Autora: Paula Hawkins
Editorial, any: La Campana, 2015
Títol original, idioma, any: The girl on the train, anglès, 2015
Gènere: Intriga
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 461
Llegit en: Català

Qui no s'inventa pel·lícules al tren? Els companys de seient, aquell noi que escolta música, la parella que sembla que discuteixi... o potser aquells desconeguts que veus cada dia a les cases que voregen la via. Això li passa a la Rachel, una noia com qualsevol altra, que cada dia fa el mateix trajecte en tren, i que imagina una vida perfecta per una parella del carrer Bleinheim Road, el mateix carrer on va viure abans amb en Tom, uns números més enllà d'on viu la seva admirada parella. Però allò d'en Tom ja es va acabar, els temps més feliços s'han fos, potser per això imagina altres vides que li agradaria viure. La Jess i en Jason són el seu model. Bé, el seu model inventat. Perquè qui són aquesta gent en realitat? Són feliços, com ella es pensa? La Rachel està a punt de descobrir que no, però què pot fer ella al respecte? Una persona amb la vida desfeta pot ajudar en alguna cosa? És hora de deixar de ser només la noia del tren. Baixarà. Però en aquell carrer també hi viu en Tom... i l'Anna...

És difícil centrar l'argument d'aquesta obra sense revelar alguna dada que faci bo de ser descoberta. És el clar exponent de foto quotidiana, i aparentment anodina, però que amaga una profunditat difícil de predir. Cada pàgina és un nou descobriment de cadascun dels personatges, fins que acabes pensant que no n'hi ha cap de sa. El llibre compta amb tres veus narratives i, per exigències del guió, amb dos temps diferents. Les tres protagonistes femenines explicaran, amb les seves pròpies paraules, com viuen la situació, i mica en mica es construeix una història complexa i plena de sorpreses i girs. La narració és aparentment monòtona, i no perquè els fets no siguin colpidors, però sembla una cançó en la que els greus estan constantment baixos. No obstant, la trama és prou potent com per mantenir-te atrapat i concentrat. Els diàlegs i el doble interlineat ajuden a avançar a molt bon ritme.

El primer llibre de la Paula Hawkins ha estat un gran èxit al Regne Unit i als EUA, i s'ha fet un esforç de promoció perquè ho sigui també aquí. He de dir que m'ha atrapat i que l'he llegit força ràpid. Malgrat la fluïdesa, mentre llegeixes sembla que t'envolti una espessa boira, aconsegueix generar una atmosfera densa i angoixant que pesa com una llosa. Pocs personatges i girs constants, unes vides amb molt bagatge, i un viatge a les profunditats del dolor, l'addicció a l'alcohol i a les relacions amoroses. Se m'ha fet un pelet llarg, però no es pot dir que no passin coses constantment. Potser una mica reiteratiu de vegades. Però val la pena donar-li una oportunitat, és una bona història que et manté enganxat.

Puntuació: @@@ i mitja