Autora: Danielle Trussoni
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Angelology, anglès, 2010
Traductora: Rosa Borràs
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 652

Viuen barrejats entre nosaltres i passen desapercebuts, però els nefilim, descendents d'àngels celestials i dones humanes, existeixen. I no són precisament uns sants. Des de fa segles lliuren sagnants batalles contra els angelòlegs, un ordre dedicat a defensar els interessos humans dels poderosos nefilim i altres criatures d'origen diví. Quina relació té un convent de monges de Nova York amb l'adinerada Abigail Rockefeller? Quins secrets amaga aquesta relació que desperten l'interès de la família nefilística Grigori, una de les més poderoses de la seva classe? I què té a veure en tota aquesta història la germana Evangeline, que va ingressar al convent als 12 anys després de la misteriosa mort de la seva mare?  Són secrets molt ben guardats per assegurar l'èxit de l'empresa dels angelòlegs. Però se'n sortiran?

El llibre està repartit en quatre parts, una de les quals succeeix en el passat del fil de la història, per tal d'explicar com s'ha arribat a la situació actual. Se'ns presenta un món en el que els àngels encarregats de supervisar la creació del món van acabar barrejant-se amb els humans i donant lloc a mestissos nefilim. Aquests són egoistes, hedonistes, no tenen sentiments i menyspreen els humans. Dóna molta informació sobre l'origen d'aquests éssers i es converteix en una lectura força densa. No és especialment fluid ni l'acció és frenètica, per ser que parla d'éssers sobrenaturals, de vegades sembla que passi a càmera lenta. Te una extensió considerable, potser excessiva posat que repeteix sovint les mateixes coses exposades des de punts de vista diferents.

La figura de l'àngel sempre m'ha interessant com a ésser mitològic, i per això em va fer gràcia llegir aquest llibre. El vaig agafar amb interès però se m'ha fet molt llarg. Algunes parts mantenen un bon nivell i d'altres es fan tedioses. Tota la part final m'ha semblat que perdia interès a mesura d'anar passant pàgines fins a trobar-me que només el volia acabar i que ja no importava què passava, si és que passava alguna cosa. Segurament és perquè és massa llarg. Regust agredolç perquè he trobat certes coses interessants, però no és un llibre que t'atrapi amb un argument clar i ferm. Fa una mica aigües i a sobre em sembla que té un final obert en vistes a una segona part, que ja dic ara que no llegiré.

Puntuació: @@