Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2008
Títol original, idioma, any: Mördare utan ansikte, suec,1991
Traductors: Dea M. Mansteny Amanda Monjonell
Gènere: Novel·la negra 
Número de pàgines: 302

La regió més al sud de Suècia, Escània, és molt tranquil·la i dedicada a l'agricultura. No hi passa mai res... fins que passa. El doble assassinat d'una parella d'ancians commocionarà la regió. S'encarrega del cas l'inspector Kurt Wallander. Inicialment, no hi ha per on agafar les dues morts, poques pistes i encara menys sentit de tot plegat. Per acabar-ho d'adobar, les últimes paraules de la vella morta apunten que té relació amb l'agressió algú estranger. Això potencia la preocupant xenofòbia sueca fins el punt de causar disturbis, amenaces i morts. El cas s'embolica i en Wallander i el seu equip estan cada cop més perduts, cada fil que segueixen es perd i no condueix enlloc. Fins que no entra en joc la intuïció de l'inspector i algunes idees brillants no hi ha manera d'anar aclarint una mica les coses. Mentrestant, Wallander també s'enfronta a la seva difícil i torturada vida personal, que no li facilitarà les coses precisament.

Aquest és el primer volum de la sèrie Wallander que va fer famós Henning Mankell. Ens trobem una història fosca marcada per una investigació policial molt acurada, amb un protagonista torturat per problemes familiars, amb tendència a la beguda i a viure per la feina, però un personatge molt humà, molt realista i del que se'ns permet conèixer els pensaments més íntims, cosa que el fa molt proper. La seva vida personal es barreja amb la investigació, però de manera encertada i només fa que donar credibilitat al personatge. El llenguatge és planer i l'obra té marcada vocació de novel·la negra i prou.

Bona experiència per ser el primer llibre de l'autor que llegeixo. M'ha agradat però no ha aconseguit enganxar-me totalment. No descarto que sigui per tenir el cap en altres bandes, però he trobat que li falta un pèl per ser una obra notable. Tot i així, es llegeix molt bé i és interessant, també ensenya coses de la societat sueca. Crec que el millor que en puc dir és que mentre el llegia em semblava evident que acabaré, amb el temps, llegint els nou llibres de la sèrie, i si pot ser en ordre.

Puntuació: @@@
Recomanat per la Kweilan, perquè vegi que li faig cas!