Autor: Daniel Glattauer
Editorial, any: La Campana, 2010
Títol original, idioma, any: Alle sieben Wellen, alemany, 2009
Gènere: Narrativa
Traductora: Carme Gala
Número de pàgines: 249
Llegit en: Català

Ha passat un temps prudencial des que l'Emmi Rothner i en Leo Leike van perdre el contacte. Havien mantingut una intensa i emotiva correspondència via mail que no s'havia acabat de materialitzar mai, molts condicionants impedien que els dos fessin els passos necessaris i aparentment tan desitjats. Però s'enyoren i l'Emmi decideix tornar a contactar. Inicialment es troba amb una resposta automàtica del correu del seu amic i es tem el pitjor, però finalment en Leo li respon i aquí recomença la seva història en comú. No poden estar junts, però separats tampoc. En aquesta segona part de Contra el vent del nord els protagonistes traspassaran la pantalla de l'ordinador per acabar-se trobant, allò que els feia tanta por. Es decebran mútuament en veure's? S'agradaran? Farà això que perdin l'interès l'un en l'altra? Els caldrà ser valents o honestos, no és gens fàcil jugar-s'ho el tot per tot per algú que no has vist mai i de qui només coneixes les paraules escrites a través del correu electrònic.

El primer que penses quan ja portes unes quantes pàgines d'aquest 'Cada set onades' és que la continuació era innecessària, que la història de l'Emmi i en Leo es podria haver acabat a 'Contra el vent del nord. Però no ens agraden els finals agres: ens cal un final feliç. Mica en mica la història remunta i es posa al nivell de la primera part. Història que, com en aquella ocasió, es construeix íntegrament a través de correus electrònics creuats, alguns de llargs, d'altres de poques paraules. Hi ha trobades entre els protagonistes, però mai els veurem parlar, sempre coneixerem només els mails anteriors i posteriors. Les converses són enginyoses, múrries, punyents, intel·ligents i de vegades fins i tot patètiques. Hi ha retrets i enrabiades, els sentiments estan sempre a flor de pell, però segueix sense ser una trama excessivament ensucrada, de manera que atrapa i et va interessant el que passa a cada protagonista i el que els passa en comú. Es pot seguir jugant a veure quin dels dos fa més ràbia, perquè com ja passava al primer llibre, si es diguessin les coses pel seu nom no hi hauria història per explicar. Però s'entén que no siguin massa directes i que els costi tant comunicar-se fàcilment.

Si el primer llibre ja va ser una grata sorpresa, perquè n'esperava poc, aquest segueix la mateixa línia. Fan bo de llegir i atrapen per aquesta manera original d'exposar la història, tan limitant de vegades, però atractiva per les possibilitats que dóna també. Un llibre fàcil i que es llegeix molt ràpidament, arregla el sabor agredolç del final del primer llibre i així es tanca el cercle. Ideal per llegir a la platja i si us agraden les històries d'amor una mica enrevessades. No he vist cap altre llibre d'aquest autor disponible, però si n'arreplego algun no descarto seguir-lo llegint.

Valoració: @@@