Autoria: Santiago Rusiñol
Editorial, any: Barcino, 2025 (original 1907)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 321
Llegit en: Català

Qui pensi que l'entorn de naixença no condiciona una persona, va ben errat. L'Estevet va néixer vetesifils, el seu pare Ramon n'és, i el seu avi Esteve va iniciar la nissaga fundant la Puntual, una botiga de prestigi al barri de la Ribera de Barcelona. Tots ells són homes d'ordre, rectes i sense cap taca a l'expedient. Mai una estridència ni una sortida de to, unes vides dedicades al negoci amb cos i ànima. Però és que l'Estevet ho porta en els gens, ja des de ben petit el seu únic interès és la botiga i mantenir el bon nom de la Puntual. La seva vida és una auca marcada pel camí preestablert que qualsevol home de bé hauria de seguir. La coneixem en tres actes, quan és l'Estevet, quan és l'Esteve, i quan, finalment, esdevé senyor Esteve. Ell representa el seu guió de principi a fi. Però ai las!, sembla que el seu fill Ramon no està disposat a agafar-li el relleu i complir els deures de tot bon Esteve. Encara els farà patir, aquest nano.

L'editorial Barcino ja ens té acostumats a les edicions extraordinàries de la seva col·lecció Imprescindibles. Qui més, qui menys, coneix el nom de l'obra, que forma part de l'imaginari popular. De manera que amb aquesta edició ocupa el lloc que li correspon. La novel·la està estructurada en tres parts segons l'edat del protagonista: infància, joventut i maduresa. La formen vint-i-set capítols, cadascun desenvolupa una de les imatges de la famosa auca, que era obra del pintor Ramon Casas, amb els rodolins de Gabriel Alomar (inclosa també en aquesta edició).

L'auca del senyor Esteve narra la vida d'un botiguer barceloní, des que neix fins que es mor, ni més ni menys. Però en el fluir de la seva vida anodina, disciplinada i sempre pensant "en la pela", hi ha l'essència d'un espècimen molt nostrat: el català pencaire, estalviador, que posa sempre el deure davant del gaudi. També és el retrat de la Barcelona menestral, d'una classe molt concreta, una baixa burgesia que va edificar el seu patrimoni a força de treballar. L'Esteve no té aficions, no té passions. Busca una dona que el distregui poc dels seus deures i que sigui treballadora com ell. És el vetesifils total, la culminació de la seva estirp. I per això ens deixa moltes escenes còmiques, és tan contingut, tan prudent i tan poc atrevit que és pura paròdia de la professió. L'únic que pertorba el seu món de rectitud és l'arribada del seu fill. Naturalment, ell espera que continuï el negoci familiar i que faci més gran el nom de la Puntual, però en Ramonet li surt artista, vol una vida completament diferent i sense l'esclavatge que suposa estar lligat a una botiga. Dues maneres contraposades de veure el món que xoquen completament, però que estan condemnades a entendre's de la manera que sigui perquè tenen lligams de sang.

No havia llegit mai res de Santiago Rusiñol i hi he entrat per la porta gran amb la que és, potser, la seva obra més reconeguda. La novel·la, paròdia, retrat o el que sigui que és L'auca del senyor Esteve, va causar molt rebombori a l'època, segons explica la mateixa edició i el concepte "Esteve" es va popularitzar per descriure cert tipus de gent, com avui dia tenim els "Josep Maria" de les xarxes socials. Deu anys després de la seva publicació, es va adaptar per ser representada als teatres. És un text molt lleuger i distret de llegir, amb un català emmarcat a principi de segle XX que en l'edició Imprescindibles s'ha adaptat per corregir errades ortogràfiques segons les normes actuals, però que manté el vocabulari i les expressions. Hi ha sàtira, hi ha caricatura i hi ha reivindicació. A partir de la vida d'un home podem entendre com funcionava tot un estrat de la societat barcelonina amb una narració molt costumista. No obviarem que expressa algunes idees molt cancel·lables avui, sobretot respecte al tracte cap a la dona, i especialment centrades en el patriarca de la família, el senyor Esteve original, que representa el nivell més benestant de la classe comerciant i les idees conservadores. Per la resta, és un text que continua ben vigent i ho continuarà sent, una bona lectura que ens explica una època de la nostra història. Pot ser que la fama del tarannà català, el del seny, la moderació i l'estalvi, ens la guanyéssim a pols. Però textos com aquest hi contribueixen enormement.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar va ser gentilesa de Barcino.