Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Plaza & Janés, 1999
Títol original, idioma, any: Sourcery, anglès, 1988
Traductora: Cristina Macía
Gènere: Humor 
Número de pàgines: 308
Llegit en: Espanyol

A Mundodisco un cop va néixer un home que va tenir 8 fills. El vuitè d'aquests, per no ser menys, també en va tenir 8, i es veu que només hi ha una profecia plausible pe vuitè fill d'un vuitè fill: ser mag. Els mags, per norma, fan els seus vots i no se'ls està permès casar-se, però aquest vuitè fill d'un vuitè fill, en Superudito, va trencar aquesta norma quan es va enamorar i va haver de deixar la Universitat Invisible, on viuen tots els mags. A que no endevineu quants fills va tenir? Doncs sí, 8. Això no estava previst que passés, però el vuitè fill d'en Superudito, en Coin, es converteix en més que un bruixot, un rebruixot (rechicero). En Coin, amb el seu pare encarnat en el seu gaiato, serà el mag més poderós del Disc i es proposarà donar les regnes del món a l'ordre dels mags, que no gaudeixen de massa bona premsa, amb l'ajuda d'una màgia mai vista i massa poderosa. Però la rebruixeria ja va aparèixer en el passat i no va sortir bé. Com s'ho farà el més ximple de tots els mags, en Rincewind, per evitar que la història es repeteixi?

Una nova entrega de la llarga llista de llibres escrits per Terry Pratchett ambientats en el seu món fantàstic imaginari. Es tracta d'una paròdia molt aconseguida dels llibres de fantasia que contempla tots els aspectes possibles d'aquesta mena de literatura, però tot i que el segueixo catalogant amb l'etiqueta d'humor, no vol dir que aquest cop el llibre no amagui una història prou interessant a darrere. La manera de gestionar-la i resoldre-la ja és una altra cosa, partint de la base que el protagonista, en Rincewind, és un anti-heroi total, i que els personatges que l'acompanyen no són millors que ell. Tot plegat, es llegeix bé i és prou hilarant, tot i que perd una mica de força quan totes les cartes estan a la taula i se'n va una mica per les branques.

Quan agafes un Pratchett ja saps què hi trobaràs, bromes constants, comentaris sarcàstics, diàlegs delirants i personificacions dels objectes. Tot plegat es tracta de fer riure, i ho aconsegueix, però és molt poca-solta. En aquest cas però, la història que fa de fil conductor és prou aconseguida i potser és el millor que he llegit d'ell. No serà el meu autor preferit, però llegir-ne un de tant en tant va bé, encara que tinc la sensació que els llibres sempre van de més a menys, comences amb ganes i mica en mica et van avorrint una mica per la manera com estan escrits. Tot i així, suposo que continuaré llegint-lo... d'aquí a una temporada.

Puntuació: @@@