Autor: Jean Echenoz
Editorial, any: Raig Verd, 2013
Títol original, idioma, any: 14, francès, 2012
Traductora: Anna Casassas
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 123Traductora: Anna Casassas
Gènere: Narrativa
Llegit en: Català
Una guerra s'acosta, però no sembla que hagi de ser gran cosa. Anthime, el seu germà Charles i tres amics més s'allisten per anar al front, però pensen que en quinze dies seran a casa. Així comença un relat breu, però molt contundent, de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Amb tota naturalitat anirem veien l'evolució i el procés dels cinc homes, l'allistament, els primers dies, l'entrada en el conflicte, i en cap moment no saben el que els espera, ni tant sols mentre ho estan vivint. I a casa, la Blanche, que espera pacientment la tornada... però de qui?
En aquesta obra no trobem crítica, no ens adverteixen sobre les maldats d'una guerra a gran escala, senzillament ens posen dintre el conflicte a la manera que ho van fer els seus participants, sense plantejar-se si allò estava bé o malament. Això no vol dir que no es descriguin atrocitats, de manera explícita fins i tot, però és que les coses eren així, no cal maquillar-les. Està escrit de manera molt senzilla i és curt, no cal més per explicar una petita història dins d'una de molt gran.
I és en aquest punt que he de reconèixer que a mi l'obra no m'ha entrat en cap moment. No puc puntuar-la bé perquè no m'ha interessat gens ni mica, de principi a fi, no li he pogut prestar l'atenció que sincerament penso que es mereix. No és que el tema em resulti atractiu, però me'l van recomanar i em va convèncer el que m'explicaven. Culpa meva, és un llibre que mereix una oportunitat, descriu una realitat sense tabús, sense amagar res i crec que està ben fet. Una altra cosa és l'estat mental en el que el llegeixes. Potser l'hauré de tornar a llegir en un altre moment, ara per ara és com si no l'hagués llegit. Si us plau, que algú altre ho provi i em faci adonar del meu error.
Puntuació: @
8 Comentaris
Doncs, una alta que no anotarem...
ResponEliminaaquest algú altre no seré jo
ResponEliminaNo el coneixia de res aquest autor.
ResponEliminaOstres aquests de guerres no em fan massa el pes,però si em cau a les mans prometo tornar-me'l a mirar.
Vaja, doncs el tinc a la pila de pendents... Suposo que entrar-hi o no depèn del moment en què es llegeix (o així ho espero). Ja et diré alguna cosa!
ResponEliminaUn llibre força nou i amb bona crítica, pel que en sé. Em sap greu haver-ne parlat malament perquè probablement agradarà a molta gent, però jo no m'hi vaig concentrar gens, i el tema no m'interessava gaire. Una llàstima. Gràcies als quatre per comentar.
ResponEliminaJomateixa, pels teus gustos no sé si t'agradaria, però potser li podries donar una oportunitat, que és curtet, estaria bé tenir-ne alguna altra opinió.
Pons, ni tan sols si et dic que hi ha una bona descripció de com escorxen algú de viu en viu?
maria, no crec que t'agradés, però està escrit d'una manera peculiar que mai se sap.
Núria, apostaria a que a tu t'agradarà més que a mi, ja ho veuràs. I sí, efectivament depèn molt del moment en que llegim el llibre! Si jo m'hagués pogut concentrar en la lectura segur que l'hagués puntuat millor.
temptador, però ni tan sols així
ResponEliminaAra sí que l'he llegit i puc opinar. No sé quina publicitat te n'havien fet, jo anava una mica a cegues i potser per això l'he gaudit més. És un llibre impactant, però tens raó amb això que el moment a l'hora de llegir-lo n'afecta el resultat. Potser per això val la pena dedicar-li una tarda tranquil·la però amb concentració. Tot i la teva 'mala experiència', pensa que és una novel·la breu, així que sempre pots donar-li una segona oportunitat més endavant! ;)
ResponEliminaAquest escriptor em va cridar l'atenció per un breu moment. Ara que conec la teva opinió probablement l'oblidaré. :-))
ResponElimina