Autora: Maggie O'Farrell
Editorial, any: L'Altra editorial, 2021
Títol original, idioma, any: Hamnet, anglès, 2020
Gènere: Narrativa
Traducció: Marc Rubió
Número de pàgines: 356
Llegit en: Català

La desesperació del Hamnet és palpable. La seva germana bessona Judith és al llit molt malalta. Està patint i no sap què fer. On és la mare? On és el pare? I la resta de la família? Algú ha de fer alguna cosa, cal un metge. El segle XVI està a les acaballes, caldrà un miracle per salvar la Judith. Potser ni els coneixements sobre plantes i les dots premonitòries de l'Agnes, la mare, no podran fer-hi res. Mentre assistim als esforços de la família per salvar la nena, ens remuntarem uns anys enrere quan l'Agnes i el pare de les criatures es van conèixer i van casar-se en contra de les seves famílies. Ell, fill del guanter de Stratford, que fa classes de llatí i que, segons tothom, no arribarà enlloc a la vida. Ella, un esperit lliure que defuig les convencions de l'època i que pateix diàriament la seva madrastra. Una parella condemnada a la malastrugança, però que construiran la seva llar fonamentada en les seves esperances i en el seu amor. Ho donaran tot pels seus fills fins que l'infortuni fa emmalaltir la Judith. Però serà el petit Hamnet l'únic capaç de capgirar una situació desesperada, i també les seves vides.

Aquest ja és el tercer llibre que llegeixo de l'autora nord-irlandesa Maggie O'Farrell, després de 'L'estranya desaparició d'Esme Lennox' i 'La mà que prenia la meva'. En aquest cas, ens traslladem a les acaballes del segle XVI per assistir a la formació de la família d'en William Shakespeare i als esdeveniments que van conduir el famós dramaturg a escriure la seva famosa tragèdia 'Hamlet'. No es menciona el nom de l'autor en tota l'obra, tot i que sabem perfectament qui és. L'autèntica protagonista és l'Agnes, la seva dona, que a la vida real es deia Anne. Dona forta, independent, una mica feréstega i amb poders premonitoris. En la primera part del llibre hi ha alternança de plans temporals, un recurs que l'autora també fa servir en els altres dos llibres seus que he llegit. Per una banda, un present on la malaltia amenaça l'estabilitat de la família i, per l'altra, uns 15 anys enrere, quan Shakespeare i Agnes comencen el seu idil·li amb les seves famílies en contra. L'escriptura de Maggie O'Farrell és molt treballada, molt detallista i té una gran capacitat narrativa i facilitat per construir escenes i personatges versemblants. Controla els temps de la narració perfectament, els accelera i alenteix a voluntat. En moltes fases d'aquest 'Hamnet', el ritme és molt calmat, molt descriptiu, però és un goig llegir una escriptora amb tant ofici.

'Hamnet' és una gran història que ficciona uns fets que van passar de veritat, però amb les treballades descripcions de l'autora i posant-hi una mica d'imaginació i màgia, ens trobem una novel·la completa i captivadora. Sense voler revelar l'esdeveniment que farà de punt d'inflexió, per més que ens el diguin fins i tot abans de començar, he de reconèixer que la segona part, allà on els dos plans temporals ja s'han trobat i després del clímax, es fa una mica llarga i farragosa. Però probablement la narració ho requereix. En conjunt, és un molt bon llibre, per llegir sense pressa i degustar un bocí de bona literatura. Amb tres encerts, per mi la Maggie O'Farrell es consolida com una de les escriptores a seguir amb atenció i tinc la voluntat de recuperar les seves altres obres traduïdes que encara no he llegit. Un bon descobriment a qui recomano donar una oportunitat si encara no l'heu llegida.

Impressió general: @@@ i mitja