Autors: Salvador Macip i Sebastià Roig
Editorial, any: La Galera, 2011
Gènere: Terror 
Número de pàgines: 225
Premis: Joaquim Ruyra 2011

En Vicent Paterna és un nano de casa bona, molt ben acostumat i força fatxenda. Com cada estiu, el seu pare, que n'està fins el capdamunt, l'envia a un centre educatiu especial a veure si el redrecen, però ell sap que viurà a cos de rei i que no aconseguiran res de res. El centre educatiu que l'acollirà, però, és realment 'especial'. En mig d'un bosc, als afores de Pelallops, i no precisament de primera classe, La Floresta és un cul de món amb uns amfitrions no massa simpàtics. En Vicent i els altres dos alumnes del centre, l'Ariadna i en Cesc, patiran les vexacions, el maltractament i els treballs forçats als que els obliguen el Capità, en Clint i la Madonna, noms que els atribueix el nostre jove protagonista, perquè ells no es molesten ni a presentar-se. Però això no és tot. Part de la feina que fan és reforçar les defenses del centre perquè de nit reben la visita dels feréstecs, bèsties ferotges de les quals ningú en coneix la naturalesa, però que no semblen tenir massa bones intencions. L'estiu d'en Vicent no tindrà massa a veure amb el que havia imaginat.

Fer la ressenya d'un llibre l'autor del qual (o un d'ells) saps positivament que la llegirà, pot ser complicat. Per sort, la impressió general és força positiva. L'estil sintètic marca de la casa aquest cop és més elaborat que en llibres anteriors, ja que és més descriptiu, però les frases curtes i tallants el caracteritzen, sense floritures. Això fa que sigui ràpid de llegir, i com que els capítols són curts, sempre allargues algun més dels que pensaves llegir. He de dir que no fa gens de por, potser descriu alguna situació una mica angoixant, però no m'ha inquietat, i això que sóc molt cagat.

És un llibre recomanable, tot i que a l'estil sintètic t'hi has d'acostumar. Pel meu gust hi falta més explicació de certs temes, però si ho comento seria donar massa informació. És una lectura fàcil i lineal amb un final que sobta. Penso que no és la millor obra de Macip, però es passa una bona estona de lectura, que no és poc.

Puntuació: @@@ (i mitja!)