Autoria: Rebecca Makkai
Editorial, any: Navona, 2026
Títol original, idioma, any: The Borrower, anglès, 2011
Gènere: Narrativa
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 376
Llegit en: Català

La Lucy Hull i l'Ian Drake pertanyen a universos diferents, però les circumstàncies els uneixen amb un vincle irrompible. Ella és bibliotecària de rebot, al poble de Hannibal, a Missouri, i està a la secció infantil que sol ser més relaxada. Ell és un lector voraç de deu anys, habitual de la biblioteca. Com a usuari, l'Ian és d'aquells nanos que deixen petja per la seva intel·ligència i les seves ganes de llegir més i més. Per això sorprèn tant quan un dia apareix al taulell de la Lucy la seva mare amb exigències sobre què ha de llegir el seu fill, i sobretot què no ha de llegir. La família ultrareligiosa del nen no està disposada que les lectures injectin segons quines idees a la ment del seu fill, a qui, a més, porten a un curs de reeducació sexual, perquè amb deu anys observen que no és el mascle que esperarien que fos. Entre la Lucy i l'Ian s'estableix una complicitat per facilitar-li llegir el que li prohibeixen. Però la cosa es complica molt quan la bibliotecària es troba el petit dormint a la seva sala quan obre a primera hora del matí. L'Ian porta amb ell una motxilla amb queviures i tot el que ha pogut arreplegar. Ha fugit de casa. La Lucy li segueix la veta perquè ja li està bé que no s'estigui amb la seva família, però la situació es descontrola molt més enllà del que pot sospitar.

Les dues últimes novel·les de Rebecca Makkai han tingut un èxit considerable de públic, especialment Els grans optimistes, que va ser molt celebrada, tot i que jo em quedo amb Vull fer-te algunes preguntes. L'autora debutava l'any 2011 amb El préstec, que arriba ara al mercat català publicat a l'editorial Navona, i que demostra que Makkai està construint una trajectòria coherent i sòlida. Els seus llibres solen abordar temes espinosos i incòmodes, d'aquells que molts cops preferim no comentar o mirar cap a altres bandes. Els grans optimistes parla de l'epidèmia de SIDA dels anys vuitanta i Vull fer-te algunes preguntes abasta un ventall ampli de perspectives sobre el patriarcat i la complicitat masculina davant d'actes condemnables. El préstec se centra en la censura en les biblioteques als Estats Units, la prohibició de llibres que no tenen res de perniciós només per "protegir" els infants de segons quines idees. Una pràctica de la qual no ens lliurem tampoc a casa nostra, però que allà és escandalosa i no té cap mena de sentit. Eliminen la possibilitat dels infants de passar-ho bé amb la lectura en nom de certs valors religiosos i conservadors. El cas de la família de l'Ian no és excepcional, són precisament les associacions de pares qui impulsen aquestes prohibicions. No cal dir que el llibre està farcit de referències bibliogràfiques meravelloses.

Però el cas del jove protagonista d'El préstec és encara molt més dur i la denúncia que en fa Makkai és clara, però m'ha semblat tímida pel que hauria de ser. Ja des de l'inici ens diuen que l'Ian és homosexual, tot i que només té deu anys. Els seus pares pensen que encara poden redreçar-lo i l'aïllen de tota idea que el pugui portar "pel mal camí". Així l'autora aprofita per parlar dels cursets de reorientació sexual que es fan als Estats Units, habitualment impartits per capellans, per tornar cap al camí de l'heterosexualitat a nens que mostren conductes efeminades. Perquè, com tothom sap, l'homosexualitat és una malaltia que es pot tractar i curar. Segle XXI, amics.

L'altra protagonista, tot i que ella insisteix a dir que el protagonista únic de la història és l'Ian, és la Lucy Hull, una jove perduda filla d'uns immigrants russos adinerats que es dediquen a negocis inexplicables. Ella ha decidit fer la seva lluny de la família i malviu com pot sense cap perspectiva de futur. La seva pròpia història també se'ns va explicant i té alguns episodis memorables. La Lucy vol fer alguna cosa per l'Ian, perquè no suporta que tractin així un nen tan llegit i intel·ligent, però els seus mateixos companys li aconsellen que no s'hi fiqui. Un cop més, la societat conscient de les injustícies, assabentada de pràctiques execrables, però mirant cap a una altra banda. Al final, la Lucy ajuda l'Ian de la pitjor manera possible: segrestant-lo. És un segrest a ulls del món, de la societat i del lector, però és un pas natural per a ells dos, i és una trama inversemblant que només funciona a la ficció, que es pren incomptables llicències per tal de funcionar, però és que aquí el que importa és el retrat de l'infern que viu l'Ian i la necessitat de la Lucy de trobar un propòsit a la seva vida. Dos personatges que, sense voler-ho, se salven mútuament.

Llegir Rebecca Makkai és un gaudi perquè és una narradora hàbil amb un estil fresc i planer que dona gust llegir. Converteix aquest segrest, o aquest préstec, en un road trip delirant que és difícil de creure, però entre aventura i aventura, i entre escena còmica i comentari mordaç, et va introduint els temes que vol denunciar amb la novel·la. Tal com em va semblar amb Vull fer-te algunes preguntes, la construcció de la trama gira molt clarament al voltant dels temes centrals, però l'embolcall que els acompanya acaba tenint tant pes que la ficció guanya terreny a l'alliçonament. I soc de la ferma opinió que la ficció és una eina encara més vàlida per prendre consciència que el més detallat dels assajos. I més llegible, és clar. En això Rebecca Makkai excel·leix, se li ha de reconèixer. Els seus llibres no són curts i se li critica que s'allarga en excés, però personalment no m'espanta la llargada de les seves obres perquè sempre m'acaba convencent. I aquest El préstec no n'ha estat l'excepció. Pel tema, per la forma que pren de testimoni de la Lucy, que és qui ens ho explica tot, i per com juga amb diferents formes narratives, en molts moments m'ha semblat estar llegint una novel·la excel·lent. Potser perquè és difícil mantenir la fórmula fins al final, ho deixarem en un notable alt. Però em sembla una lectura molt recomanable, que tracta temes interessants que convé conèixer, i que convida a voler-ne saber més. Espero que Navona o qui sigui ens porti l'única novel·la de l'autora que falta per traduir, i estaré molt a l'aguait de les seves noves propostes.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és gentilesa de Navona.