Autora: Lana Bastašić
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: Uhvati zeca, croat, 2018
Gènere: Narrativa
Traductor: Pau Sanchis
Número de pàgines: 274
Llegit en: Català

Han passat dotze anys. La Sara viu a Dublín amb en Michael i un alvocater que sobreviu contra pronòstic. Escriu i tradueix. Fins que un bon dia sona el telèfon. És ella: la Lejla. Eren amigues d'infància, van passar juntes tota l'adolescència i la primera joventut. Estaven molt unides, tot i que el temps ha donat perspectiva a la Sara, que ara pot veure la toxicitat de la relació i està dolguda per com va acabar tot, de manera sobtada. La Lejla, sense cap explicació, li diu que ha d'anar a buscar-la a Mostar, on s'està ara, i portar-la a Viena. Què s'ha pensat? Espera que després de més d'una dècada sense saber-ne res ara la Sara deixarà la seva vida enrere per fer-li aquest favor? Està determinada a no fer-ho, però llavors la Lejla diu la paraula màgica: Armin. Armin és el germà de la Lejla. Va desaparèixer durant la guerra dels Balcans i no en sabien res. Ara és a Viena i la seva germana hi vol anar. I la Sara també, perquè l'Armin va marcar-la molt quan era una nena. No pot perdre l'oportunitat de tornar-lo a veure. Comença un viatge a l'altra punta d'Europa, però que també serà en el temps a un passat fosc i complicat.

Road trip a través de Bòsnia que ha recollit elogis de crítica i públic. Els capítols d'aquest llibre són curiosos, la narradora és sempre la Sara, però la primera meitat del capítol està dedicada a narrar el moment present, el viatge a través de Bòsnia primer, Croàcia, Eslovènia i finalment Àustria. Escrit en primera persona, singular o plural, constitueix el fil argumental de la història. La segona meitat del capítol, entre claudàtors, són records d'infantesa i joventut que la Sara exposa desordenats en segona persona, com si els expliqués a la Lejla directament. Hem d'entendre que són els pensaments de la protagonista. Serviran per saber com hem arribat a l'interior d'aquest cotxe atrotinat que les porta totes dues a Viena. La Sara ens descriu una Lejla immadura, egoista i egocèntrica. La relació que tenien era tòxica, més de dependència que d'amistat. Té la sensació d'haver-se desviscut sempre per la seva amiga, d'haver estat sempre a la seva ombra per pura devoció i admiració. Un complex d'inferioritat infundat que sempre li ha impedit plantar-li cara. És fàcil posar-nos del costat de la Sara i agafar mania a la Lejla, però si una cosa ens demostrarà el llibre és que sempre, sempre hi ha dues versions d'una mateixa història. Com a mínim.

El llibre es llegeix bé i aquesta estructura dels capítols el fa més interessant. No tot el que se'ns explica és agradable, ens mostra una ex-Iugoslàvia dura, tal com va ser, on s'havia de sobreviure com es podia. El tema central és la relació entre les dues joves, s'aprofundeix molt en les seves diferències i desavinences, i en tot el que ha quedat a l'interior de la Sara. A la Lejla sembla que res li importi massa, però també la descobrirem. Diuen que exposa una mena de relació semblant a la de 'L'amiga estupenda' de l'Elena Ferrante, però no puc comparar. Puc dir que el llibre m'ha agradat, no precisament perquè sigui alegre i agradable, però té molts matisos i detalls que ens han d'ajudar a construir un trencaclosques força complicat de sentiments, sensacions i vivències. Sigui com vulgui, jo sóc #TeamSara, però no em sorprendria que la Lejla tingui més adeptes dels que pugui semblar. Bon llibre, no pas fàcil, però que es pot llegir de manera àgil. Atenció a aquesta autora, per properes entregues.

Impressió general: @@@