Autora: Helene Hanff
Editorial, any: Labutxaca, 2012
Títol original, idioma, any: 84 Charing Cross Road, anglès, 1970
Gènere: Narrativa
Traductora: Puri Gómez
Número de pàgines: 110
Llegit en: Català

A l'octubre del 1949, Helene Hanff, resident a Nova York, es va posar en contacte amb una llibreria anglesa especialista en títols descatalogats. Els seus peculiars gustos lectors impossibilitaven que trobés res que li interessés per llegir i va trobar en Marks & Co el seu paradís a la terra. La distància que separava la Helene de la llibreria va fer que establís una correspondència regular, primer amb el llibreter Frank Doel, però també amb altres membres de la llibreria i familiars d'en Doel durant gairebé 20 anys. Ella, espontània, descarada, però molt generosa. Ell, seriós, erudit i professional. Els va unit l'amor pels llibres i una relació d'amistat difícil d'entendre i de mantenir, però que els va capgirar la vida. La mateixa autora va decidir publicar un recull de les cartes que van creuar l'Atlàntic d'una banda a l'altra, i d'aquí aquest llibre curtet que porta per títol l'adreça de la llibreria que tantes alegries li va donar.

No sóc gens habitual de les novel·les epistolars, però aquesta em cridava l'atenció i me la van recomanar molt a la meva llibreria de referència. En aquest cas, les cartes que expliquen la història de la Helene, en Frank i la resta d'escriptors i escriptores són reals, encara que sembla gairebé impossible que es pugui establir una relació tan entranyable entre dues persones que no s'arriben a conèixer. Totes les cartes són curtetes i el llibre es llegeix molt ràpidament. Totes elles estan redactades de manera exquisida i transpiren amabilitat, gratitud, proximitat i una gran varietat de sentiments. Desconec si les cartes van ser revisades o es van publicar de manera fidedigna. Sembla estrany que els diferents personatges escriguin així de bé, cadascú amb el seu estil, això sí. Els llibres són el fil conductor, però les relacions que s'estableixen van molt més enllà.

Amb aquest llibre tinc sensació d'haver pagat una penyora, haver reparat el greuge de no haver-lo llegit abans, com m'ha passat també amb altres clàssics moderns. M'ho he passat bé, no li falten tocs d'humor, però el que més predomina es aquella sensació de placidesa i aquell mig somriure que et mantenen aquests llibres tan entranyables. Es pot llegir pràcticament d'una asseguda i val la pena fer-ho, es fa curt, m'hi faltaven cartes que s'intueix que existien, però que no s'han recollit. L'autora, precisament, em feia una mica de rabieta a estones, però se li ha de reconèixer la qualitat literària de les seves cartes. En resum, un llibre que no us costarà gens de llegir i que dubto que us decebi. Potser pot generar indiferència si no s'agafa amb ganes o predisposició, però a poca estimació que li dediqueu, us la tornarà.

Impressió general: @@@@