Autor: Per Petterson
Editorial, any: Club Editor, 2020
Títol original, idioma, any: Menn i min situasjon, noruec, 2018
Gènere: Narrativa
Traducció: Carolina Moreno
Número de pàgines: 279
Llegit en: Català
 
Arribar a ser un escriptor d'èxit no evita els sotracs de la vida ni que ho puguis perdre tot en temps record. Per una banda, el desafortunat incendi del ferri, en el que perd la seva família. Per una altra, la separació de la dona amb qui porta tota la vida, que també l'allunya de les seves tres filles. L'Arvid Jansen s'acaba de quedar sol i està ben desorientat. Intenta omplir els buits amb alcohol i embolicant-se amb dones esporàdiques que coneix a les nits d'Oslo. Sembla que té força èxit, però no vol comprometre's a res que duri més d'una nit. Mentre ell intenta recuperar la serenor perduda, nosaltres anirem coneixent la seva història, la relació amb la seva ex Turid, i tota una corrua de dones que passen per la seva vida per intentar oblidar.

El protagonista d'aquest llibre no és cap desconegut, té un paper en diversos llibres de l'autor, que formen un entramat al voltant de la seva família al llarg del segle XX. Per mi sí que és el primer llibre de l'univers Arvid Jansen i el trobem just acabat de separar i intentant superar pèrdues molt importants. L'accident que s'ha emportat d'una plomada tota la família que li quedava no s'explica clarament, l'anirem coneixent amb comptagotes i sense concretar. Fins i tot no tindrem clar quina part de la família és la que s'ha perdut, fins que anirem veient que dona i filles encara viuen, però ja no són amb ell. A partir d'aquí, comença un periple per les nits d'Oslo i de visites als suburbis on va passar la seva joventut. L'acció és molt descriptiva, especialment en tot allò que fa referència a desplaçaments i a llocs. Anirem coneixent totes les dones que es creuen a la vida del protagonista i com van fent evolucionar la seva situació. Al principi vaig pensar que la història d'aquest període de la vida de l'Arvid se'ns explicaria desordenada, però tret del relat de diversos records i somnis per part seva, es tracta d'una trama força lineal que ens va narrant l'infern personal del protagonista, perdut entre dones i alcohol i mirant de mantenir el contacte amb les seves filles, per bé que ell se'l pren amb força calma. Aquesta linealitat fa que alguns fets en els que ens agradaria aprofundir es presentin com una pinzellada de tant en tant, però no acabaran tenint una explicació extensa.

La prosa de Per Petterson té alguna cosa magnètica. Fins i tot adonant-te que l'argument de la història, que comença de ben punyent, es va diluint de manera directament proporcional a les teves esperances de saber més sobre alguns temes, no pots deixar el llibre fins el final. Arvid Jansen és un personatge complex, amb clarobscurs, que intenta ser un bon home i un bon pare, però que també té les seves febleses i debilitats. És molt humà, encara que la seva humanitat és més aviat freda, com l'ambientació i la geolocalització del llibre. Això pot fer que no ens hi acabem d'identificar, però que vulguem fer el camí al seu costat. Aquest protagonista escriptor, amb una existència estàtica i unes relacions humanes tan esporàdiques, m'ha portat a pensar en les novel·les de Murakami. Petterson podria ser un Murakami a la noruega, sense la vessant més fantàstica i amb totes les distàncies possibles a salvar, però potser per això m'enganxa la seva manera de narrar, la seva ambientació i els seus personatges. Si pogués triar, faria alguns canvis en l'estructura del llibre que per mi el millorarien enormement. Tot i així, n'he gaudit força, potser s'allarga innecessàriament, sembla ben fàcil de retallar, però no m'ha costat gens avançar ni acabar-lo. Bon autor, per seguir explorant-lo.
 
Impressió general: @@@