Editorial, any: Gata Maula, 2025
Títol original, idioma, any: 猫の客, japonès, 2001
Gènere: Narrativa
Traducció: Sandra Ruiz
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català
Una parella jove, a la trentena, van a viure a un suburbi allunyat de Tòquio. La vida els ha portat fins allà després d'un ensurt, però deixant part de la feina i venent el que no necessiten, han pogut arraconar prou diners per llogar part de la propietat d'una finca, on s'han fet seu l'espai. La caseta està situada en un carreró en forma de llamp, molt tranquil. Tant els amos de la propietat com els veïns són bona gent. Fins que comencen a rebre una visita inesperada: la Txibi, una gateta molt espavilada, però que no miola mai. No tenen fills i mai se'ls ha despertat l'instint maternal, però la presència de la Txibi canvia les coses. Comencen a tenir-ne cura i a adaptar-se a les rutines de l'animal, que passa tanta estona a casa seva com a casa dels seus amos. Saben que no és seva, que només és una gata que els visita quan ella vol. Però la tendresa que els desperta fa que actuïn com si ho fos i s'entreguen a ella en cos i ànima.El Japó i els gats és un binomi que ha donat molts fruits literaris els últims temps, però La gata convidada no és un d'aquests llibres feel good que avui ocupen les taules de les llibreries. Takashi Hiraide el va escriure el 2001 i en part és autobiogràfic. Potser per això no dona gaires detalls sobre el barri on va a viure la parella protagonista. Es tracta d'una narració més o menys lineal en la qual anirem fent incursions a la vida passada del matrimoni per saber què els ha portat fins allà. El narrador és ell, a través dels seus ulls coneixem el replantejament vital de tots dos, però també el moment social que es vivia al Japó a principi de segle, amb l'especial importància d'una crisi immobiliària general que va posar l'habitatge a preus desorbitats. Però si una cosa capta la nostra atenció és la gateta Txibi, és clar, la protagonista que deixa la parella en un paper secundari. Però és que això és el que fan els gats, acaparar totes les atencions i donar a canvi només el que els ve de gust. La presència de la Txibi canvia la perspectiva que tenen. S'adapten, prenen decisions pensant en ella, en tenen cura i la tenen present fins i tot quan no saben segur si apareixerà. S'estableix una relació molt tendra entre els tres que Hiraide sap narrar amb parsimònia, amb una prosa preciosa i poètica. Però que també sap aprofundir en aquelles coses no tan bones que ens anem topant a la vida. La gata convidada no és un llibre simpàtic i prou, i la Txibi no és cap gata de pel·lícula creada només per arrencar-nos un somriure i generar situacions cuquis. Durant la narració hi ha diverses atzagaiades que tots hauran d'aprendre a suportar.
Si bé no m'ha semblat una lectura simple i buida, sí que és un llibre plaent de llegir i t'acompanya com una carícia, tant a les verdes com a les madures de l'argument. És molt curt i més val no comentar alguns fets importants que hi passen per no espatllar l'experiència lectora, perquè al llarg de les cent quaranta pàgines desperta diverses sensacions, bones i dolentes. És de ritme pausat, descriptiu, no relata grans esdeveniments, però sí que transcorren les vides dels personatges, que no és poc. En les seves vivències també hi ha, entre línies, el retrat del país, la necessitat d'estimar i aferrar-se a alguna cosa, l'arrelament a un lloc que, de vegades, ens arriba de la manera més inesperada. I també és un homenatge als gats i al poder que exerceixen sobre els seus humans, perquè no hi ha bèstia que vagi més a la seva i que, alhora, obtingui més atencions. En dono fe. M'ha semblat una bona lectura, agradable, profunda i reflexiva. Amb la cadència típica dels autors japonesos, baixa al detall i descriu molt la manera de ser i pensar dels personatges, que no acaba de lligar gaire amb el caràcter mediterrani. Per això, per endinsar-se en aquests universos cal posar-hi una mica de voluntat, perquè en realitat es tracta d'una narració senzilla, gens complexa. Això sí, molt fina i polida per un autor amb ofici.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
0 Comentaris