Autora: Daphne du Maurier
Editorial, any: Les Altres Herbes, 2021
Títol original, idioma, any: The Apple Tree and Other Stories, anglès, 1952
Gènere: Intriga
Traducció: Marta Pera Cucurell
Número de pàgines: 330
Llegit en: Català
 
Alguna cosa passa amb els ocells, de sobte semblen molt revolucionats i comencen a assetjar els humans. I alguna cosa passa també amb aquella pomera vella i mig morta que es veu des de la finestra. L'aventura de la marquesa potser no serà tan desenfadada com es pensa. I aquella noia tan maca que coneixes de sobte, també té els seus cops amagats. A la muntanya hi ha alguna cosa més que isards i vies d'escalada. I aquella parella gran que viu al costat del llac amb els seus fills, segur que n'amaguen alguna. Com la pobra Lady Farren, que segur, segur que no tenia cap motiu per suïcidar-se. Set contes llargs, set misteris intrigants on no tot és el que sembla i que ens arriben a fer esborronar. Situacions gairebé distopiques, històries fosques, tocs de fantasia, realisme màgic. En les narracions de Daphne du Maurier hi trobarem diversos registres, molta imaginació i força mala bava. Una autèntica reina del suspens i del terror psicològic.
 
Aquest projecte editorial anomenat Les Altres Herbes sorgeix dels esforços conjunts de l'Altra Editorial i Males Herbes, que s'han proposat recuperar títols universals de bona literatura de gènere i publicar-ne un cada any. Aquest és el segon, després de 'Flors per a l'Algernon' de Daniel Keyes, que encara tinc pendent, però en veure que era un recull de Daphne du Maurier, escriptora que em va meravellar aquest mateix any amb 'La cosina Rachel', no me n'he sabut estar. I quin encert! Els relats d'aquest recull són més llargs del que em solen agradar, gairebé nouvelles, però són tan rematadament bons, imaginatius, intrigants i sorprenents que no es pot parar de llegir. L'autora fa servir tots els recursos imaginables, girs argumentals, pensament lateral, elements terrorífics, investigació i tot allò que li permet mantenir-nos atents, neguitosos i a l'aguait per quan arriba l'estocada. I arriba. Les històries són molt detallades, no es limita a les normes habituals del conte, construeix bé els personatges, l'ambientació i la narració, amb una prosa molt àgil i d'una qualitat notable. Genera en tot moment aquella sensació de suspens que et diu que passarà alguna cosa. Tot plegat, en la justa mesura. I és que no en tinc prou amb reconèixer Daphne du Maurier com una de les millors escriptores d'intriga que he llegit: la declaro la reina del dubte. Del dubte, sí. Perquè ens manté dubtosos, ens mareja, ens fa ballar al cap i, finalment, ens sorprèn.
 
Passa poc sovint que en un recull de contes tots siguin bons. Aquest n'és un exemple. Tots tenen alguna cosa, fins i tot aquells que penses que fluixegen, acabaran mostrant ingredients que et capgiraran la voluntat de voler-li trobar alguna pega. 'La pomera' inclou el relat 'Els ocells', que va donar lloc a la famosa pel·lícula d'Alfred Hitchcock, però m'atreviria a dir que no és el millor. Tampoc sabria triar-ne un, tots són diferents i centren el seu punt fort narratiu en recursos diversos. Per tant, tots destaquen per algun motiu: el gir final, la construcció de l'ambientació, els elements sobrenaturals o la constant evolució dels esdeveniments, per exemple. He gaudit molt amb aquest recull que em confirma impressions sobre l'autora, de la qual vull llegir més i més. D'obra no n'hi falta. A més, el seu estil em sembla fàcil de recomanar. És gènere negre, fins i tot terror, però psicològic, molt mental. No entra realment en el noir, és més d'intriga. Així que et pot convèncer a poc que t'agradin els misteris i les sorpreses, però tampoc decebrà als avesats als gèneres més foscos. No em cansaré de reivindicar-la, du Maurier s'ha convertit en la meva obsessió del moment.
 
Impressió general: @@@@ i mitja