Autora: Imma Monsó
Editorial, any: Univers, 2020
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 124
Llegit en: Català
 
Cada any li passa igual. Quan arriba novembre, la Rita ja comença a pensar en el sopar de Nadal de la família i li entren tots els mals. Es maleeix per haver-s'hi compromès. Ja fa vint anys que és l'amfitriona d'aquesta tradició familiar tan antiga i n'està ben cansada. Ho intenta, ella ho intenta, però cap Nadal ha aconseguit deslliurar-se d'aquesta càrrega. Però aquest any serà diferent, n'està convençuda. Té preparat el discurs que els farà per dir que l'any vinent no hi haurà sopar a la casa de la Vall, als Pirineus. Aquest any se'n sortirà. Enguany seran menys, només 6, perquè els pares ja falten. Vindrà la Germana amb els seus dos fills i el Cunyat, i la Palmira, que va treballar molts anys a la casa i que ja té gairebé cent anys. Confia que ni tan sols el propòsit anual que sempre es fa el Cunyat, i que sol centrar l'atenció de tothom, no eclipsi la seva comunicació. 

Torno a llegir l'Imma Monsó després de molts anys amb aquest conte de Nadal publicat per Univers i que compta amb les boniques il·lustracions d'Ignasi Font. Es tracta d'un relat llarg de només 124 pàgines, escrit especialment per a l'editorial, que vol publicar anualment una història nadalenca. Ens presenta sis personatges molt diferents (un d'ells ni intervé) que compartiran àpat i conversa amena, farcida de records i de temes de tota mena. Fins que arriba el moment del propòsit anual del Cunyat, que fa que tot es descontroli. Malgrat el títol i tota la primera part del llibre, en la que les dues germanes centren el relat, el personatge del Cunyat serà el desllorigador i la veu més prominent. Un personatge que, fent honor al seu nom, ens resultarà repel·lent i odiós. També la figura dels pares de les dues germanes tindrà presència, tot i que ja no hi són. L'escriptura de l'autora és planera i agradable, es llegeix bé. Però la història no hi acaba d'anar en concordança. Mentre ens va posant en situació gaudim d'una lectura rica, però la història vital del Cunyat i el gir que provoca amb el seu propòsit, que des de l'inici sabem que ha de ser un punt d'inflexió ja que es comenta reiteradament, no m'han acabat de convèncer. Podria dir que, en el meu cas, ha causat l'efecte contrari de l'esperat, m'ha fet perdre l'interès.

Potser llegir un llibre d'ambientació nadalenca al maig no és la millor idea que he tingut a la vida, però no trobo que les llargues hores de sol i la calor siguin un impediment per donar una oportunitat a aquest llibre. És un relat agradable de llegir i que no dura massa entre les mans per la seva brevetat. Però no m'ha semblat que acabi de complir les expectatives generades. Segurament, aquest és un dels problemes: les expectatives. I el prejudici de què ha de ser un cunyat a qui volgudament se li dona aquest nom en la trama. No vull aprofundir en el personatge perquè seria donar massa pistes, però si l'objectiu era agafar-li tírria, s'aconsegueix amb escreix. Sobta l'admiració que li professen els altres personatges, que en alguns punts em va semblar irònica, però concloc que no. Acaba sent un relat per passar l'estona, amb algunes branques que l'allarguen innecessàriament, però que tampoc destorben, i amb uns quants moments literaris bons. Però fluixeja en argument. Poca cosa més a dir.

Impressió general: @@