Autora: Carme Riera
Editorial, any: Grans Èxits, 1994
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

La periodista Isabel Clara Alabern viatja a Florència per seguir el judici d'un misteriós crim perpetrat sobre L'Al·legoria de la Primavera de Botticelli. L'acusat, Domenico Guarini, sembla desequilibrat i els motius que l'han portat a atemptar contra el quadre no queden massa clars. En un moment complicat de la vida de na Isabel Clara, retorna a una terra amb la que té molts vincles, i també amb el quadre en qüestió, per això se'n vol encarregar. Mentre escriu articles sobre el judici, anirem descobrint els esdeveniments de la seva vida i els canvis interiors que li portarà aquest viatge, més important per ella que el fet de cobrir un esdeveniment periodístic. A més, s'enfronta a una decisió cabdal, caldrà que aquesta escapada italiana l'ajudi a posar les coses a lloc.

El llibre està dividit en tres parts i un epíleg a mode de resolució. La primera és curta i poc comprensible, narra el seu viatge cap a Itàlia. A la segona hi ha el seguiment del judici, i la tercera se centra en el passat de la Isabel Clara i permet entendre les coses que quedaven penjades al llarg del llibre. Es tracta d'una història trista i el judici i l'atac a l'obra d'art no són més que una petita part relacionada amb la vida de la protagonista, cosa que a mi particularment no m'ha fet gaire gràcia. Cadascuna de les parts és diferent fins i tot en la forma, però duran tota l'estona calla més coses de les que expliques, cosa que no ajuda a centrar la història fins cap el final. Especialment la primera part i alguns fragments de la resta estan escrits amb un vocabulari tan rebuscat i enrevessat que talla la fluïdesa lectora com la llimona a la llet.

Un altre clar exemple d'un llibre que no és dolent, d'una història intensa, soferta, difícil que pot agradar i impressionar a molta gent, però que a mi no m'ha agradat. A estones la trama es torna més interessant, però quan ja se centra en la història de la protagonista, explicada a salts temporals constants, per mi ha perdut l'interès. Simplement l'he trobat depriment i no ha aconseguit atrapar-me. Insisteixo que potser llegida en un altre moment l'hauria valorat diferent, però ara per ara no la puc recomanar.

Puntuació: @