Autora: Andrea Mayo (Flavia Company)
Editorial, any: Proa, 2021
Gènere: Narrativa
Il·lustracions: Òscar Sarramia
Número de pàgines: 195
Llegit en: Català
 
"Per què no ho vas denunciar?" "A mi no em passaria una cosa així." "Com és possible que una dona com tu es deixi fer tot això?" Aquests són alguns dels comentaris que reben les dones maltractades un cop que són capaces d'alçar la veu. Comentaris que les culpabilitzen, les menystenen i les degraden encara més. En aquest llibre, que es llegeix en una exhalació i amb el cor encongit, l'escriptora Flavia Company, a través d'un dels seus heterònims, l'Andrea Mayo, explica el procés de sotmetiment i d'anul·lació que pateix una persona maltractada. I ho fa d'una manera directa, clara i sense subterfugis, amb tota la cruesa de la realitat. El resultat és completament esfereïdor. L'Andrea compara la seva parella amb una planta carnívora: aparentment inofensiva, però quan tanca les dents al teu voltant ja no et deixa escapar fins a deglutir-te del tot. El símil és inquietant, però molt gràfic pel cas que ocupa.
 
A 'La planta carnívora' no hi ha palla, no hi ha guarniments que omplin els espais en blanc. El que es veu és el que hi ha. I el que hi ha, és demolidor. Els capítols porten per títol fases de l'abús i el maltractament i comencen amb una il·lustració de plantes carnívores de l'Òscar Sarramia i un relat curt relacionat amb la fase concreta. Cadascun d'aquests relats és tant o més colpidor que l'anterior. A continuació, retrats de situacions concretes, de converses, de rampells que posen de manifest una relació tòxica i com de difícil és la convivència amb una persona maltractadora. I com, de mica en mica, la víctima va quedant anul·lada i es va fent cada cop més petita. El text està escrit, en part, com si fos una declaració posterior, com si l'Andrea estigués denunciant els fets, factor que serveix també per posar en evidència les reaccions de tercers davant d'una relació tan devastadora, però que a la llum del dia tenia aparença de normal. Si heu arribat a llegir fins aquí, segur que esteu imaginant una relació heterosexual, en la que ja sabem que la protagonista és una dona, però en aquest cas la maltractadora també. Aquest fet, que sorprèn per totes les convencions socials que tenim gravades al cap, és poc rellevant, però. La relació de dominància-submissió que descriu és tristament vàlida per qualsevol combinació de persones.
 
Totes les armes que empra la planta carnívora d'aquesta història, que es diu Ibana, ens resultaran desagradables. Acusacions, gelosia, retrets, amenaces, fer-se la víctima, fins i tot violència física. Podríem pensar que és exagerat, que ningú que diu estimar a algú altre actua així, que una persona no pot exercir una dominació tan absoluta respecte a una altra. Però mantenir els ulls tancats no farà que la realitat sigui menys dura per una quantitat de dones més gran de la que pensem. Al contrari, ens en fa còmplices. Aquest llibre ens pot ajudar a ser part de la solució i no continuar sent part del problema. És un testimoni esfereïdor, destinat a remoure't per dins, i a fe que ho aconsegueix. El format sintètic i directe, amb escenes molt curtes, ajuda a llegir-lo d'una revolada, però també allò que estem llegint, perquè ens manté amb els ulls ben oberts. Podríem dir que és un llibre de fàcil lectura, però de difícil digestió. I recomanable, molt recomanable. Perquè ens cal llegir llibres com aquest, ser conscients que això passa a la nostra societat, al nostre voltant, i que el que narra l'autora no és exagerat, ni inversemblant. És pura realitat, és una relació del pitjor tipus que pot existir. I personalment penso que no podem mirar cap una altra banda. Amb 'La planta carnívora' us asseguro que no trobareu un llibre agradable, ni plaent. Però cal forçar-se a llegir-lo. Val la pena l'esforç. És una mala estona pel que fa a sensacions, però una gran estona lectora.

Impressió general: @@@@