Autor: Daniel Keyes
Editorial, any: Les Altres Herbes, 2020
Títol original, idioma, any: Flowers for Algernon, anglès, 1966
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Pep Verger
Número de pàgines: 287
Llegit en: Català
Premis: Nebula 1966

Tothom vol ser llest i saber moltes coses, però en Charlie Gordon ho vol més que ningú. És un bon jan, amb una feina respectable en un forn i un grapat d'amics que li tenen afecte. Però no és intel·ligent. El seu coeficient no passa dels 70 punts i això vol dir que sempre ha tingut dificultat per aprendre i té la mentalitat d'un nen petit. Però la mala sort que ha tingut a la vida pot estar a punt de canviar! Un grup de científics de la universitat de Beekman estan posant a punt un protocol per augmentar quirúrgicament la intel·ligència dels individus, ho han provat en ratolins i han obtingut èxit amb un exemplar, l'Algernon, un ratolí capaç de resoldre problemes amb molta més eficiència que altres animals. En Charlie és el candidat perfecte per fer la prova en humans, i ell en té moltes ganes. La voluntat de ser llest és el desig més fort que té. S'enfronta a una operació de resultat incert, però els possibles guanys són molt esperançadors. Aviat coneixerem els resultats, la vida d'en Charlie canviarà completament. Però on son els límits del seu aprenentatge? I encara més preocupant, els efectes de l'operació són reversibles? Moltes incògnites acompanyen al primer home amb intel·ligència augmentada artificialment.

El propi Charlie Gordon és el narrador d'aquesta història que ens introdueix al transhumanisme, la possibilitat de fer servir la ciència i la tecnologia per millorar la ment o el físic de l'ésser humà. A través del seu dietari, o com ell mateix l'anomena 'informes de progrés', assistirem a la seva evolució, que se'ns farà perfectament palpable. Començant per les primeres entrades, en les que el jove no sap escriure bé, però n'aprendrà ràpidament. A mesura que evoluciona començarà a qüestionar l'autoritat dels investigadors i prendrà auto-consciència, de manera que s'adonarà que la seva vida tranquil·la i senzilla no era tan idíl·lica com es pensava. El seu progrés també li permetrà accedir a records silenciats de la seva infantesa, en la que la seva família es desentenia d'ell per la seva discapacitat. Escenes molt dures i cruels que poden remoure més d'un estómac. Però també hi haurà lloc per la descoberta d'alguns sentiments i sensacions que sempre li havien estat vetats. Les qüestions que planteja el llibre són si la intel·ligència, tan anhelada, genera felicitat a en Charlie, si l'ajuda realment a tenir una vida millor. Els grans canvis que experimenta li canvien la perspectiva respecte a la gent que admirava, i als altres també els passa: la intel·ligència espanta i genera rebuig. Totes les preguntes i reflexions queden perfectament integrades en la història, fantàsticament narrada i descrita per Keyes. Ens intriga, ens atrapa i també ens interpel·la, de manera que és un llibre molt absorbent que genera la necessitat de saber com acabarà tot. Final, per cert, de tenir el cor encongit i la llàgrima a punt. Menció especial a la traducció, perquè aquest llibre va requerir un esforç extra segur.

Etiquetem aquest llibre amb el cartellet de ciència ficció perquè al 1966 portava la ciència a uns límits que a dia d'avui encara no s'han superat. Però com sol passar en un gènere tan ampli, ens trobem un text molt filosòfic en el qual els temes més científics no s'acaben de tractar, però sí que aborda les implicacions morals i aventura les possibles conseqüències d'augmentar la intel·ligència de manera artificial. Un exemple són els brillants científics que aconsegueixen la proesa, reconeixen en Charlie com a geni, però inicialment no el consideraven ni persona, només un subjecte experimental. Això genera molta frustració en el nostre protagonista i serveix també com a crítica de la percepció que es té de les persones discapacitades. Per deformació professional i també per gustos lectors, no és difícil imaginar que aquest llibre m'ha fascinat i que m'ha fet passar grans estones de lectura. El plantejament és interessantíssim i l'evolució dels esdeveniments està molt treballada, documentada i també descrita amb una narrativa molt notable. Podríem dir que és de lectura obligatòria per qualsevol científic lletraferit, però també altament recomanable per amants del gènere, i no necessàriament. La intel·ligència humana, com influeix en la nostra felicitat i quins problemes pot generar tenir-ne molta són temes que poden interessar a qualsevol. Em sembla que és un llibre que recomanaré a força gent del meu entorn.

Impressió general: @@@@