar a viure lliure de cadenes i obtenir allò que, potser, no vas tenir mai: pau. A més, sense fer veure que la vida són tot flors i violes, i que un final feliç ha de ser sempre del mateix tipus. De vegades, amb tenir esperança i sentir-se bé amb un mateix ja n'hi ha prou. Penso que és un llibre que apel·la a un públic molt ampli. En alguns casos es pot sentir identificat, o senzillament pot gaudir d'una lectura rica i distreta. Un regal inesperat que mereix acabar en moltes biblioteques personals en un lloc d'honor.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@ i mitja
L'exemplar és gentilesa de Föehn.