Autoria: Maria Parr
Editorial, any: Nordica Libros, 2017
Títol original, idioma, any: Vaffelhjarte, noruec, 2005
Gènere: Infantil
Traducció: Alexandra Pujol
Número de pàgines: 167
Llegit en: Català

Per fi han arribat les vacances d'estiu! Això vol dir: tot el temps del món sense l'obligació d'anar a classe. Tot i que a en Trille ja li agrada anar a escola, però encara li agraden més les aventures que viu amb la seva millor amiga, la Lena. La Lena i la seva mare són veïnes de la família. Viuen en un poblet molt petit a la costa, Knert-Mathilde, són quatre cases, però sempre troben alguna cosa per fer. Als adults potser no els fa tanta gràcia que campin sols, perquè sempre s'acaben ficant en embolics o patint una commoció cerebral. La Lena està especialitzada en idees expeditives i en Trille mai té un no per a ella, encara que impliquin muntar una tirolina entre les dues cases, enterrar totes les ràdios del veïnat o muntar una arca de Noè amb tots els animals disponibles a la contrada. Però tot i les entremaliadures, és molt difícil enfadar-se amb ells: són adorables!

Havia sentit bones coses de Maria Parr com a autora de literatura infantil i m'ha vingut de gust descobrir-la amb Cors de gofra, un títol que em picava la curiositat i que obre la gana. L'acció se situa a Noruega, terra natal de l'autora, en un llogaret vora el mar. El narrador és en Trille, que ens ho explica tot des de la seva perspectiva i, per tant, l'escriptura recrea el pensament d'un infant d'uns deu anys. Això implica una visió naïf del món que l'envolta, però també un camp llaurat per a nous aprenentatges. La protagonista, però, podríem dir que és la Lena, perquè en Trille sempre la té present. Ell sap molt bé que és la seva millor amiga, però ella no li ha dit mai. Per a en Trille, aquesta és la més gran preocupació. Els primers capítols són episòdics, cadascun narra una aventura de la parella que sol acabar en algun desastre que els adults han de solucionar. Són infants moguts i valents que s'atreveixen amb tot i, és clar, la ingenuïtat de pensar que ho poden tot té les seves conseqüències. Més endavant el llibre entra en una fase de trama més continuada i cumulativa, quan ja tornen a l'escola, i anem seguint el fil del que passa al poblet. És en aquesta segona part que Parr introdueix alguns temes que els nens hauran d'aprendre a gestionar. Els adults els parlen de la Segona Guerra Mundial, de religió i també han d'aprendre a afrontar l'absència, la mort i la pèrdua. No cal dir que la importància de l'amistat i  de la família són sempre presents. Com que ens parla un nen de deu anys, quan ha de tractar temes complexos l'autora s'ho fa venir bé per explicar-los de manera senzilla, sovint a través d'altres personatges, però sempre coneixem què pensa en Trille de tot plegat.

Cors de gofra té aquell aire dels llibres que llegíem de petits, amb protagonistes esbojarrats i que emboliquen la troca, però no per maldat, sinó per divertir-se. I si ells es diverteixen jugant, el lector també. També té un puntet moralitzador, situa alguns temes complexos per als infants i dona claus per afrontar-los, però majoritàriament em sembla un llibre creat pel gaudi de la lectura, per passar-ho bé llegint. Compta també amb les il·lustracions de Zuzanna Celej, que ajuden a fer-se una imatge de les situacions compromeses en què es posen la Lena i en Trille. Em sembla un bon llibre per a primers lectors autònoms, el llenguatge és assequible i la diversió assegurada. Amb una mica d'acompanyament en algun punt, em sembla una bona opció perquè s'enganxin a la lectura.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja