Autor: Andreu Martín
Editorial, any: Crims.cat, 2021
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 231
Llegit en: Català
 
Està ben fotut. L'acusen de matar la seva veïna, la Blanca. És clar, com que és el boig de l'escala... Com es pot defensar d'això? En Francesc Ascàs, més conegut com Skaass en el món dels dibuixants de còmics underground, té vocació d'assassí en sèrie, sí. Està convençut que és un assassí. Només li cal començar a exercir. Diagnosticat d'esquizofrènia i de narcolèpsia, introvertit, extravagant, addicte a una vident televisiva i amb tendència a que li marxi el cap. Però ha matat la Blanca o no? Sí. No. Qui ho sap? L'acompanyarem en aquesta trepidant història en la que la realitat que viu el protagonista no té per què casar amb la que percep l'altra gent del seu entorn. El periple per aquesta Barcelona tan fosca en la que habita, el portarà, a més, a trobar-se amb un vell conegut dels darrers llibres d'Andreu Martín, el camaleònic propietari de l'Harem del Tibidabo, l'Emili Santamarta, segons el propi Francesc, el mateix dimoni personificat en la forma d'en Freddie Mercury.

Com a bon referent del gènere negre del nostre país, intento no perdrem cap de les novetats d'Andreu Martín; el mestre. En aquesta ocasió, aposta fort i ens planteja una història molt diferent a la de llibres anteriors. En general, l'autor sap bastir unes trames treballades, complexes i molt ben narrades, sempre fosques com el carbó. A 'Ara direu que estic boig' la foscor l'aporta la ment del protagonista. Si algun cop us heu plantejat com deu ser viure la vida amb un trastorn greu de personalitat, amb aquest llibre en teniu l'oportunitat. En primera persona, en Frank Ascàs ens va relatant allò que viu i tenim total accés als seus pensaments, que només es poden definir com a caòtics i delirants. Només un grapat de persones i de situacions el faran posar els peus a terra. La trama criminal associada al llibre és més aviat fluixa i poc innovadora, queda totalment emmascarada pel torrent de pensaments d'Ascàs. En aquest sentit, el text té un punt interessant, però esgota una mica. Punts a favor són que el protagonista, tot i semblar un dement, té un puntet entranyable, i altres personatges també estan ben dibuixats. En especial, el cameo de l'Emili Santamarta, qui ja coneixíem de 'LHarem del Tibidabo' i 'La favorita de l'Harem', aporta una mica de salsa a l'argument. Hi juga un paper petit, però determinant.

Martín explora camps complexos en les seves novel·les. Si bé es va endinsar en el món del terrorisme islàmic a 'Tothom et recordarà', aquí ho fa en el món de la salut mental i hi barreja un crim que el nostre protagonista pot haver comès o no. Juga molt amb el que és real i el que s'imagina en Frank Ascàs, intenta plasmar per escrit com funciona la seva ment, i això ho trobo tremendament difícil. No puc valorar gaire si l'autor fa una transcripció versemblant d'aquesta mena de trastorns, però com a lector m'ha cansat una mica tanta bogeria. És un experiment. No obstant, al llibre no li falta acció, els típics elements criminals i una mica d'humor. Retrata també un submón de la cultura com és el dels dibuixants de còmics, a destacar com fan pinya els personatges que s'hi dediquen, tot i saber que compten amb un públic escàs. És difícil no passar una bona estona llegint llibres de l'Andreu Martín, però aquest no seria dels que més m'ha agradat. No resta ni una mica de la credibilitat de l'autor, a qui seguiré fidelment. Encara que el protagonista esgoti, es llegeix ràpid i aconsegueix mantenir l'interès. Amb ganes ja de seguir ampliant la col·lecció Martín que tinc a casa, que ja comença a fer molt de goig.

Impressió general: @@@