Editorial, any: Empúries, 2018
Gènere: Relats
Número de pàgines: 254
Llegit en: Català
'Exorcismes' de Vicenç Pagès és un recull de reculls de relats. Inclou relats de les seves obres de narrativa breu més antigues: 'Cercles d'infinites combinacions', 'En companyia de l'altre' i 'El poeta i altres contes'. Les històries seleccionades són molt variades tant en temàtica com en llargada, però també en format, i pràcticament no han estat modificades respecte les originals. Ficció i realitat, fins i tot algun deliri, es barregen en uns textos on la correcció lingüística per una banda, la pròpia identitat, la terra natal de l'autor i alguns dels seus experiments i personatges recurrents són els protagonistes. Per si la riquíssima prosa de l'autor no fos prou, aquest recopilatori és la versió amb 'comentaris del director': disposem d'una introducció molt explicativa i d'un comentari final de cadascun dels contes que ens permetrà saber què els va motivar i algunes anècdotes interessants. Què més es pot demanar?
En els primers relats del recull em costava reconèixer l'estil de l'autor, però mica en mica se m'ha fet més evident que les històries curtes van evolucionar en llibres com Els jugadors de whist, el primer que vaig llegir d'ell i del qual en guardo un gran record. Vicenç Pagès sembla que no es conforma amb la literatura convencional, i no precisament perquè no faci servir una escriptura precisa, quirúrgica gairebé, però sempre explora noves maneres d'explicar les coses i ha fet de les referències i de l'enumeració un art que aquí podem degustar en el relat Biografia d'Àngel Mauri. També la llengua és protagonista de diversos relats com La correctora o Cercles d'infinites combinacions, i és que quan la domines tant com ell ha de ser difícil no fer-ne gala. També tenim la demostració que una prosa rica i acurada no és sinònim de densitat ni de posar pals a les rodes de la lectura. En aquests relats no hi manquen tampoc les dosis del peculiar humor de l'autor.
He de dir que m'ha costat una mica entrar en el llibre, sobretot per la diversitat de temàtiques que s'hi pot trobar, però reconeixent-li en tot moment l'alta qualitat literària que destil·la. No ha aconseguit atrapar-me fins més endavant, però un cop en línia, he començat a valorar el conjunt més positivament. El tram final m'ha acabat de conquerir i les notes finals sobre cadascun dels relats hi posen un contrapunt fantàstic, són com tenir l'autor explicant-te allò que et falta per saber de cada text; personalment ho he agraït. Sóc conscient que Vicenç Pagès no és per a tots els gustos, precisament pel que explica i com ho explica és possible que no aconsegueixi conquistar alguns paladars, però cal reconèixer que té ofici, que balla amb la llengua com ningú i que els seus protagonistes són propers i versemblants, però per sobre de tot, molt humans. Si ja l'heu llegit, és probable que aquests contes us agradin, però si no us ha agradat anteriorment no cal insistir-hi. Jo sí que ho faré.
Impressió general: @@@
3 Comentaris
He llegit només un parell de llibres d'aquest autor. El primer, "El món d'Horaci", no em va convèncer gens. Així i tot, li vaig voler donar una altra oportunitat justament amb aquest recull de relats que avui ressenyes i he de dir que aquests "Exorcismes" em van agradar molt més. Com en tot llibre de contes, sempre n'hi ha que t'agraden més que d'altres però en general en tinc un bon record. Prou per no descartar tornar-hi amb un altre llibre seu més endavant.
ResponEliminaA mi sí que m'agrada el que he llegit fins ara de Vicenç Pagès, i en porto 3! Tot i això, els relats curts no m'acaben de convèncer en general, potser li donaré una oportunitat però més endavant.
ResponEliminaA casa hi ha discrepàncies amb aquest autor. A mi m'agrada força, tot i que em sembla que cada cop que l'agafo em costa una mica entrar en la seva obra, i a mesura que avanço em va convencent més i m'acaba quedant una bona impressió. Però en canvi, la meva parella no el traga. Hi ha gustos per tot. Moltes gràcies als dos per comentar.
ResponEliminaMcAbeu, 'El món d'Horaci' no l'he llegit, però si no et va agradar, em sembla que no caldrà recuperar-lo. Sobre aquest, doncs no està malament, és clar que alguns contes són més bons que altres, però en conjunt està prou bé, tenint en compte que és el recopil·latori de tres obres antigues.
Botika, en el meu cas, aquest és el cinquè llibre seu que llegia. Encara en tinc un altre a casa que fa molt temps que acumula pols a la lleixa i que vaig comprar de segona mà, a veure si algun dia m'animo a llegir-lo.