Autoria: T. Kingfisher
Editorial, any: Obscura, 2026
Títol original, idioma, any: What Stalks the Deep, anglès, 2025
Gènere: Terror
Traducció: Marta Armengol
Número de pàgines: 167
Llegit en: Català

Sembla que no hi ha descans pel tinent Easton i el seu fidel ajudant Angus. Quan encara no s'han recuperat de l'últim disgust, el doctor Denton els demana que el vagin a veure a Virgínia Occidental per aclarir un nou misteri. El seu cosí Oscar ha desaparegut quan inspeccionava una antiga mina propietat de la família, i estan desesperats. Hi ha rumors que alguna cosa s'amaga a les profunditats de la terra i temen per la vida del noi. Tenint en compte l'experiència que en Denton va compartir amb l'Easton i l'Angus a la casa de la família Usher, al doctor no se li acudeix ningú millor per treure'n l'entrellat. No s'hi poden negar, per l'amistat que els uneix des d'aquells fets funestos. A més, travessar l'Atlàntic serà tota una experiència, i tampoc tenen massa més a fer. Però tot i que els dos amics ja les han viscut de tots colors, el que els espera a Amèrica s'escapa de tota comprensió humana.

Després del seu retelling de La caiguda de la casa Usher d'Edgar Allan Poe i d'escriure la seva versió del folklore oníric sobre bèsties que roben l'alè durant el son, Ursula Vernon recupera els seus personatges per una nova història, la tercera de la sèrie del Soldat Jurat, aquest cop amb reminiscències lovecraftianes. Si una cosa té en comú la saga que està publicant Obscura, és que tots els llibres tenen elements terrorífics amb participació de la natura. Bé, això i l'humor irònic marca de la casa de l'autora. Però precisament aquestes característiques fluixegen en el tercer volum. Què ronda a les profunditats té escenes esfereïdores i moments esgarrifosos, però la intrahistòria és molt més amable que a les novel·les precedents i em costa catalogar-lo com a llibre de terror. El "monstre" m'ha recordat als kilnians d'Argila alienígena d'Adrian Tchaikovsky, i m'agrada que sigui així perquè són dos dels autors de fantàstic que millor m'ho fan passar. Com Tchaikovsky, Vernon no va al fet evident, no tot ha de ser blanc o negre, bo o dolent. Qualsevol gamma de grisos que faci pensar una mica al lector, és positiva. La vessant còmica dels personatges m'ha semblat més mesurada que a Què ens devora de nit, on potser era excessiva, però l'estil de l'autora em resulta molt agradable de llegir i connecto molt amb les inseguretats i el tarannà antiheroic dels seus protagonistes.

Els llibres de T. Kingfisher també tenen en compte la diversitat. Continuem sense definir Alex Easton, ni falta que ens fa, tot i que en els llibres sempre s'hi fa esment en algun moment o altre. Tampoc posa etiquetes a altres relacions que apareixen a Què ronda a les profunditats, no oblidem que ens situem a l'època victoriana i que hi ha temes que no es tracten obertament, però això no vol dir que no existeixin, o que no existissin llavors. La destresa de l'autora de parlar-ne amb naturalitat i de fer-nos conèixer els seus personatges és molt notable. Pel que fa a trama, considero que és el més fluix dels tres, potser perquè la fórmula és molt semblant i tot s'esgota, però el conflicte de fons és d'un altre tipus, més reflexiu, més d'aventures que de lluita contra un enemic desconegut i sobrenatural. El llibre, per la relació dels protagonistes amb el doctor Denton, fa moltes referències al primer volum i el que va passar amb els Usher, però els fets del segon llibre no s'esmenten o, si ho fa, és pràcticament imperceptible. Imagino que és per temps d'escriptura o de publicació, però ja que hi ha tantes referències a Què mou els morts, hauria estat bé que es comentés també Què ens devora de nit. M'agrada trobar referències a les sagues, i em sembla estrany que no es parli de la Moroi o de les papallones, perquè se suposa que ells han viscut aquesta història tot just fa unes setmanes abans. Tot i els peròs que li pugui trobar, el que més m'enamora de T. Kingfisher és el seu estil, i això també ho he trobat aquí. Tinc les ganes intactes de continuar explorant la seva literatura.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
L'exemplar és gentilesa d'Obscura.