Autora: Amélie Nothomb
Editorial, any: Empúries, 2011
Títol original, idioma, any: Le Voyage d'hiver, francès, 2009
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Gènere: Narrativa
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 95
En Zoïle ja n'està fart. Ho ha provat tot per conquistar el cor de l'Astrolabe, una bella i peculiar jove a càrrec de l'escriptora retardada Aliénor Malèze i que viu amb aquesta en unes condicions pràcticament inhumanes. Però no hi ha manera, i això que li ofereix sempre bones sortides, però l'Astrolabe dedica la seva vida a Aliénor, així que en Zoïle no acaba de passar mai de ser el tercer en aquesta història d'amor. Fart, decideix estampar un avió contra el monument parisenc preferit de la seva estimada, com a prova d'amor i de la ràbia que sent per la situació. El que passa és que ell serà a bord d'aquest avió, és clar. Tota la resta de passatgers seran danys col·laterals inevitables. Però en Zoïle no és un terrorista, no. Només és un enamorat.
Novel·la curta molt en l'estil de l'autora, sense embolicar-se en descripcions ni explicacions sobreres, només fixant-se en els trets importants de la història. Una escriptura intel·ligent, mordaç i irònica que són un tret distintiu, i una trama delirant que porta les situacions quotidianes fins el límit.
Els d'Amélie Nothomb són llibres per passar l'estona, perquè no et donen temps per a res més, donada la seva brevetat. Es llegeix fàcilment i té punts surrealistes i hilarants, però és tan personal que sembla que només pot fer gràcia completament a la mateixa autora. Està bé si es vol llegir alguna cosa ràpida i per no encaparrar-s'hi massa.
Puntuació: @@
7 Comentaris
Seria un bon llibre per a un viatge? encara que millor que no sigui amb avió, pel què sembla, no?
ResponEliminaNo et volia espantar amb lo de la Platja de Chesil!! tot el misteri es resoldrà quan et llegeixis el llibre, que espero que t'agradi.
A veure si ho he entès... un tio que està malament del cap vol carregar-se un avió ple de passatgers fent-lo xocar contra la Torre Eiffel? I, a més, hi ha una escriptora retardada? O sigui: l'escriptora és retardada? O, millor dit... la retardada és una escriptora? Es pot ser escriptor essent retardat? (I publicar, vull dir, clar)
ResponEliminaUn llibre molt raru, no? :-)
Ostreeeeeees però què veuen els meus ulls miops!! Un nou llibre de Dame Agatha a la llista!! ;-))
ResponEliminaEspero que no et decebi... és que ara tinc molta por perquè vas començar pel que és, sense cap mena de dubtes, un dels seus millors llibres (si no el millor) llavors, ara igual qualsevol altre se't quedi curt.
Ara bé, si tu l'agafes com vas agafar l'altre, com un entreteniment, com una aventura d'enginy (com si fos un post d'en McABEU però a lo bèstia) doncs probablement també t'agradarà ;-)
Jo estic a punt d'acabar-ne un d'ella "La casa torcida" (em queden menys de 30 pàgines... avui hem anat a Barcelona i, dels dos que tenia començats, he triat aquest pel viatge i, entre anar i tornar, n'he llegit unes setanta). En el meu cas és una relectura, però la primera vegada el vaig llegir l'any 83!! imagina! ;-)
Me l'apuntaré per possibles lectures futures,però tindré en compte aquestes dos @.Se m'han acumulat i ara no avanço!
ResponEliminaD'aquells per endur-te a la piscina...
ResponElimina(has mirat l'últim QUIN LLIBRE ÉS...?)
En això no coincidim: jo a aquest li posso 4 @, clar que per mi l'Amélie és de lectura obligatoria, bé, millor dit, compulsiva. Jo amb aquest em vaig fer un fart de riure. :)
ResponEliminaGràcies a totes pels comentaris. És una autora desconeguda per molts, però amb una extensa bibliografia. Penso que està bé llegir-ne algun de tant en tant, encara que no la comptaria entre les meves escriptores preferides.
ResponEliminarits, és un llibre per emportar de viatge, sobretot perquè és curtet, i es llegeix ràpid. Com que l'estil de l'autora convida al 'catxondeo' tampoc no posa els pèls de punta si vols viatjar en avió.
Assumpta, has entès l'argument a la perfecció, sí senyora. És estrany, és clar, però és que així és l'Amélie Nothomb.
Efectivament, ja he posat en llista un nou llibre de la Christie, aquest cas un de la sèrie de la Marple. En tinc un altre també robat de ca ma mare (basant-me en les vostres recomanacions), però és d'en Poirot, així que m'he decidit per aquest. A veure què tal. Segur que és entretingut. Ja us vaig dir que per llegir-ne algun de tant en tant segur que estava bé.
Maria, aquest és molt curtet, en tot cas no et trauria massa temps. Pot ser que et sembli com a mi, o pot ser que t'encanti i vulguis llegir més llibres d'ella.
Joma, la classificació de llibres de piscina, o d'estiu en general, per mi no existeix massa, no miro l'època de l'any que és per triar els llibres, senzillament no em surt.
Lalu, ja sé que a tu et va agradar molt, i això em va animar a comprar-lo. Segona oportunitat per la Nothomb, i més o menys la mateixa sensació. Per mi no mata, però també està bé per passar l'estona. En canvi, sé de gent a qui li encanta, entre ells tu, i en Tirantlobloc també, no sé si coneixes el seu blog. Darrerament va fer un intensiu de llibres seus.