Autoria: Roger Bastida
Editorial, any: Comanegra, 2026
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 413
Llegit en: Català

Qualsevol persona que hagi passat per Barcelona, ja no diem viure-hi, perquè cada cop és més difícil, segur que, en algun moment, ha anat Passeig de Gràcia amunt i avall. La gran avinguda cèntrica, plena de botigues de roba caríssima i de llocs per menjar de gust dubtós. L'epicentre del turisme de la gran capital amb més guiris per metre quadrat que catalanoparlants a Nou Barris. Una gran via en la qual també ens hi hem manifestat massivament i que els darrers anys es col·lapsa per aquesta estranya afició que tenim els catalans de regalar-nos llibres i roses cada vint-i-tres d'abril. Però el famós Passeig de Gràcia no sempre ha estat això que ara coneixem, ha viscut èpoques diferents. Millors? Depenent de per a qui. D'això s'ocupa l'obra de Roger Bastida, de fer una radiografia de l'evolució del Passeig de Gràcia, que és, en definitiva, l'evolució de la noblesa i la burgesia catalanes al llarg dels últims segles, que avui està en decadència, però que mai se la pot donar per desapareguda del tot.

Roger Bastida va guanyar la quarta edició del Premi Santa Eulàlia, que publica l'editorial Comanegra, amb aquesta novel·la polifacètica en la qual intervenen molts personatges, però que té per protagonista el Passeig de Gràcia barceloní. Com el mateix autor indica, és una obra narrativa, però també és altres coses, perquè té voluntat divulgativa, sovint pren forma d'assaig, i fins i tot es permet introduir-hi especulació i tocs de realisme màgic. Per entendre com va arribar l'època daurada del Passeig de Gràcia, cal entendre com funcionava la noblesa i la burgesia de la ciutat. Les classes benestants catalanes havien forjat les seves fortunes a través de la indústria, en alguns casos a ultramar, els coneguts indians. Fins i tot hi ha burgesos catalans que es van enriquir amb el tràfic d'esclaus, que formen part de la història més fosca del nostre país. Bastida es fixa en diverses famílies que van existir realment, i en construeix la nissaga. S'ocupa de diferents estrats socials, perquè tenim una família posseïdora d'un marquesat i una baronia, membres de l'alta burgesia de la ciutat, i també personal del servei de les famílies riques. Els tres estrats socials es van hibridant al llarg del temps i de la novel·la. Convergeixen tots al Passeig de Gràcia.

L'evolució d'aquestes famílies no se sustenta només en els seus matrimonis de conveniència, les seves infidelitats, els excessos, les passions, les traïcions i les anècdotes més entranyables. Com és natural, l'autor no s'estalvia fer safareig, hi ha marro per donar i per regalar. Però també tenim una perspectiva històrica de la ciutat i del país, perquè tots els esdeveniments històrics, les tendències, la marxa de l'economia o de les modes, condicionen molt els problemes i les decisions dels protagonistes humans de Passeig de Gràcia. Entre tots van construint la història del passeig mateix, amb la seva polarització com a lloc d'esbarjo per a les classes benestants, els seus canvis arquitectònics al llarg del temps, i ja més cap a èpoques modernes, en gran pol comercial i centre de negocis. La forquilla temporal va des del segle XVIII fins als anys cinquanta del segle XX, tot i que també tenim una visió telescòpica de l'actualitat. També ens movem en diferents escenaris, la llavor de moltes decisions futures, molts pactes i molts enllaços es va plantar en diferents localitzacions d'Amèrica o d'Espanya.

Passeig de Gràcia és un bon llibre en molts aspectes. És fidel a la realitat pel que fa a les sagues familiars, però no s'oblida del lector posant-hi molta literatura per guarnir les vides dels marquesos de Castelljussà i els Massanas. També és rigorós amb la història i no s'arronsa en mostrar la cara menys amable dels rics barcelonins i les seves misèries. Hi ha molts capítols descriptius i detallats per explicar com funcionaven els negocis, la producció industrial que enriqueix els personatges o els canvis arquitectònics del Passeig. Aquesta voluntat enciclopedista, que no està malament perquè permet aprendre fets importants i rellevants de la història barcelonina, arriba a fer-se carregós en algun punt, sobretot perquè, en general, la descripció queda perfectament integrada en el text, o l'autor troba fórmules imaginatives per introduir-la. Però hi ha vegades que, senzillament, ens la trobem sense cap subterfugi, com si s'hagués cansat de pensar maneres de fer llegidor el text. No obstant això, es tracta d'una història sòlida, estructurada en capítols que van avançant en el temps i que se centren cadascun en uns personatges concrets, i amb això podem anar seguint el fil argumental. Com tota saga familiar literària, encara que aquestes fossin nissagues reals, assistim a l'apogeu i a la caiguda, lenta però sense aturador, que ens porta fins avui havent conegut una Barcelona desapareguda, unes famílies que s'han diluït en el nou paisatge de la ciutat, però que sobreviuen en les ombres i continuen remenant les cireres encara que nosaltres no ho sapiguem.

Roger Bastida va ser un dels èxits inesperats el passat Sant Jordi. Inesperats perquè no passa cada dia que un llibre publicat en una editorial independent es coli entre els més venuts. El Premi Santa Eulàlia l'avala. No és un llibre senzill com els que solen triomfar per la Diada, l'autor és juganer amb les formes narratives i tracta uns fets amb un fons important, amb ramificacions profundes. Però sí que és un llibre de lectura fàcil i prou absorbent que pot agradar tant si hi busquem el safareig, com si ens interessa més la perspectiva històrica o si volem saber més sobre els poders ocults que governen la ciutat. Bons elements per convertir-se en un llibre molt venut, però també molt llegit, dos conceptes que no sempre van de bracet.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa de Comanegra.