Autoria: Wu Ming-Yi
Editorial, any: Editorial Chronos, 2025
Títol original, idioma, any: 苦雨之地, xinès, 2019
Gènere: Ciència-ficció
Traducció: Mireia Vargas-Urpí
Número de pàgines: 299
Llegit en: Català

Taiwan és una illa molt especial. Té una natura exuberant, però la terra gemega en forma de terratrèmol tan sovint que els seus habitants hi conviuen amb naturalitat. Desconec si els vint-i-tres milions que hi viuen tenen la mateixa consciència mediambiental que Wu Ming-Yi, autor de les sis històries que formen La terra de la pluja amarga i també de l'aclamat L'home dels ulls compostos, però l'acadèmic taiwanès aconsegueix encomanar el seu amor per la natura a la seva terra i a escala global. Els sis relats de La terra de la pluja amarga tenen un protagonisme compartit entre humans i espècies del regne animal i vegetal. Els cucs, les tonyines o les coníferes ens poden passar desapercebuts als lectors despreocupats del Primer Món, però els homes i dones que imagina el professor Wu els estimen, els estudien i dediquen la vida a la seva preservació. De món només n'hi ha un, però té infinits universos a dins. Conèixer-los, respectar-los i protegir-los depèn de tots nosaltres. Wu Ming-Yi ens obre els ulls: no ho estem fent.

En la introducció de la ressenya he optat per obviar un factor important del llibre perquè, personalment, la lectura m'ha fet posar el focus en la ciència, en la importància que l'autor dona a la natura i al seu estudi. Però abans d'entrar en matèria, no me'n puc estar de comentar l'edició estratosfèrica que ha fet Chronos. Les il·lustracions de coberta i les interiors són del mateix Wu Ming-Yi. S'ha mantingut el disseny original que trobo una autèntica preciositat, però cal destacar la qualitat del paper i els acabats del volum. Però hi ha una cosa que té l'edició catalana i que no podrà tenir cap altra edició: la traducció de la Mireia Vargas-Urpí. Se m'acaben les paraules per descriure la feina de la Mireia, és extraordinària.

La terra de la pluja amarga són sis textos que conformen un tot. Estan relacionats dos a dos, però tot el conjunt és molt harmònic. Protagonistes humans sovint amb discapacitats, amb pèrdues i traumes, que lliuren la seva vida a l'estudi de la natura. L'escriptura de Wu Ming-Yi és molt reposada, descriptiva i detallista, sobretot pel que fa a l'explicació de l'entorn natural, a les espècies animals i vegetals. Llegir-lo és com una carícia, s'expressa amb una gran tendresa i el seu amor pel planeta ens ha de fer reflexionar. Però va més enllà, perquè si bé aquest podria ser un llibre de divulgació científica ficcionada, Wu introdueix alguns elements de ciència-ficció al conjunt. El més aparent és un virus informàtic capaç d'accedir al núvol de les persones que perden la vida i fer arribar a algun parent o amic seu un arxiu amb tot el que hi tenia. L'anomena "esquerda del núvol", tot i que com que es tracta d'un fenomen global, cada país té les seves denominacions. L'esquerda aporta certa incertesa a les trames, la "clau" que el virus envia per poder accedir a la informació és imprevisible, alguna gent l'espera i no l'arriba a obtenir mai. A altres els arriba per sorpresa. En qualsevol cas, les dades enviades expliquen moltes coses dels finats, de la seva vida i de les seves investigacions. Els receptors queden trasbalsats, sorpresos. La seva perspectiva del món canvia. Rebre la clau condiciona com actuaran en endavant.

Però aquest no és l'únic element fantàstic o especulatiu que trobem al llibre. Molts són puntuals, entren en els paràmetres de la ciència-ficció. Però també hi ha participació de la fantasia o de la mística, d'allò més inexplicable i inexplicat. Wu ens esperona la imaginació, en el món que ell dibuixa no tot té una explicació clara i científica, tot i que, insisteixo, per mi la ciència i el naturalisme sense subterfugis són el motor de l'obra. La combinació de tot plegat porta a un segell únic i a un estil al qual no trobo comparació. Si aïllem cadascuna de les parts, li podem endevinar inspiracions, però el collage que basteix Wu Ming-Yi no li he vist a ningú més. I si li faltava encara algun altre tret distintiu, com també feia a L'home dels ulls compostos, a La terra de la pluja amarga tampoc s'oblida dels pobles indígenes de Taiwan, dels seus costums i creences. El respecte d'aquest home per la seva terra i, per extensió, pel conjunt de la humanitat, és reverencial.

Un cop cantades les seves virtuts, cal dir que no és un llibre de lectura fàcil. Per la seva cadència, pels temes que tracta, pels canvis de pla temporal i les moltes referències i explicacions científiques que dona, és un text que cal llegir amb els cinc sentits activats. I si en teniu algun altre, tampoc el descarteu. No és estrany perdre's una mica, quedar aclaparat o veure's engolit per la immensitat de la narració. Al cap i a la fi, parla del planeta, de la biosfera, de la importància de tenir-ne cura. I Wu ho fa des de la vessant positiva, no fa una crítica explícita a què està fent la humanitat amb l'únic planeta que té. Però creieu-me, el missatge es capta perfectament. He sentit comentar als editors del llibre que és molt diferent de L'home dels ulls compostos. No hi estic d'acord, espero que em disculpin. L'estil de Wu Ming-Yi, les seves preocupacions i reivindicacions són tan presents aquí com a la novel·la. Són sis narracions, sí, però totes tenen aquesta aura mística, aquest estil suau i assossegat, elements fantàstics i posen, sobretot, la natura al centre. De Taiwan al món, perquè en tots dos llibres tenim l'illa com a referència, però ens movem per tot el globus terrestre. I les sensacions que provoca, les reflexions que desperta, també són les mateixes. Fins i tot La terra de la pluja amarga té el seu propi home dels ulls compostos, encara que quedi diluït entre molts altres elements que ens criden més l'atenció. No tingueu por d'aquest viatge. Si espereu una trama convencional, plana, lineal i canònica, és millor que mireu cap a una altra banda. Però si teniu la paciència i la voluntat d'assaborir cada paraula que llegiu i us agrada descobrir autors fora de qualsevol norma establerta, aquí hi trobareu el caliu que busqueu.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@