Autora: Sílvia Alcàntara
Editorial, any: Edicions de 1984, 2009
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 330
Premis: Joaquim Amat-Piniella 2010, Qwerty 2009 i Regió 7-TVM 2009

Un incendi a la colònia industrial Viladomat posa en guàrdia tots els seus habitants i treballadors. Un cop controlat, aparentment no s'han de lamentar pèrdues massa importants, però hi ha hagut una baixa, l'Isidre Claret, l'escrivent principal de la colònia. Aquesta mort farà canviar moltes coses, tant per la successió en el càrrec, que recau en Climent Palau, com pel que respecta a la seva vídua Teresa Claret i altres veïns, d'alguna manera tots se'n veuran afectats. Intrigues, amors secrets, històries tèrboles al voltant dels personatges i el seu passat, tot anirà sortint a la llum mica en mica, s'anirà desfent un cabdell que està més embolicat del que la majoria es pensen. La vida en una colònia no és cosa fàcil ni està exempta de relacions tibants i complicades, és el problema de viure en una comunitat tancada a principis dels anys cinquanta.

Es tracta d'un llibre molt descriptiu i amb moltíssims personatges. Està dividit en tres parts (i un epíleg), separades cadascuna per alguns anys de diferència. Al llarg del temps, es van descobrint les relacions entre els caràcters i la troca s'embolica considerablement. Cal estar atent també per la manera com està escrit, hi ha salts constants d'un personatge a l'altre, sense previ avís, i en tots els casos la narració està escrita en primera persona, des de la perspectiva del personatge que parla. Sovint es descriu més aviat el que pensa i com viu les situacions, o els records que té, de manera que molts fets es descriuen diverses vegades, des de diferents angles. Per no dir que no sabem quin personatge parla fins que no hem llegit almenys mitja pàgina. No és un llibre d'acció, gairebé sempre s'expliquen les coses de manera estàtica. Una cosa que m'ha fet particularment gràcia és que cada capítol comença amb les paraules que acaba l'anterior, encara que el tema no tingui res a veure. Un detall d'aquells que no em passen desapercebuts.

Aquests és del tipus de llibres que sé que jo no valoro prou, tot i saber que estic davant d'una bona obra. Tot i no ser massa llarg, se m'ha eternitzat i se m'ha fet pesat moltes estones. La història està bé, és innegable que està molt ben escrit i és força realista, retrata bé el que era una colònia industrial i la mentalitat de l'època. Però no és del tipus de llibre que m'agrada llegir, massa lent i massa travat. M'ha semblat interessant, però no m'ha enganxat. No puc dir que no el recomani, però no és per a tothom, penso. Per exemple, per a mi no massa.

Puntuació: @@