Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Rosa dels Vents, 2004
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català

Una noia jove, sola, que va perdre pares i germà en un accident de trànsit que li va deixar el nas aixafat. La Míriam viu amb la seva tieta Sandra i sobreviu fent feinetes en una ciutat hostil i fosca. Va a tot arreu enfilada sobre els seus patins en línia. Els seus únics amics... bé, no es pot dir que tingui amics, només gent amb qui col·labora i amb qui se suporta. La Míriam ha fet de la violència la seva forma de vida, per aconseguir allò que vol s'ha hagut de tornar insensible al patiment aliè, fins i tot al propi. Es tracta d'una qüestió de supervivència. Un encàrrec poc comú no acabarà com s'espera i haurà de prendre decisions mentre diversa gent la posa al seu punt de mira. A més, descobreix que el seu passat no és ben bé com li havien explicat. L'espiral que es desencadena no tindrà aturador. Mentrestant, ella patina.

'Trenta-dos morts' és una de les novel·les antigues d'en Llort i està dedicada a la violència en la seva màxima expressió. En paraules del propi autor, estem tan acostumats a la violència que ens envolta, que ens insensibilitza. Amb aquest llibre fosc i que retira al ciberpunk, perquè incorpora elements futuristes, explora l'agressivitat dels personatges i la seva capacitat de fer mal fins al punt que cap lector no es pot sentir indiferent. No és un llibre per a estómacs sensibles, a estones cal apartar la vista i deixar de llegir. És molt explícit. La història barreja la recerca de la protagonista per trobar-se a ella mateixa, amb un entorn molt hostil que li fa sortir la seva pitjor versió i mostra un ventall de personatges cadascun més despietat que l'anterior. Violència en diferents formes, per cert, i les reconeixerem totes. També hi ha espai per personatges bons per naturalesa. No és difícil imaginar com acabaran. L'estil d'escriptura és molt directe, el text sembla escopit, o tallant com una fulla d'afaitar, cosa que contribueix perfectament al conjunt.

Em vaig proposar recuperar els llibres antics d'un dels autors catalans que més m'agraden de l'actualitat, però he de dir que prefereixo els més recents. No perquè aquest o Camaleó estiguin malament, però són temàtics, dedicats a explorar conceptes que potser no m'interessen tant quan llegeixo un llibre i m'agraden més les històries diverses, encara que igualment fosques, com les de No n'estiguis tan segur. Com que no m'apassiona la violència explícita, per no dir que m'esgarrifa força, llegir aquest llibre era un repte i m'ha fet saltar-me algun fragment que pintava francament malament. Incorpora elements argumentals atractius, fins i tot un humor molt negre, però per ser que mostra una protagonista insensible i disposada a tot, dóna moltes voltes a les coses, això no m'ha acabat de fer el pes. Personalment, dels Llorts que menys m'han agradat, però si us apassiona la violència explícita, el gènere gore i les històries dels fons més baixos de la ciutat en podeu gaudir com un psicòpata amb un ganivet nou. Ara, sou uns malalts, que ho sapigueu!

Impressió general: @@