Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Plaza & Janés, 1999
Títol original, idioma, any: Sourcery, anglès, 1988
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor
Número de pàgines: 308Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor
Llegit en: Espanyol
A Mundodisco un cop va néixer un home que va tenir 8 fills. El vuitè d'aquests, per no ser menys, també en va tenir 8, i es veu que només hi ha una profecia plausible pe vuitè fill d'un vuitè fill: ser mag. Els mags, per norma, fan els seus vots i no se'ls està permès casar-se, però aquest vuitè fill d'un vuitè fill, en Superudito, va trencar aquesta norma quan es va enamorar i va haver de deixar la Universitat Invisible, on viuen tots els mags. A que no endevineu quants fills va tenir? Doncs sí, 8. Això no estava previst que passés, però el vuitè fill d'en Superudito, en Coin, es converteix en més que un bruixot, un rebruixot (rechicero). En Coin, amb el seu pare encarnat en el seu gaiato, serà el mag més poderós del Disc i es proposarà donar les regnes del món a l'ordre dels mags, que no gaudeixen de massa bona premsa, amb l'ajuda d'una màgia mai vista i massa poderosa. Però la rebruixeria ja va aparèixer en el passat i no va sortir bé. Com s'ho farà el més ximple de tots els mags, en Rincewind, per evitar que la història es repeteixi?
Una nova entrega de la llarga llista de llibres escrits per Terry Pratchett ambientats en el seu món fantàstic imaginari. Es tracta d'una paròdia molt aconseguida dels llibres de fantasia que contempla tots els aspectes possibles d'aquesta mena de literatura, però tot i que el segueixo catalogant amb l'etiqueta d'humor, no vol dir que aquest cop el llibre no amagui una història prou interessant a darrere. La manera de gestionar-la i resoldre-la ja és una altra cosa, partint de la base que el protagonista, en Rincewind, és un anti-heroi total, i que els personatges que l'acompanyen no són millors que ell. Tot plegat, es llegeix bé i és prou hilarant, tot i que perd una mica de força quan totes les cartes estan a la taula i se'n va una mica per les branques.
Quan agafes un Pratchett ja saps què hi trobaràs, bromes constants, comentaris sarcàstics, diàlegs delirants i personificacions dels objectes. Tot plegat es tracta de fer riure, i ho aconsegueix, però és molt poca-solta. En aquest cas però, la història que fa de fil conductor és prou aconseguida i potser és el millor que he llegit d'ell. No serà el meu autor preferit, però llegir-ne un de tant en tant va bé, encara que tinc la sensació que els llibres sempre van de més a menys, comences amb ganes i mica en mica et van avorrint una mica per la manera com estan escrits. Tot i així, suposo que continuaré llegint-lo... d'aquí a una temporada.
Puntuació: @@@
7 Comentaris
Et sóc sincera, no m'agrada gaire en Pratchett o sigui que passo d'aquest.
ResponEliminaA casa hi ha varis llibres d'aquests autor. AL meu fill l'hi agradava força. He llegit alguna cosa, però... no acaba de fer-me el pes
ResponEliminaEm vaig comprometre amb en PONS de llegir dos Pratchetts aquest any que s'afegiran als tres que ja he llegit. El meu primer va ser "Eric" i després vaig començar amb la "saga de la guardia" que és la que vull continuar.
ResponEliminaA mi si que m'agraden aquests llibres i l'humor força irònic de l'autor, coincideixo amb tu que llegir-ne un de tant en tant, està molt bé i, afegeixo, t'ho passes molt bé.
Sembla que aquest seria un bon llibre per començar amb l'autor, si dius que és dels que t'ha agradat més. L'apunto i a veure si aquest any li dono una oportunitat.
ResponElimina
ResponElimina-Vaya. Así que es un vulgar ladrillo dentro de un vulgar calcetín. Y en conjunto forman un arma.
-Mmm. Sí.
-¿Cómo funciona?
-Mmm. Lo haces girar. Y luego golpeas algo. Aunque a veces te golpeas tú solo.
-¿Y luego destruye media ciudad? -quiso saber Coin.
Rincewind miró los ojos dorados del chico, y luego clavó la vista en su calcetín. Se lo había quitado y puesto varias veces al año, durante muchos años. Tenía zurcidos que había llegado a conocer y a am… bueno, a conocer. Algunos de los zurcidos tenían allí su propia familia de zurciditos. Había muchas descripciones posibles para el calcetín, pero “destructor de ciudades” no estaba entre ellas.
T'agrada aquest tipus de readacció?
A) No
B) Si
Majoria de respostes A: No t'agradaran els primers Terry Pratchett
Majoria de respostes B: T'agradaran els primers Terry Pratchett
Més endavant es quan Terry Pratchett afegeix crítica social encoberta en format satíric al seus llibres i es fica amb la religió, el racisme, la gerarquia social, l'egoisme de la gent, etc etc. Però abans de tot això té els primers llibres de base, els llibres molt divertits i punt com ara Reechicero.
PD: Maria, Bruixeta, vaig prenen nota...
JOMATEIXA!!! Començar a llegir Terry Pratchett amb Reechicero! no! no! no! Si vols començar a llegir Terry Pratchett llegeix el CT1519
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. No sé què va passar amb el post que no es va actualitzar bé i pensava que ningú el veuria. Al final el més gran defensor de Pratchett va fer acte de presència, no podia ser menys!
ResponEliminamaria, no seré jo qui miri de convèncer-te, i a més veig normal que a molta gent no li agradi.
Bruixeta, segur que hi ha gent per tot, però no veig Pratchett massa compatible amb els gustos femenins. És massa absurd.
McAbeu, sempre em trobo que comencen sorprenent-me i fent-me gràcia però l'estil m'acaba cansant. Jo tinc la mania de llegir-los per ordre cronològic, o almenys cronològic de publicació aquí, i per això segurament encara no he llegit els millors. Aquest Rechicero segurament és el millor dels 5 que he llegit, no per les bromes, que són iguals que sempre, sinó perquè hi ha una història prou bona darrere. I parlant de la història subjacent ja s'entén que no sóc un lector a qui Pratchett agradarà molt molt.
Jomateixa, no em sembla mala opció per començar. No et perds res perquè tot el que necessitis saber per entendre el Disc t'ho va explicant, i la història és millor que en els anteriors que he llegit.
Pons, no sabria quina opció triar, ja que aquest fragment concret té la seva gràcia. Quan l'antiheroi va a defensar-se del mag més poderós que hi ha amb un tros de maó dins un mitjó. Surrealista. Però altres fragments no són tan inspirats. Ja dit que aquest m'ha agradat més que els anteriors, encara que no és dels que tu sempre recomanes. Hauré d'arribar als llibres on l'autor comença a fer crítica, entenc que són els que el Patrici té un paper més destacat.
Lamentablement el Patrici no té un paper destacat en cap llibre. Però té papers secundaris en els de la Guàrdia, els d'en Moist von Lipwig i en els últims dels mags.
ResponElimina