Autor: Carlos Ruiz-Zafón
Editorial, any: labutxaca, 2007
Títol original, idioma, any: El palacio de la Medianoche, castellà, 1994
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 297

En un orfenat de Calcuta, un grup de joves coetanis funden una societat secreta que anomenen la Chowbar Society. Així passen la seva joventut fent juraments i seguint els principis de la societat en reunions clandestines que es duen a terme al casalot abandonat que ells anomenen el palau de la mitjanit, fins que compleixen els 16 anys, moment en que hauran de deixar el lloc que ha esdevingut casa seva des que eren nens. Però no saben que rere un dels membres més estimats, en Ben, plana una terrible història que l'ha estat assetjant tots aquests anys i que el perseguirà en el moment just que abandoni les protectores parets de l'orfenat, l'única llar que ha conegut. El seu passat i part de la seva família perduda li anunciaran els fets que estan a punt de passar.

Un nou llibre de Ruiz-Zafón, amb tot el que això implica. Tots i cadascun dels seus trets diferencials es poden trobar també en aquesta segona part de la Trilogia de la Boira, que per cert, no té absolutament res a veure amb el primer volum, així que entenc que són tres històries perfectament individuals. Aquesta vegada, però, he mirat de fer un exercici. Em va costar d'entrar al llibre, suposo que no el vaig agafar amb gens de ganes. Però després he mirat d'oblidar que es tractava d'aquest autor, i l'he volgut llegir centrant-me només en la història. D'alguna manera ho he aconseguit i cal reconèixer que el llibre està bé, força ben trenat, i els personatges són diferents entre ells i els agafes afecte. És una bona història per tots els públics, fins i tot recomanable. Això sí, cal oblidar qui estàs llegint, o no haver-ne llegit res abans, és clar.