Autor: Hermann Hesse
Editorial, any: Penguin Books, 2011
Títol original, idioma, any: Der Steppenwolf, alemany, 1927
Gènere: Narrativa
Traductor: Basil Creighton
Número de pàgines: 253
Llegit en: Anglès

L'anciana i el seu nebot han tingut hostes de tota mena a l'habitació moblada que lloguen, però cap de tan estrany com aquest Harry Haller que un bon dia va aparèixer dient que la casa feia molt bona olor, i que va desaparèixer de manera igualment abrupta. Rere seu només va deixar uns quants records que ara el nebot ens exposa, i un manuscrit inquietant que posa a la seva disposició perquè el jove en faci el que vulgui. En aquest escrit Haller es mostra a ell mateix com algú amb moltes cares, però sobretot la d'un intel·lectual burgès deprimit sense cap ànim per viure, i la d'un llop estepari que treu les dents. El jove nebot de la mestressa no sap si el que explica en Haller és cert, en el seu text diu que té pensat suïcidar-se quan faci els 50 anys, per la qual cosa no falta gaire, però narra tot un seguit d'esdeveniments que li canviaran la vida a partir del descobriment de l'anunci d'un teatre màgic, només per homes bojos. Un viatge a les profunditats d'en Haller, i unes paranoies que, per més fantasioses que siguin, val la pena mostrar al món. 

Només a mi se'm podia acudir la brillant idea de llegir en anglès el conegut llibre 'El llop estepari', per caure després en que, en realitat, l'original és en alemany. Només amb aquesta premissa ja poso de manifest la dificultat d'aquesta lectura, però a més he de dir que més que una novel·la, estem davant d'un tractat de psicologia aplicada. Per més que se'ns expliquin les interioritats i neguits d'un home en concret, el llibre ens parla de mals endèmics de la societat, i això que ja s'acosta als 100 anys d'antiguitat. La desídia, els clixés, els prejudicis, i sobretot la disconformitat amb un mateix i les múltiples vessants d'una única personalitat són els motors de l'obra. Com explica el mateix autor en una introducció, i s'ha sabut després, el llibre és força autobiogràfic, producte d'una mala època de Hesse, però parla de temes tan comuns i de manera tan profunda que és molt fàcil sentir-se identificat amb el llop estepari. Al principi del llibre hi ha una detalladíssima descripció dels seus sentiments i estat mental que és molt farragosa de llegir (ho deu ser fins i tot en català), però quan comencen a passar coses es desencalla i és més senzill avançar. Té un toc fantàstic també, però s'integra bé en la personalitat del protagonista.

No és una lectura fàcil i penso que no és la millor tria que podia fer per llegir en anglès, però tot i així se li endevinen les virtuts que l'han portat a ser una obra de culte. És una reflexió constant sobre les persones, sobre els sentiments i les relacions, sobre la soledat i la depressió. De com el més gran dels erudits no té per què ser feliç. A més, hi ha participació d'artistes històrics, cosa que posa una mica de salsa a la història. Psicologia i filosofia pures, no se'n pot dir una altra cosa. No obstant, tot i que prefereixo llegir coses més lleugeres, té alguna cosa que atrapa i que m'ha fet pensar força. Un bon candidat a una relectura d'aquí a una temporada, però aquest cop en català, si us plau.

Puntuació: @@@