Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2008
Títol original, idioma, any: Mördare utan ansikte, suec,1991
Traductors: Dea M. Mansteny Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra
Traductors: Dea M. Mansteny Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 302
La regió més al sud de Suècia, Escània, és molt tranquil·la i dedicada a l'agricultura. No hi passa mai res... fins que passa. El doble assassinat d'una parella d'ancians commocionarà la regió. S'encarrega del cas l'inspector Kurt Wallander. Inicialment, no hi ha per on agafar les dues morts, poques pistes i encara menys sentit de tot plegat. Per acabar-ho d'adobar, les últimes paraules de la vella morta apunten que té relació amb l'agressió algú estranger. Això potencia la preocupant xenofòbia sueca fins el punt de causar disturbis, amenaces i morts. El cas s'embolica i en Wallander i el seu equip estan cada cop més perduts, cada fil que segueixen es perd i no condueix enlloc. Fins que no entra en joc la intuïció de l'inspector i algunes idees brillants no hi ha manera d'anar aclarint una mica les coses. Mentrestant, Wallander també s'enfronta a la seva difícil i torturada vida personal, que no li facilitarà les coses precisament.
Aquest és el primer volum de la sèrie Wallander que va fer famós Henning Mankell. Ens trobem una història fosca marcada per una investigació policial molt acurada, amb un protagonista torturat per problemes familiars, amb tendència a la beguda i a viure per la feina, però un personatge molt humà, molt realista i del que se'ns permet conèixer els pensaments més íntims, cosa que el fa molt proper. La seva vida personal es barreja amb la investigació, però de manera encertada i només fa que donar credibilitat al personatge. El llenguatge és planer i l'obra té marcada vocació de novel·la negra i prou.
Bona experiència per ser el primer llibre de l'autor que llegeixo. M'ha agradat però no ha aconseguit enganxar-me totalment. No descarto que sigui per tenir el cap en altres bandes, però he trobat que li falta un pèl per ser una obra notable. Tot i així, es llegeix molt bé i és interessant, també ensenya coses de la societat sueca. Crec que el millor que en puc dir és que mentre el llegia em semblava evident que acabaré, amb el temps, llegint els nou llibres de la sèrie, i si pot ser en ordre.
Puntuació: @@@
Recomanat per la Kweilan, perquè vegi que li faig cas!
8 Comentaris
No et fas un embolic amb tants crims suecs? :-) ho dic de veritat, eh? és que quan he llegit "Wallander" he pensat "ostres, aquest nom em sona"... i no, no era "Wallander" era "Salander"... No es deia Salander algú d'aquella trilogia que tothom (menys jo) ha llegit? La de la noia de la tapa que sembla anorèctica...
ResponEliminaEn fi, que aquí anem a llibre per dia gairebé... Ets un crack! :-))
Ah, per cert... (és apte?)
N'he llegit algun de Mannkell i, en mesura, m'agrada. No sabia que aquest és el primer de la saga Wallander. Com a fan incondicional de la novel·la negra sueca, aquest me l'apunto!
ResponEliminaA mi em va agradar.La veritat és que la saga Wallander em va agradar molt.Ara bé, la sèrie que fan per la tv no sé perquè no el sé veure al personatge.Aquests em van tenir enganxada fins a l'últim. En canvi l'altra que escriu Mankell sobre l'Àfrica no m'atrauen gens ni mica. Un mateix autor i històries tan diferents...
ResponEliminaJo els de Wallander els he llegit tots. Els altres de Mankell no tenen tant d'interès.
ResponEliminaaquestes recomanacions son les que no compro i busco a la biblio, així si no m'agrada no hi perdo tant...
ResponEliminaA poc a poc un es fa fan del Wallander. Ja vaig veure que te l'havies comprat i estava impacient per saber si t'havia agradat. Bona crítica!
ResponEliminaMalgrat que Mankell és un escriptor suec, la seva literatura no és com la que ens tenen acostumats la nova generació. Penso que s'hi poden haver inspirat, però si fas una cosa l'has de fer bé, no potenciar-la per allà on més falla. Gracies a totes pels vostres comentaris.
ResponEliminaAssumpta, de moment els tinc controlats, però sí que és cert que hi ha molt suec deixat anar per aquí. És el que es porta, què vols. És cert, Salander de la trilogia Millennium (Stieg Larsson), i Wallander de la sèrie de nou llibres de Mankell. Qui sap, potser aquesta terminació en -er és com dir Fernández o Pérez per aquí. Perd glamour, oi? Jo penso que sí que és apte, moltes coses les estalvia, només les menciona.
Màgia, a mi em van dir que no ho era, però mirant la llista sí que he vist que era el primer. De totes maneres, suposo que es poden llegir de manera independent, però ja que he començat pel principi, jo miraré de seguir l'ordre.
Maria, no ets l'única que dius que la saga Wallander és millor que la resta de l'obra de l'autor. Bé, tinc sort perquè encara me'n queden vuit per llegir. Per quan els acabi, espero que en Mankell hagi tingut temps d'escriure alguna cosa bona!
Pilu, benvinguda al Llibres, i punt! Com que és el primer, aniré fent, que tinc feina, i de moment deixaré les altres obres de banda.
Jomateixa, la saga aquesta té força nom, i per alguna cosa serà. Però per la mateixa regla de tres, tot es pot aconseguir a la biblioteca, i si un t'agrada molt, te'l compres.
Kweilan, la gràcia és que no és un sant, és un paio com qualsevol altre, no és un exemple, és l'anti-heroi, no trobes? M'ha agradat prou per continuar amb la saga. Ja tinc el segon a casa, però esperarem una mica, no?
Ostres, tu, en Josep Lluís, fent zapping, a la 2 de TVE li comença una pel·li que posa WALLANDER... i jo penso "ai, mira, igual és aquell detectiu que els agrada a la catosfera...", i li dic "deixa això, deixa"... començo a mirar i, efectivament, és Suècia... em fixo amb els noms, són els mateixos... i em fa gràcia...
ResponEliminaUfff... he de dir que no l'he acabat de veure, he tancat abans.
L'escena de la noia morta, sense cap, plena d'insectes ha estat l'última que he vist... abans d'això una en que el dolent prem els ulls recent operats -per fer-li mal- a una noia a la que ell mateix ha fet explotar un rifle a la cara ja m'ha fet força angúnia... la punyalada a l'estómac rebuda pel policia jove en entrar a l'habitació no ha estat tan impressionant perquè s'ha vist d'esquena... però la sangada que es troba en Wallander quan troba el cos és bastant impactant... ah! i què dir de l'ensurt del policia que es troba el cap d'una difunta dins del riu...
En fi, que ja sé quins llibres NO he de llegir... ufff