Autor: Lluís Oliván
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2021
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 225
Llegit en: Català
 
Ja fa dos anys que la Magda va morir i en Tomàs pràcticament no s'ha mogut de lloc. Aliè a tot el que l'envolta, jubilat i enclaustrat a la seva urbanització de Palaudàries. L'últim gran projecte de la seva dona havia estat un viatge en autocaravana fins a Vladivostok, però ja no hi van ser a temps. El vehicle tampoc s'ha mogut de lloc, allà al pati, amb el comptaquilòmetres fixat a 547. Potser ha arribat l'hora de posar-lo a punt i fer el viatge sol. O fer qualsevol mena de viatge, real o imaginari, que el tregui de l'ostracisme. Mentre fa un tribut a la seva dona tot llegint la pila de llibres que ella va deixar pendents de llegir i ressenyar al seu blog, en Tomàs començarà a ser conscient, novament, de l'entorn que l'envolta. Els amics, la nova veïna i el seu fill, el seu propi fill que viu als Estats Units. Comença un camí de redescobriment i redempció per deixar enrere el dol i un passat que no sempre va ser massa lluït, i per afrontar els últims anys de la vida amb empenta, encara, per no donar-ho tot per perdut. Aquest renaixement li portarà sorpreses que no s'espera.

L'antiheroi protagonista d'aquesta història ja té 66 anys i no n'espera gaire, de la vida. Però està equivocat. 'Vladivostok' just comença quan en Tomàs ha acabat el procés de dol per la mort de la Magda. O, si més no, comença a acabar-lo. Ells dos són els únics personatges amb un nom real, l'autor s'ho manega per anomenar tots els altres d'alguna altra manera: l'Amic, la Veïna, el Nano... En Tomàs se'ns presenta com un bon jan, però mica en mica anirem coneixent el seu passat, que té les seves parts fosques. Tot i així, la mort de la Magda va deixar-lo molt tocat i li caldrà una mica d'ajuda externa i els estímuls apropiats per tornar a aixecar cap. Alçar la vista li permetrà adonar-se que té motius per celebrar la vida, però també li portarà moments agredolços i tristos. En els llibres que va llegint trobarà fragments que el faran sentir identificat amb les noves experiències que li toca viure. Lluís Oliván construeix un personatge i una història molt humana, sense focs d'artifici. Relata una vida de manera honesta i ens permet accedir a la intimitat del seu Tomàs, per conèixer-lo molt bé i acompanyar-lo en el seu viatge. Patirem per ell, ens n'alegrarem i voldrem animar-lo a continuar. És fràgil i inestable, però no es rendeix, ni nosaltres voldrem que ho faci. I amb tot, també hi ha lloc per a l'humor, perquè la vida sense sentit de l'humor, és molt menys vida. 

Aquest és un d'aquells llibres que és difícil valorar i dir si t'han agradat molt o no. És indubtable que està ben construït, tot i que tal i com coneixem en Tomàs de l'actualitat, pot costar una mica encaixar el seu passat, però ho atribueixo més a la tendència del lector a creure en la bondat intrínseca dels protagonistes que no a una manca de versemblança. També està ben escrit i atrapa, la història d'en Tomàs no ens avorreix en cap moment, tots els passos que va fent ens semblaran interessants i voldrem saber com evolucionen. Explora la vellesa sense por, sense amagar les dificultats que es troben a aquestes edats, i la retrata des de diferents angles de manera meritòria. Però malgrat que tècnicament és impecable, no em queda la sensació d'haver llegit un gran llibre. Un bon llibre sí, però no extraordinari. Tampoc em penedeixo d'haver-lo llegit, naturalment! M'ho he passat bé amb en Tomàs i els altres, sense arribar-me a entusiasmar. Que agradi més o menys probablement depèn de detalls que puguin fer decantar la balança en cada cas.
 
Impressió general: @@@